El Club Atlético de Madrid, també conegut en català com a Club Atlètic de Madrid, és un club de futbol espanyol, de la ciutat de Madrid. Va ser fundat el 26 d'abril de 1903 i juga a la Primera divisió de la Lliga espanyola de futbol. El seu estadi és el Riyadh Air Metropolitano. Des de 1911, en què va començar a vestir samarreta blanc-i-vermella, el vermell i el blanc són els colors que identifiquen el club. La disposició d'aquests colors a les samarretes els va valer el sobrenom de «matalassers».
Encara que ha tingut seccions en altres modalitats esportives, la seva activitat principal ha estat i és el futbol, esport en el qual el primer equip de l'entitat competeix a la Lliga Espanyola de primera divisió. En l'actualitat, i a més d'equips en diferents categories de futbol base, compta amb un equip femení, el Club Atlético de Madrid Femení i només amb una secció d'una altra modalitat esportiva: la de rugbi. Anteriorment havia tingut una important secció d'handbol.
És el quart club espanyol amb més títols oficials de futbol, el tercer en nombre de lligues guanyades i un dels tres equips espanyols que alguna vegada han guanyat la Copa Intercontinental o el seu trofeu successor, la Copa Mundial de Clubs de la FIFA (malgrat que no ha guanyat mai la Copa d'Europa, l'Atlético de Madrid va disputar i va acabar guanyant la Copa Intercontinental de 1974 a causa que l'FC Bayern de Múnic, club que es va proclamar campió de la Copa d'Europa de 1974 enfront de l'Atlético de Madrid i que, per tant, era el club que havia de disputar la Intercontinental, va renunciar-hi), i ha assolit vuit títols internacionals, entre els quals es troba l'esmentada Copa Intercontinental, una Recopa d'Europa, tres Lliga Europa de la UEFA (torneig successor de la Copa de la UEFA) i tres Supercopes d'Europa. Al seu torn, el club ha obtingut vint-i-cinc títols nacionals, amb onze Lligues, deu Copes del Rei i dues Supercopes d'Espanya, conjuntament amb tres títols antecessors d'aquesta última.
Després de guanyar la Lliga 2013-14 està situat a la tercera posició de la classificació històrica de la primera divisió espanyola.
Fundat el 1903 com a club esportiu, va mantenir aquesta estructura fins que la legislació espanyola va obligar a la seva transformació com a societat anònima esportiva el 1992.
Des de l'any 2003, el president de l'entitat és el productor cinematogràfic Enrique Cerezo, qui va arribar a l'Atlético de la mà de Jesús Gil el 1987 com a vicepresident del club, càrrec que va ocupar durant 16 anys, fins al seu nomenament com a president el 2003. Aquest mateix any, el 2003, tant Jesús Gil com Enrique Cerezo van ser condemnats penalment per l'Audiència Nacional en quedar provat, en l'anomenat Cas Atlético, que van cometre un delicte d'apropiació indeguda del club en ensenyorir-se del 94,5% del capital social de l'entitat sense cap desemborsament de diners durant el procés de constitució d'aquest en societat anònima esportiva el 1992; no obstant això, la condemna finalment no va poder aplicar-se a causa que el Tribunal Suprem, el 2004, va determinar que l'Audiència Nacional va incórrer en un defecte de forma en l'emissió de la sentència condemnatòria, de manera que, a conseqüència d'això, el delicte comès, jurídicament, va passar a quedar prescrit, la qual cosa va significar que ni els hereus de Jesús Gil (al moment de la publicació de la sentència del Tribunal Suprem, Jesús Gil ja havia mort) ni Enrique Cerezo van haver de retornar les 236.056 accions adquirides fraudulentament.
També des de l'any 2003, Felip VI, actual rei d'Espanya, és president d'honor del club.
Disputa els seus partits com a local des de 1966 a l'Estadi Vicente Calderón, recinte situat en el districte madrileny d'Arganzuela, amb una capacitat de 54.907 espectadors. En l'actualitat està en construcció un nou estadi amb capacitat per 72.000 espectadors, en el qual jugarà els seus partits a partir de l'any 2017.
