, nom complet amb patronímic Stepan Andríovtix Bandera, fou un polític revolucionari ucraïnès i un dels líders del moviment nacional d'Ucraïna a l'oest d'Ucraïna (Galítsia), que va dirigir l'Organització dels nacionalistes ucraïnesos (OUN). Fill d'una família clerical, Bandera fou un activista, un explorador, i, finalment, el líder del moviment nacionalista ucraïnès que va lluitar per la independència d'Ucraïna de la Unió Soviètica i contra tots els suposats enemics d'un Estat ucraïnès lliure. Va col·laborar amb l'Alemanya nazi creant la Legió Ucraïnesa, sota el comandament de la Wehrmacht, amb els batallons Roland i Nachtigall, que perseguí i exterminà milers de jueus, polonesos i ucraïnesos contraris a l'ocupació nazi.
Durant la seva carrera política, l'Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos (OUN) es va dividir en dues faccions: l'OUN-M, liderada per Andrí Mèlnik (els "legitimistes") i l'OUN-B, liderada per Bandera. Stepan Bandera va ser responsable de la proclamació d'un Estat ucraïnès independent a Lviv, el 30 de juny de 1941, vuit dies després de l'atac d'Alemanya contra l'URSS. Per la seva negativa a deixar sense efecte la declaració, Bandera va ser detingut i empresonat pels nazis, i no fou alliberat fins al setembre de 1944. També, al cap de dos anys de la declaració, els nazis havien empresonat o assassinat el 80% dels dirigents de l'OUN-BTimothy Snyder. The Causes of Ukrainian-Polish Ethnic Cleansing 1943. Past & Present, No. 179 (maig del 2003), p. 207БАНДЕРА Степан Андрійович a l'Institut d'Història - Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucraïna Les autoritats soviètiques van autoritzar el KGB a assassinar Bandera a Múnic, Alemanya Occidental, el 15 d'octubre del 1959, una acció que fou duta a terme per l'agent soviètic Bohdan Staixinski (conegut amb el nom de Ióssef Leman)
Les avaluacions del seu paper han oscil·lat des de la disculpa total fins a les molt negatives.Довкола цієї контраверсійної постаті й донині точаться гострі суперечки, що супроводжуються розмаїттям оцінок: від різко негативних до суцільно апологетичних. D.Viedeneiev O.Lisenko OUN i serveis d'intel·ligència estrangers 1920-1950 Revista Històrica Ucraïnesa 3, 2009 p.132-Institut d'Història de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Ucraïna http://www.history.org.ua/JournALL/journal/2009/3/11.pdf El 22 de gener de 2010, el president sortint d'Ucraïna Víktor Iúsxenko atorgà a Bandera el títol d'Heroi d'Ucraïna (a títol pòstum). УКАЗ ПРЕЗИДЕНТА УКРАИНЫ № 46/2010: О присвоении С.Бандере звания Герой Украины. President d'Ucraïna. Consultat el 22 de gener de 2010. Aquesta concessió va ser condemnada pel Parlament Europeu, organitzacions russes, poloneses i jueves, , Centre Simon Wiesenthal (28 de gener del 2010) Unió estudiantil de jueus francesos, (1 de febrer de 2010) i va ser declarada il·legal pel govern ucraïnès prorús i pels tribunals l'abril de 2010. El gener de 2011, el guardó va ser oficialment anul·lat.Рішенням суду президентський указ «Про присвоєння С.Бандері звання Герой України» скасовано, President.gov.ua. Consultat el 16 de gener de 2011. En conseqüència, Stepan Bandera encara és una figura controvertida avui en dia, tant a Ucraïna com en l'àmbit internacional.
El terme "banderivtsi" (), derivat del seu nom, va esdevenir gradualment universal i aplicable a tots els nacionalistes ucraïnesos, independentment de la seva relació amb Bandera.
Biografia Primers anys Stepan Bandera nasqué a la localitat de Stari Uhríniv, al raion de Kaluix de l'antic Regne de Galítsia i Lodomèria, llavors part de l'Imperi Austrohongarès, en l'actual Ucraïna. El pare de Stepan, Andrí Bandera, era rector grecocatòlic de la parròquia de Stari Uhríniv. La seva mare, Miroslava, originària d'una família de clergues, era filla d'un sacerdot grecocatòlic a Starhí Uhríniv.
Stepan va passar la seva infància a Starí Uhríniv, a la casa dels seus pares i avis.
