Susy Gómez (Pollença, 1964) és una artista contemporània balear.

Biografia Va estudiar a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Un cop finalitzats els estudis, va realitzar la seva primera exposició a la Galeria Norai de Pollença el 1987. El 1993, va provocar una gran sorpresa amb la seva exposició individual a l'Espai 13 de la Fundació Joan Miró de Barcelona,Espai 13 fet que la va propulsar com a artista. La mostra va tenir un enorme èxit de crítica: Manel Clot, a Lápiz,(Revista Lápiz, núm. 98, desembre 1993) la va qualificar com «una de les millors exposicions que s'han dut a terme en aquest espai en els darrers anys». Una instal·lació realitzada amb diferents materials tèxtils, com una espiral que el públic podia travessar, en constituïa la peça central. Altres escultures estaven fetes amb peces de vestir disposades de tal manera que no podien correspondre al seu ús convencional sobre el cos, sinó que adoptaven altres possibilitats que parlaven de la incapacitat psicològica de transparentar la subjectivitat de l'usuari a través del vestir. Permís de reutilització CC-BY-SA 3.0 via OTRS

Des de mitjans dels anys 90 ha anat participant en la fira ARCO de Madrid i s'ha obert camí als principals fòrums d'art estrangers. L'any 2000 l'IVAM li va dedicar la seva primera retrospectiva, l'exposició Algunas Cosas Que Llamaba Mías, comissariada per Enrique Juncosa.

L'any 2002 va ser escollida, junt amb Sigfrido Martín Begué, pel ministeri espanyol d'afers exteriors com a representant de l'art d'avantguarda del país durant la presidència espanyola de la Unió Europea. Per tal de respondre a aquesta distinció, l'artista va instal·lar tres escultures al jardí de vianants de l'edifici Iustus Lipsius, la seu del Consell d'Europa a Brussel·les. Les escultures en qüestió eren una poma de sis metres de diàmetre —en referència als orígens—, uns peixos en forma de sabates impossibles de calçar-se, modelats en bronze —metàfora del camí de la Unió Europea i mig cor de ferro, en representació de la passió.

Obra

L'obra de Gómez es caracteritza per la seva versatilitat tècnica: l'artista treballa amb diverses tècniques dins del món de la pintura, la fotografia, l'escultura, el dibuix, el vídeo o la instal·lació, per bé que recentment ha abandonat l'ús de la fotografia a favor de la pintura de gran format, tot i que defuig la crítica social. Pel que fa a la temàtica, abarca des de motius autobiogràfics fins a la pura abstracció. De totes maneres, l'artista no està tan interessada en els objectes per ells mateixos com en la mirada que s'hi diposita.

Exposicions destacades 1993 - Sin titulo. Espai 13, Fundació Joan Miró. BarcelonaBiografia a Horrach Moya 1995 - Voy A Apagar La Luz Para Pensar En Tí Museu del Montsià 1996 - Maldito Corazón. Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca 2000 - Algunas Cosas que Llamaba Mías. Centre del carmen. IVAM, València 2001 - No sé guantes Vegades, Museu de Pollença, Mallorca 2004 - Parcours par coeur. Museu de Navarra. Pamplona 2006 - Un lugar donde reparar algún deseo.Loop 06. Barcelona 2008 - Voilà. Galeria Toni Tàpies. Barcelona 2009 - El timón de mis almas. Museu CAC MàlagaFotografías femeninas y esculturales, El País, 8 ABR 2009 2011 - Solo Show. Galeria Giorgio Persano. Torí 2013 - Lejos de expresiones completamente automáticas. Solo Objects. Arcomadrid 2013. Madrid

Referències

Categoria:Artistes pollencins Categoria:Artistes mallorquins contemporanis Categoria:Nascuts el 1964