Dulce Chacón (Zafra, Badajoz, 3 de juny de 1954 - Madrid, 3 de desembre de 2003), fou una escriptora i poeta extremenya.
Nasqué en el si d'una família tradicional, però més tard els seus ideals d'esquerres la van dur a intentar desempolsar els arxius de les execucions durant el franquisme o a oposar-se a la invasió de l'Iraq del 2003.
Quan tenia 12 anys, el seu pare va morir. La mare es va endur la família a Madrid, i Dulce i la seva germana bessona van anar a un internat, on va començar a escriure poesia per tal de fugir dels traumàtics canvis de la seva vida.
A l'octubre del 2003, li va ser diagnosticat un càncer en estat avançat. Moria el 3 de desembre del 2003. Deixava el seu marit, Miguel Ángel, i dos fills.
Premis Premi de Poesía Ciudad d'Irún, per Contra el desprestigio de la altura, 1995 XXIV Premi Azorín, per Cielos de barro, 2000 Premi Libro del Año 2002, per La voz Dormida
Bibliografia Poesia Querrán ponerle nombre (1992) Las palabras de la piedra (1993) Contra el desprestigio de la altura (1995) Matar al ángel (1999) Cuatro gotas (2003) Novel·la Algún amor que no mate (1996) Blanca vuela mañana Háblame, musa, de aquel varón (1998) Cielos de barro (2000) La voz dormida (2002) Teatre Algún amor que no mate Segunda mano, 1998 Altres Te querré hasta la muerte, 2003, p. 61-64. Contes Referències
Categoria:Novel·listes espanyols en castellà Categoria:Dramaturgs espanyols en castellà Categoria:Escriptors extremenys en castellà Categoria:Escriptors de la província de Badajoz Categoria:Persones de Zafra Categoria:Morts a Madrid Categoria:Morts de càncer de pàncrees a Espanya Categoria:Dramaturgs espanyols del segle XXI Categoria:Dramaturgs espanyols del segle XX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XXI Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XX Categoria:Premi Llibreter de narrativa