A la primavera de 1922, la seva mare va morir a causa de tuberculosi de la gola.
Educació Bandera va assistir a la Quarta Escola Formal de Gramàtica a Stri, on també va participar en activitats esportives amb la Societat Esportiva Sokil. miniatura|Stepan Bandera com a membre del Plast (1923) El 1923, a l'edat de catorze anys, Bandera es va unir a l'agrupació escolta ucraïnesa "Plast" (). Després de la seva associació amb Plast, va esdevenir membre del grup Txornomortsi (Mariners del Mar Negre). Bandera rebé quatre reprimendes no confirmades mentre era iunak ("junior"), i encara és considerat com un membre ideal del Plast.
Després de graduar-se a l'escola secundària en 1927, tenia previst assistir a la Universitat Ucraïnesa de Tecnologia i Economia de Poděbrady a Txecoslovàquia, però les autoritats poloneses no li van concedir documents de viatge.Universitat Ucraïnesa de Tecnologia i Economia a Podebrady
El 1928, Bandera s'inscrigué en el programa d'agronomia a l'Institut Politècnic de Lviv. Aquest va ser un dels pocs programes que estaven oberts als ucraïnesos en aquell moment.
Tant a l'escola secundària com a la universitat, Bandera va ser un membre actiu d'un cert nombre de grups polítics amb una agenda nacionalista. Un dels més actius d'aquests grups fou l'Organització dels nacionalistes ucraïnesos, l'OUN ().
Activisme polític Primeres activitats Stepan Bandera havia conegut i s'havia associat amb membres de diverses organitzacions nacionalistes ucraïnesos durant tota la seva escolarització - des del Plast, a la Unió per a l'Alliberament d'Ucraïna () i també l'Organització dels Nacionalistes Ucraïnesos, l'OUN (). La més activa d'aquestes organitzacions va ser l'OUN, i el líder de l'OUN era Andrí Mèlnik.
A causa de la seva decidida personalitat, Stepan Bandera va ascendir ràpidament en les files d'aquestes organitzacions, i es convertí en el cap de propaganda de l'OUN el 1931, en segon al comandament de l'OUN a Galítsia en 1932/33, i el cap de l'Executiu Nacional de l'OUN el 1933.
Per a Bandera, era important una política inclusiva de construcció de la nació i, per tant, es va centrar en el creixent suport entre totes les classes dels ucraïnesos en les parts occidentals d'Ucraïna. A principis de la dècada de 1930, Bandera va ser molt actiu en la recerca i el desenvolupament de grups de nacionalistes ucraïnesos a Ucraïna occidental i oriental.
OUN Stepan Bandera va esdevenir cap de l'executiu nacional de l'OUN a Galítsia el juny de 1933. Va ampliar la xarxa de l'OUN a l'oest d'Ucraïna, i la va dirigir contra Polònia i la Unió Soviètica. Per aturar les expropiacions, Bandera va dirigir l'OUN contra els funcionaris polonesos que eren directament responsables de les polítiques anti-ucraïneses. Les seves activitats van incloure campanyes massives contra els monopolis de tabac i alcohol polonesos i contra la desnacionalització de la joventut ucraïnesa. Va ser arrestat a Lviv el 1934, i jutjat dues vegades: primer, en relació amb la participació en un complot per assassinar al ministre d'assumptes interns, Bronisław Pieracki, i la segona en un judici general de l'executiva de l'OUN. Va ser declarat culpable de terrorisme i condemnat a mort.
La sentència de mort va ser commutada per la de cadena perpètua. Va estar reclòs a la presó de Wronki; el 1938 alguns dels seus seguidors van tractar sense èxit de treure'l de la presó. Janusz Marciszewski, Uwolnić Banderę , NaszeMiasto.pl
Segons diverses fonts, Bandera va ser alliberat el setembre de 1939, ja sigui pels carcellers d'Ucraïna després de l'administració presó polonesa sortís de la presó, http://kray.ridne.net/bandera pels polonesosT. Snyder, Causes of Ukrainian Polish ethnic cleansing, Past&Present, nr 179, p. 205 o pels alemanys.Anna Reid, Borderland: a journey through the history of Ukraine, Phoenix, 2002, p. 158S. Karnautska, Portret bez retushi, L'vovs'kaya pravda, 8 de maig del 1991, p. 2
Poc després Polònia va caure sota l'ocupació soviètica. En sortir de la presó, Bandera es traslladà a Cracòvia, la capital de l'ocupant Govern General d'Alemanya. Allí va entrar en contacte amb el líder de l'OUN, Andrí Mèlnik. El 1940, les diferències entre les opinions dels dos líders van ser tenses i la OUN van dividir en dues faccions - la facció Mèlnik liderada per Andrí Mèlnik, que predicava un enfocament més conservador de la construcció de la nació U (també coneguda com l'OUN-M), i la facció Bandera liderada per S. Bandera, que recolzava un enfocament revolucionari (també coneguda com l'OUN-B).