L'Atlético de Madrid compta amb més de 90.000 socis i 766 penyes repartides per tot el món, de les quals 725 són espanyoles, sent el tercer equip de l'estat en aquest tema. Segons l'enquesta duta a terme pel CIS el juny de 2014, l'Atlético de Madrid és el tercer club de futbol en percentatge de simpatitzants a Espanya (6,1 %), situant-se únicament per darrere del Reial Madrid CF (37,9 %) i del FC Barcelona (25,4 %).
L'Atlético de Madrid ocupa el 15è lloc a la llista de clubs europeus amb més ingressos, sumant la quantitat de 187,1 milions d'euros i sent així el tercer club espanyol després del Reial Madrid i del FC Barcelona. De cara a promocionar la «marca Atlético de Madrid», ha establert diverses aliances estratègiques amb clubs de futbol de diversos països, sota l'epígraf A Team for the World.
Disputa cada any el derbi madrileny davant el Reial Madrid, equip de la mateixa ciutat amb qui manté una gran rivalitat històrica.
Història miniatura|Equip de l'Athletic de Madrid el 1910. miniatura|Equip de l'Athletic de Madrid el 1927. miniatura|José Eulogio Gárate i Javier Irureta el 1974. miniatura|Simeone amb la lliga de 2021. El 26 d'abril de 1903, un grup d'estudiants madrilenys i biscaïns va decidir fundar un equip filial de l'Athletic Club de Bilbao, el qual es va anomenar Athletic Club Sucursal de Madrid. Tots dos clubs no es podien enfrontar en partits oficials en ser considerats el mateix club. El primer president de l'Athletic Club de Madrid va ser Enrique Allende, que el mateix any va deixar el càrrec sent substituït per Eduardo de Acha.
El 2 de maig de 1903, l'Athletic de Madrid va jugar el seu primer partit, disputat entre els socis del club. El partit va ser arbitrat pel tresorer del club, Enrique Goiri.
Abans de deixar el càrrec de president, Eduardo d'Acha va redactar un estatut per a obtindre personalitat jurídica, segons la llei d'associacions del 30 de juny de 1887. Així, el 20 de febrer de 1907, el club es va desvincular oficialment de l'Athletic Club de Bilbao per a inscriure's al registre d'associacions. Acha va dimitir de manera voluntària, obligant a renovar la Junta Directiva, sent escollit com a president Ricardo de Gondra.
El 1909 Ramón de Cárdenas va assumir la presidència de la Junta Directiva, al capdavant d'una delicada situació financera del club.
El 1912 va assumir la presidència Julián Ruete. Sota el seu mandat, l'Athletic de Madrid va aconseguir la seva primera final.
El 1919 va assumir la presidència Álvaro de Aguilar, encara que un any després va tornar novament Julián Ruete. Durant el mandat de Ruete es va inaugurar l'Stadium Metropolitano, el 13 de maig de 1923, amb un partit entre l'Athletic de Madrid i la Reial Societat, guanyat per l'equip de Madrid per 2 gols a 1. Després d'aquesta fita, Ruete torna a deixar la presidencia el mateix any, assumint el càrrec Juan de Estefanía.
Luciano Urquijo va esdevenir el nou president el 4 de novembre de 1926. El càrrec posteriorment va ser ocupat per Rafael González el 1931, José Luis del Valle el 1935, i José María Fernández el 1936.
El 4 d'octubre de 1939 es va signar la fusió entre l'Athletic Club de Madrid i l'Aviación Nacional (un club militar de Saragossa), que va dur al naixement del Athletic Aviación Club. Per a l'ocasió, Francisco Vives va ser nomenat president del club, però ràpidament va ser substituït per Luis Navarro. La fusió es va produir per la mala situació econòmica i administrativa del Athletic Club de Madrid a més de la manca de jugadors per la Guerra Civil espanyola (donat que els jugadors es trobaven dispersos per tot el territori nacional, alguns presos i d'altres ferits).
El 26 de novembre de 1939, el club va evitar el descens a la Segona divisió espanyola de futbol, després de vèncer per 3 a 1 al Club Atlético Osasuna, en partit de promoció.
El 28 d'abril de 1940, l'equip dirigit per Ricard Zamora es va adjudicar el títol de campió de la primera divisió de la lliga espanyola de futbol per primera vegada.
miniatura|Estadi Vicente Calderón El gener de 1941 el club va canviar-se el nom a Club Atlético d'Aviación, per la prohibició dels estrangerismes a Espanya. Va assumir la presidència Manuel Gallego.
