Ni Zan (en xinès simplificat: 倪瓒; en xinès tradicional: 倪瓚; en pinyin: Ní Zàn) fou un pintor, poeta i cal·lígraf xinès, reconegut per haver estat un dels membres dels "Quatre Mestres" de la dinastia Yuan. Va ser nascut el 1301 a Wuxi, província de Jiangsu, i mort l'any 1374. El seu estil es caracteritza per paisatges austers, l'ús de l'espai buit i tinta monocromàtica, reflectint una filosofia de simplicitat i d'indiferència influenciada pel taoisme.
El seu enfocament minimalista va deixar una profunda influència en l'art xinès, inspirant a generacions posteriors de pintors durant les dinasties Ming i Qing.
Biografia Ni Zan va néixer al voltant d'una família benestant i adinerada, i no va voler resignar-ne a servir els dirigents mongols. A més, això li va permetre poder viure rodejat des de la seva joventut d'obres d'alt nivell artístic. Va rebre una notable educació en literatura, poesia, cal·ligrafia i pintura des de ben petit. Aquesta formació va ser fonamental i excepcional per al desenvolupament de les seves habilitats artístiques i la seva profunda comprensió de la cultura clàssica xinesa.
El seu nom de cortesia era Yuan Zhen (元 鎮), i els seus noms artístics eren Yun Lin Zi (雲 林子), Huan Xia Sheng (幻 霞 生) i Jing Man Min (荊蠻 民). Va néixer després de la mort del Kublai Khan, el governant mongol que va derrotar la dinastia Song i va establir el domini sobre totes les zones que tradicionalment havien estat considerades la Xina. Els governants de Yuan no confiaven en molts dels erudits confucians i prefereixen nomenar mongols i musulmans a càrrecs administratius. Ni Zan podia assumir el cost d'una educació confuciana rigorosa sense haver d'accedir obligatòriament a llocs de treball governamentals ben remunerats que tradicionalment eren la recompensa a aquesta educació. Va ser un dels nombrosos estudiosos i poetes rics que van formar part d'un moviment que va alterar radicalment les concepcions tradicionals de la pintura xinesa. Les seves pintures mostraven representacions d'indrets naturals molt concrets, que reproduïen la seva visió i sentiment personal.
Durant la dècada de 1340, diverses sequeres i inundacions van provocar una fam a tota la regió de Ni Zan, que posteriorment va provocar revoltes camperoles. Aquestes revoltes van arribar al seu màxim el 1350 a causa de l'ús que el govern va fer de treballs forçats per reparar els dics del riu Groc. Al llarg de la dècada de 1340, els governants de Yuan també van imposar forts impostos als rics terratinents de la regió per tal de cobrir el cost dels desastres naturals en curs. Hi ha moltes opinions divergents sobre la reacció de Ni Zan a aquests impostos i les seves accions posteriors no són clares. No obstant això, s'ha comprovat que va distribuir totes les seves possessions als seus amics i es va traslladar a una casa flotant. Va marxar a la vigília de la revolució mil·lenarista dels turbants vermells i va viatjar pel relativament pacífic sud-est mentre diversos partits revolucionaris van trencar la seva regió d'origen. Va ser en aquest moment quan Ni Zan va desenvolupar el seu estil distintiu.
Context històric Ni Zan va viure durant un període xinès molt important històricament parlant, la Dinastia Yuan (1271-1368), etapa clau de la Xina, marcat pel govern de la dinastia mongola, fundada per Kublai Khan, net de Gengis Khan, el primer emperador de l'imperi mongol, l'imperi contigu més extens de la història. Aquest període va tenir un gran impacte en la societat, la cultura i les arts xineses, i va ser un temps de grans tensions polítiques, canvis econòmics i transformacions culturals.
Durant el , els mongols, un poble nòmada de les estepes del nord, va conquerir la major part de l'Àsia. Sota el domini i el lideratge de Kublai Khan, van establir la Dinastia Yuan després de derrotar la Dinastia Song del Sud l'any 1279. En aquest moment, i per primera vegada, la Xina estava sota el control i el domini d'un govern estranger.
