El nez percé (AFI: ˌnɛzˈpɜrs), chopunnish o niimiipuutímt, és una llengua shahaptiana relacionada amb els diversos dialectes del sahaptin. La subfamília shahaptiana és una de les branques de la família de les llengües penutianes dels turons que al seu torn pot estar relacionat amb el penutià. És parlat pels nez percés del nord-oest Estats Units.
El nez percé és una llengua amenaçada. Si bé les fonts difereixen sobre el nombre exacte de parlants fluids, és gairebé segur que estan per sota de 100. El poble nez percé està tractant de tornar a introduir la llengua en l'ús natiu a través d'un programa de revitalització lingüística, tot i que actualment el futur de la llengua nez percé està lluny d'estar assegurat.
La gramàtica del nez percé ha estat descrita en una gramàtica (Aoki 1970) i un diccionari (Aoki 1994) amb dues dissertacions (Rude 1985; Crook 1999).
Fonologia La fonologia del nez percé inclou harmonia vocàlica (que fou mencionada per Noam Chomsky & Morris Halle' a The Sound Pattern of English), així com un complex sistema d'accent prosòdic descrit per Crook (1999).
Consonants + Consonants del nez percé Bilabial Dental Alveolar Postalveolar Palatal Velar Uvular Glotal (Lateral) central Lateral plana lab. plana lab. Nasal plain m n glotalitzada m̰ n̰ Oclusiva sorda p t c k kʷ q qʷ ʔ glotàlica pʼ tɬʼ tʼ cʼ kʼ kʷʼ qʼ qʷʼ Fricativa (Sorda) ɬ s ʃ x χ h Aproximant plain w l j glotalitzada w̰ l̰ j̰ Gramàtica Com a moltes altres llengües ameríndies, el verb nez percé pot tenir el significat d'una frase completa. (Aquesta forma de proporcionar una gran quantitat d'informació en una paraula es diu polisíntesi). Els afixos verbals proporcionen informació sobre la persona i nombre del subjecte i complement directe, així com temps i aspecte (per exemple, si una acció s'ha completat).
{| cellpadding=4 | paraula:
| morfemes:
| glossa: | 1/2-3OBJ - fire - fly - grab - straight.through - go.away - IMPERF.PRES.SG |- | traducció: | 'Vaig a treure'l en el foc' (Cash Cash 2004:24)
{| cellpadding=4 | paraula:
| morfemes:
| glossa: | 3SUBJ - in.rain - come - PASSAT |- | traducció: | 'Ell va arribar amb la pluja' (Aoki 1979) |} Cas En nez percé el subjecte d'una oració, i l'objecte quan no és un, cadascun pot ser declinat pel cas gramatical, un afix que mostra la funció de la paraula. El nez percé empra una estratègia de cas marcat en tres vies: un subjecte transitiu, un objecte transitiu, i un subjecte intransitiu estan assenyalats de manera diferent. El nez percé és, doncs, un exemple del tipus molt rar de llenguatge tripartit (veure alineament morfosintàctic).
A causa d'aquest cas, l'ordre de les paraules pot ser molt lliure. Una ordre de paraules específica li diu a l'oient el que és informació nova (focus) versus informació antiga (tema), però no marca el subjecte i l'objecte.
Referències
Bibliografia Aoki, Haruo. (1994). Nez Perce dictionary. University of California publications in linguistics (Vol. 112). Berkeley: University of California Press. . Aoki, Haruo. (1970). Nez Perce grammar. University of California publications in linguistics (Vol. 62). Berkeley: University of California Press. . (Reprinted 1973, California Library Reprint series). Aoki, Haruo. (1979). Nez Perce texts. University of California publications in linguistics (Vol. 90). Berkeley: University of California Press. ., 2, 3 Aoki, Haruo; & Whitman, Carmen. (1989). Titwáatit: (Nez Perce Stories). Anchorage: National Bilingual Materials Development Center, University of Alaska. . (Material originally published in Aoki 1979). Aoki, Haruo; & Walker, Deward E., Jr. (1989). Nez Perce oral narratives. University of California publications in linguistics (Vol. 104). Berkeley: University of California Press. . Cash Cash, Phillip. (2004). Nez Perce verb morphology . (Unpublished manuscript, University of Arizona, Tucson). Crook, Harold D. (1999). The phonology and morphology of Nez Perce stress. (Doctoral dissertation, University of California, Los Angeles). Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. (hbk); . Rude, Noel E. (1985). Studies in Nez Perce grammar and discourse. (Doctoral dissertation, University of Oregon).
Harmonia vocàlica
Chomsky, Noam; & Halle, Morris. (1968). Sound pattern of English (p. 377–378). Studies in language. New York: Harper & Row. Hall, Beatrice L.; & Hall, R. M. R. (1980). Nez Perce vowel harmony: An Africanist explanation and some theoretical consequences. In R. M. Vago (Ed.), Issues in vowel harmony (p. 201–236). Amsterdam: John Benjamins.
Kim, Chin (1978). 'Diagonal' vowel harmony?: Some implications for historical phonology. In J. Fisiak (Ed.), Recent developments in historical phonology (p. 221–236). The Hague: Mouton.
Material d'aprenentatge de la llengua Diccionaris i vocabularis Aoki, Haruo. (1994). Nez Perce dictionary. University of California publications in linguistics (Vol. 112). Berkeley: University of California Press. .
Gramàtica Aoki, Haruo. (1970). Nez Perce grammar. University of California publications in linguistics (Vol. 62). Berkeley: University of California Press. . (Reprinted 1973, California Library Reprint series).
Texts i cursos
Aoki, Haruo. (1979). Nez Perce texts. University of California publications in linguistics (Vol. 90). Berkeley: University of California Press. ., 2, 3 Aoki, Haruo; & Whitman, Carmen. (1989). Titwáatit: (Nez Perce Stories). Anchorage: National Bilingual Materials Development Center, University of Alaska. . (Material originally published in Aoki 1979).
Watters, Mari. (1990). Nez Perce tapes and texts. [5 audio cassettes & 1 booklet]. Moscow, Idaho: Mari Watters Productions, Upward Bound, College of Education, University of Idaho.
Enllaços externs
Categoria:Llengües penutianes de l'Altiplà Categoria:Cultura d'Idaho