L'OUN (B) va buscar suport en els cercles militars d'Alemanya, mentre que l'OUN (M) va buscar connexions amb la seva camarilla governant. El novembre de 1939 al voltant de 800 nacionalistes ucraïnesos van començar a entrenar a campaments militars de l'Abwehr. En els primers dies de desembre, Bandera, sense coordinació amb Mèlnik, va enviar un missatger a Lviv amb les directrius per a la preparació d'un aixecament armat. El correu va ser interceptat per l'NKVD, que havia capturat alguns líders de l'OUN (M). Un altre d'aquests intents va ser impedit a la tardor de 1940.
Formació dels Grups Mòbils Abans de la proclamació de la independència el 30 de juny de 1941, Bandera va supervisar la formació dels anomenats "Grups mòbils"( mobilni hrupi) que eren petits (5-15 membres) grups de membres de l'OUN-B que viatjarien des del Govern General per l'oest d'Ucraïna i després de l'avanç alemany cap a l'est d'Ucraïna per fomentar el suport a l'OUN-B i l'establiment de les autoritats locals dirigides per activistes de l'OUN-B.ОУН в 1941 році: документи: В 2-х ч Ін-т історії України НАН України К. 2006 Això incloïa la impressió de pamflets i l'augment de membres de l'OUN.
En total, prop de 7.000 persones van participar en aquests grups mòbils, i es van trobar amb seguidors entre un ampli cercle d'intel·lectuals, com Ivan Bahriani, Vassil Barka, Hrihorii Vasxenko, i molts altres.
Formació de l'UPA
Relacions amb l'Alemanya nazi La intermitent i estreta relació entre Bandera, l'OUN i l'Alemanya nazi s'ha descrit pels historiadors com David Marples com a "ambivalent", tàctica i oportunista, amb les dues parts tractant d'explotar l'altra, sense èxit.David Marples. (2007). Heroes and villains: creating national history in contemporary Ukraine . Central European University Press, pàg. 150 i 161
Abans de l'Operació Barba-roja, segons l'Acadèmia nacional de les ciències d'Ucraïna i altres fonts, Bandera va mantenir reunions amb els caps d'intel·ligència d'Alemanya, pel que fa a la formació dels Batallons "Nachtigall" ("rossinyol") i "Roland". A la primavera, l'OUN va rebre 2,5 milions de marcs per a les activitats subversives dins de l'URSS.Організація українських націоналістів і Українська повстанська армія. Інститут історії НАН України.2004р Організація українських націоналістів і Українська повстанська армія, Раздел 1 http://www.history.org.ua/LiberUA/Book/Upa/1.pdf стр. 17-30І.К. Патриляк. Військова діяльність ОУН(Б) у 1940—1942 роках. — Університет імені Шевченко, Ін-т історії України НАН України Київ, 2004 (No ISBN)
Els funcionaris de la Gestapo i l'Abwehr protegiren els seguidors de Bandera, ja que ambdues organitzacions pretenien utilitzar-los per als seus propis fins.p.15 ОУН в 1941 році: документи: В 2-х ч Ін-т історії України НАН України К. 2006 - У владних структурах рейху знайшлися сили яки з прагматичних міркувань стали на захист бандерівців. Керівники гестапо сподівалися використовувати їх у власних цілях а керівники абверу а радянському тилу.
El 30 de juny de 1941, amb l'arribada de les tropes nazis a Ucraïna, Bandera i l'OUN-B declararen l'estat independent d'Ucraïna. Algunes de les proclames publicades de la formació d'aquest estat diuen que "treballarà en estreta col·laboració amb la Gran Alemanya Nacional-Socialista, sota el lideratge del seu líder Adolf Hitler, que està formant un nou ordre a Europa i el món i està ajudant el poble ucraïnès a alliberar-se de l'ocupació moscovita."- tal com s'afirma en el text de la "Llei de Proclamació de l'Estat d'Ucraïna".