Walter Macfarren (Londres, 1826 - 1905) fou un compositor anglès.
En la seva joventut fou infant de cor de l'abadia de Westminster i després va rebre lliçons de música del seu germà George Macfarren, i d'altres notables compositors. Ingressà coma professor la Royal Academy, on tingué entre altres alumnes les compositores Alice Mary Smith,Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 56, pàg. 1039 () Ethel Mary Boyce, Dora Bright i Steward MacphersonEnciclopèdia Espasa. Volum núm. 31, pàg. 1229 () i encarregant-se des de 1868 de dirigir els concerts d'aquella Acadèmia, i el 1904 sol·licità la seva jubilació en el professorat.
Es distingí com a compositor, com a crític musical i com a pianista. És autor de l'obra Formes musicals, de la que en donà diverses lectures públiques el 1903, i d'un mètode de piano, i entre les seves composicions figuren diversos estudis per aquest instrument, algunes obres de caràcter religiós i les simfonies Beppo, Conte d'Hivern, Hero i Leandre, Obertura pastoral, Othello, Enric V, etc.
Publicà l'antologia Populars clàssics, i els seus records Memories, an autobiography (1905).
Bibliografia Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 31, pàg. 1188 ()
Referències
Categoria:Compositors anglesos del Romanticisme Categoria:Compositors londinencs Categoria:Alumnes de la Royal Academy of Music Categoria:Morts a Londres Categoria:Compositors anglesos morts al segle XX Categoria:Compositors anglesos nascuts al segle XIX