Els mongols van portar amb ells una estructura de govern i unes pràctiques polítiques que van ser molt diferents de les tradicionals xineses. El seu règim era vist amb recel per la població local, especialment per l'elit intel·lectual i burocràtica xinesa, que havia estat formada sota els valors confucians i les tradicions de la dinastia Song. Aquest malestar social i polític es va traduir en una resistència cultural i en una retirada cap a una vida més introspectiva per part de molts estudiosos i artistes de l'època.
L'ocupació mongola de la dinastia Yuan (1279-1368), que marca un llarg període d'humiliacions en la història de la Xina, veu, d'altra banda un sorprenent ressorgiment creatiu en el camp artístic. De fet, diversos funcionaris alfabetitzats es troben lliures de totes les preocupacions administratives i polítiques i, aïllats en un retir de protesta, tenen molt de temps per treballar conceptes que són per ells espirituals com la cal·ligrafia, la poesia i la pintura.
Durant la dinastia Yuan, la classe erudita xinesa, que havia tingut una influència important sota les dinasties anteriors, es va veure desplaçada i marginada. Els mongols van preferir col·locar en els càrrecs governamentals a persones d'origen no xinès, com a mongols o altres grups ètnics sota el seu domini, ja que desconfiaven dels buròcrates i erudits xinesos.
Aquest fet va portar a membres de l'elit xinesa, com Ni Zan, a retirar-se de la vida política i a dedicar-se a les arts, la poesia, la filosofia i la cal·ligrafia. Els intel·lectuals veien en aquestes activitats una manera d'expressar el seu descontentament amb el règim i, alhora, de mantenir la seva dignitat i autonomia cultural.
Desenvolupament artístic Molts artistes xinesos van buscar refugi en el desenvolupament d'un estil de vida allunyat del poder mongol, centrant-se en la introspecció i l'expressió artística. Aquest període va donar lloc a un renaixement de les arts literàries i pictòriques, en el qual es van valorar més els sentiments personals, l'espiritualitat i la comunió amb la natura que no pas el servei a l'Estat.
Ni Zan va tenir un rebuig a la pintura oficial, però no va ser tan per un sentiment nacionalista, com a la seva pertinença a una classe social la qual el seu poder econòmic es va veure membrat per la forta pressió fiscal a la que era sotmessa per la cort, la qual cosa va obligar a vendre les seves possessions, iniciant una vida errant per la regió dels llacs que no va abandonar fins l'arribada de la seva mort.
Escola del Nord i Escola del Sud Són dues grans tradicions de la pintura de paisatges xinesa que van sorgir durant la Dinastia Song (960-1279) i van continuar influenciant l'art xinès durant els períodes posteriors, incloses les dinasties Yuan, Ming i Qing. Aquestes escoles no es refereixen tant a una divisió geogràfica sinó més aviat a diferències en l'estil, la tècnica i la filosofia artística.
Escola del Nord (Xina) L'Escola del Nord, està associada amb un estil més formal i tècnic, sovint vinculat a les influències de la dinastia Song del Nord (960-1127).
Els pintors d'aquesta escola es centraven en una representació detallada i realista de la natura, amb una gran atenció a la precisió i als detalls del paisatge, com ara les muntanyes, els arbres i l'aigua. Les seves obres solien ser molt organitzades, amb una composició clara i jeràrquica. Les muntanyes sovint eren l'element dominant en la pintura, simbolitzant la grandesa i la permanència de la natura. Utilitzaven tècniques molt estudiades i precisament controlades, que incloïen l'ús de la perspectiva i la gradació per crear una sensació de profunditat i tridimensionalitat. Tot i que les tintes monocromàtiques també s'utilitzaven, l'Escola del Nord sovint incorporava colors més vius en les seves obres, amb un ús sofisticat del color per representar la naturalesa i els elements paisatgístics.
Escola del Sud (Xina) L'Escola del Sud es va desenvolupar sota la influència de la dinastia Song del Sud (1127-1279) i es va convertir en un estil més filosòfic i expressiu, vinculat a la idea de la pintura com a mitjà per transmetre emocions i pensaments personals.
