La Femme de l'aviateur és una pel·lícula francesa dirigida per Éric Rohmer, i estrenada el 1981. És la primera del cicle de "Comèdies i proverbis" (Comédies et proverbes).

Argument François estudia Dret de dia i treballa de nit a l'oficina de correus de l'estació de l'Est.Heredero 2010, p. 171 Un dissabte, de bon matí quan ha acabat el seu torn va a casa de l'Anne (la seva nòvia). Per no despertar-la té pensat deixar-li una nota, però el seu bolígraf no funciona i va a comprar-ne un. Mentrestant, arriba en Christian (un pilot d'aviació, antic amant de l'Anne) que ve a comunicar a la jove la seva decisió de trencar definitivament amb ella, donat que la seva dona està esperant un fill i s'ha instal·lat a Paris. Quan torna en François veu sortir l'Anne i en Christian i el fa sospitar, mirant durant tot el matí que l'Anne li doni explicacions. Ella refusa respondre, apel·lant la seva independència.

A la tarda en François veu l'aviador acompanyant d'una dona rossa i decideix seguir-los. Una noia jove, Lucie, s'adona de la persecució i se li afegeix. Intenten sense èxit fotografiar-los en un parc i posteriorment la parella entra en un immoble on hi ha un despatx d'advocats. Lucie pensa que la rossa és la dona de l'aviador i que estan tramitant el divorci. La jove marxa abans, i en François li promet explicar-li el desenllaç. El vespre en François li demana a l'Anne per casar-se, abandonarà els seus estudis i buscarà una feina de dia, per estar més temps junts, però l'Anne el refusa perquè vol viure sola, i ja li van bé les trobades ocasionals. Tot explicant-li la visita d'en Christian li ensenya una foto on surt la dona rossa que resulta ser la germana i no pas la dona de l'aviador. Tal com havia quedat en François es disposa a explicar el final de la història a la Lucie. Ho fa per carta i quan va a la bústia veu la Lucie petonejant-se apasionadament amb un company de correus. Abatut, en François entra a l'estació de l'Est, amb la cançó de fons "Paris m'a séduit...Point perdu dans la masse immense, je ne compte pas plus qu'un pavé de la rue..."Magny 1986, p. 165 (interpretada per Arielle Dombasle)Heredero 2010, p. 370

Repartiment Philippe Marlaud: François Marie Rivière: Anne Anne-Laure Meury: Lucie Mathieu Carrière: Christian Philippe Caroit: l'amic d'en François Coralie Clément: la companya de l'Anne Lise Hérédia: l'amiga de l'Anne

Al voltant de la pel·lícula La Femme de l'aviateur és la primera entrega del cicle de Comèdies i Proverbis d'Éric Rohmer i que va continuar amb Le Beau Mariage (1982), Pauline à la plage (1983), Les nuits de la pleine lune (1984), Le Rayon vert (1986) i L'Ami de mon amie (1987)

Referències

Bibliografia GARCIA BRUSCO, Carlos. Éric Rohmer. Madrid: Ediciones JC. 1991 (castellà) MAGNY, Joël. Éric Rohmer. Paris: Rivages.1986 (francès) HEREDERO, Carlos F; SANTAMARINA, Antonio. Éric Rohmer. Madrid: Cátedra, 2a ed.act. 2010 (castellà) HERTAY, Alain.Éric Rohmer. Liège: Les Éditions du Cefal, 1998 (francès)

Enllaços externs

Categoria:Pel·lícules de França del 1981 Categoria:Pel·lícules de drama romàntic de la dècada del 1980 Categoria:Pel·lícules dirigides per Éric Rohmer Categoria:Pel·lícules ambientades a París