El 2 de març de 1941, novament dirigit per Ricardo Zamora, el club va aconseguir revalidar el títol de campió de la primera divisió de la lliga espanyola de futbol.
El 1946 va assumir la presidència Juan Touzón. El 14 de desembre del mateix any, el Ministeri de l'Aire va sol·licitar al Club Atlético de Aviación que prescindís de l'ús del terme Aviación. La comunicació és llegida a una junta directiva de l'entitat. La directiva acorda per unanimitat dirigir una carta a l'excel·lentíssim ministre agraint-li les atencions que amb aquest club ha tingut l'Exèrcit de l'Aire des de fa alguns anys. Després de deliberar, es va aprovar per unanimitat el canvi de nom a Club Atlético de Madrid, iniciant-se a aquest efecte les gestions necessàries per al canvi de nom amb la supressió de la paraula Aviación.
El gener de 1947 el club es va dir Club Atlético de Madrid, adoptant a més un nou escut, similar a l'utilitzat el 1917, però amb quatre ratlles vermelles. El primer partit oficial del líder sota el nou nom, jugat el 6 de gener de 1947, correspon a la derrota per 3 gols a 1 contra el Centre d'Esports Sabadell (llavors últim), jugat al "Estadio Metropolitano". En aquest any, va assumir la presidència Cesáreo Galindez.
El 1952 va assumir la presidència Marqués de la Florida.
El 5 de desembre de 1954, el Celta de Vigo va derrotar per 8 a 1 al Atlético de Madrid, convertint-se en la principal derrota de l'equip.
El 1955 va assumir la presidència Juan Suevos, i després Javier Barroso, sent després reemplaçat per Vicente Calderón. Aquell any, l'Atlético de Madrid va aconseguir la seva principal victòria, guanyant l'11 de setembre a l'Hèrcules CF per 9 a 0.
El 20 d'octubre de 1957, l'Atlético va tornar a repetir una golejada, guanyant a la Unión Deportiva Las Palmas per 9 a 0.
La final de la Recopa d'Europa es va disputar el 10 de maig de 1962 a Glasgow, en un empat a 1 gol entre el Atlético de Madrid i l'ACF Fiorentina. La definició es va disputar el 5 de setembre de 1962, en el Neckarstadion de Stuttgart, on l'equip madrileny va derrotar l'equip italià per 3 gols a 0. Així el club va aconseguir el seu primer trofeu europeu.
El 15 de maig de 1974 l'Atlético de Madrid va disputar la final de la Copa de Campions d'Europa 1973-74 contra el FC Bayern München. El partit va finalitzar amb empat a zero, que va obligar a disputar una pròrroga. A la pròrroga, Luis Aragonés va avançar l'Atlético de Madrid amb un tir de falta. A trenta segons de la finalització del partit, Georg Schwarzenbeck va empatar el partit amb un tir llunyà. Amb aquest resultat, es va haver de realitzar un partit de desempat, el 17 de maig de 1974, on l'equip madrileny es va presentar totalment desmoralitzat i minvat físicament, sent vençut per 4 gols a 0.
L'equip germànic va renunciar a jugar la Copa Intercontinental contra el Club Atlético Independiente d'Avellaneda. Per aquest motiu, el Club Atlético de Madrid va disputar el trofeu en dos partits. El primer, jugat a Buenos Aires, va ser d'1 a 0 a favor d'Independiente. El 10 d'abril de 1975 es va disputar el segon partit a Madrid, on l'Atlético va guanyar per 2 a 0, amb un gol d'Adelardo Rodríguez Sánchez a quatre minuts del final.
El 1980 va assumir la presidència Ricardo Irezábal.
El 1982 novament varen passar tres presidents per l'administració del club: en primer lloc va assumir la presidència Antonio del Hoyo, després Agustín Cotorruelo, i finalment Vicente Calderón, en el qual seria el seu segon període a càrrec del club. El 1987 ho feu Francisco Castedo.
El 27 de juny de 1987, Jesús Gil va vèncer les eleccions i va assumir la presidència de l'Atlético.