Posava un gran èmfasi en l'expressió individual i la interpretació emocional del paisatge. Els artistes no es limitaven a copiar la realitat sinó que intentaven capturar l'essència i l'atmosfera del que veien. En comparació amb l'Escola del Nord, l'Escola del Sud utilitzava un traç de tinta més solt i espontani, amb menys atenció als detalls minunciosos. Les formes eren més suggerides que clarament definides, cosa que donava a les obres una sensació més abstracta i impressionista. Una de les característiques distintives d'aquesta escola era l'ús extensiu de l'espai buit o negatiu com a part essencial de la composició, creant una sensació de profunditat i aire en el paisatge. Estava profundament influenciada per les idees taoistes i budistes zen, que valoraven la simplicitat, la tranquil·litat i el desapego. Els paisatges sovint eren un reflex d'una meditació personal i un camí cap a la contemplació espiritual.
Mestres com Ni Zan, Wu Zhen, Wang Meng i Huang Gongwang són icones d'aquesta tradició, amb les seves obres més enfocades a la simplicitat, l'ús del buit i la representació espiritual del paisatge més que en detall tècnic.
Obra esquerra|miniatura|Ni Zan. Tardor, vent, bambú.|240x240px Aquest pintor paisatgista va deixar la seva empremta personal passada la quarantena. Feia servir en els seus treballs una tinta molt fosca i la textura de les seves pintures tenia un aspecte sec, calcari. Per aquest pintor cada traç era important. Tal com indicaven els erudits, les obres havien de reflectir les emocions internes de l'artista. Va ser un dels introductors de la navegació amb barca com a tema paisatgístic (ell va viure en una casa flotant). També trobem en aquest artista la representació d'un espai ampli i separat. En la seva representació de paisatges la figura humana està poques vegades present.
Ni Zan és un dels Quatre Mestres Yuan, juntament amb Huang Gongwang, Wu Zhen i Wang Meng. Entre les seves obres destaquen: L'estudi Rongxi, Arbres a la vora del riu, Vent a través dels arbres a la vora del riu, Boscos i valls de la muntanya Yu, Roc i bambú, Vent de tardor i bambú i Arbre. Artistes posteriors en van fer tantes còpies de les seves obres que costa molt esbrinar quines en són autèntiques.
Home del sud, en les seves pintures es mostra molt fidel a la terra al voltant del llac Taihu i els turons que l'envolten. Procedent d'una família benestant, Ni Zan, apassionat de la cultura i l'estètica, utilitza la seva joventut per envoltar-se de llibres peculiars, objectes antics, cal·ligrafia i pintures evolucionant així, en un univers espiritual contemplatiu apte per despertar la meditació taoista, de la que és un entusiasta seguidor amb una gran ambició de creació artística.
El toc líric que impregna la seva poesia és de gran originalitat, també amb la seva cal·ligrafia tenyida voluntàriament d'arcaisme i aquestes dues disciplines constitueixen components essencials en l'elaboració de la seva pintura. A més, il·lustra fàcilment la unitat fonamental d'aquestes tres arts mitjançant la cal·ligrafia dels seus propis poemes en les seves obres pintades. En fer-se més gran, Ni Zan s'allibera de la seva fortuna distribuint la seva riquesa entre els seus parents i passant els últims vint anys de la seva vida com a ermità errant, vagant en una casa flotant al llarg de les ribes del llac Taihu, tenint-ne prou amb un banc de fusta i un llum de bambú freqüentant els camperols i regalant-los els seus quadres.
Aquesta existència en què culmina la seva carrera el transforma, als ulls de la posteritat, en una figura llegendària, un model ideal d'ètica lletrada. El seu sobrenom, Yuanzhen, ”el molt tranquil”, i els seus noms de pinzell, Yunlinzi, “el fill dels núvols i els boscos” i Ni Yu, “Ni l'inaccessible”, són indicatius del seu temperament solitari i sensible i reflecteixen la seva recerca de la puresa.