El Mosquito va ser un setmanari satíric publicat a Reus l'any 1869.
Història Successor de El Sorbete portava per lema una quarteta: «A todo el mundo en un brete / puso mi papá El Sorbete / Y hoy viene á hacer lo mismito / su descendiente El Mosquito». Era un opuscle més polititzat que el seu antecessor i amb un contingut ideològic més important. La tendència política era republicana federal.
El seu director va ser Joaquim M. Bartrina, i com a col·laboradors hi participaven Tomàs Lletget, Eduard Toda i, segons l'opinió del moment, Güell i Mercader. La seva sàtira mordaç va provocar la ira dels seus enemics polítics, i fins i tot va produir agressions físiques. A La Redención del Pueblo del dia 1 de juliol de 1869 es denunciava: «Anteayer […] Joaquín María Bartrina, fue cobarde y brutalmente atropellado en medio de la calle por un sugeto que se llama Eusebio Gallisá». Aquest altercat va venir provocat per uns atacs de El Mosquito a aquest senyor per la seva ideologia monàrquica. Güell i Mercader va desmentir al cap d'uns anys la seva participació en el setmanari, tot dient que havia estat obra de Bartrina i Lletget, que l'havien tret per a defensar-se dels durs atacs que Bartrina rebia per part de El Crepúsculo i del seu director Marià Pons. Polemitzava també amb El Canta claro, fundat així mateix per Marià Pons, i amb El Enano de la Venta, una altra publicació satírica reusenca, i criticava sarcàsticament a tota la premsa conservadora, especialment al Diario de Reus.
El Mosquito diu ben clar d'entrada contra qui i què aniran els seus atacs; l'editorial del número 2 comença de forma ambigua i explica que el seu objectiu és combatre els errors, els abusos «Vengan de donde vengan, y sea el que fuese el que lo cometiese» i «diremos la verdad aunque sea al lucero del Alba» però tot seguit deixaven ben clar: «al pan lo llamaremos pan, y al monárquico tonto». Tot el que sonava a monarquia, corona, rei... era centre dels atacs de El Mosquito. Francesc Gras i Elias, periodista i historiador, diu: «Su único objeto era molestar a los que militaban en el partido Monárquico». L'Església va tenir també un protagonisme important, i va rebre atacs anticlericals constants, sobretot dirigits als caps visibles de l'església, entesa com a institució: capellans, monges, frares, arquebisbes... sovint per compensar els atacs que rebia la institució del matrimoni civil a Reus, promulgat l'any anterior per l'alcalde Jaume Aguadé Mestres president de la Junta Revolucionària de Reus. Les pàgines d'El Mosquito recolzaven l'aposta dels sectors liberals locals per una laïcització de tots els aspectes de la vida reusenca. Un exemple és la denúncia que van fer per l'existència encara de noms de sants pels carrers i places de la ciutat. També Pere Mata i el general Prim, al que consideraven un traïdor, van tenir els atacs més violents. I a més, els carlins serien centre de les seves diatribes.
Aspectes tècnics Sortia setmanalment, en format foli i quatre pàgines. S'imprimia a la Impremta de Tosquellas i Zamora. Es conserven només els números 1, 2, 3 i 6, i se suposa que aquest, de 18 de juliol de 1869 va ser l'últim publicat.
Localització Els exemplars coneguts són a la Biblioteca Central Xavier Amorós de Reus
Digitalització El Mosquito Els 4 exemplars conservats a hemeroteca de la Biblioteca central Xavier Amorós de Reus.
Notes
Referències
Vegeu també La Premsa a Reus 1813 - 1939
Categoria:Premsa de Reus del segle XIX en castellà Categoria:Premsa humorística de Reus en castellà