Camille Erlanger (París, 25 de maig de 1863 - 24 d'abril de 1919) fou un compositor francès.
De família alsaciana, fou alumne del Conservatori Nacional de Música i de l'il·lustre mestre Léo Delibes; el 1888 guanyà el 1r premi del gran Prix de Rome per la seva cantata Vélléda, a Roma va compondre una vasta partitura de concert, Saint-Jean l'Hospitalier, que el situà entre els millors mestres francesos.
A més, va compondre: Oratori, en set parts (1894); Kermaria, idil·li de l'Armorica, entres actes i un pròleg, amb lletra de Gheusi (1897); Le Juif polonais, conte popular d'Alsàcia, en tres actes i cinc quadres, amb lletra de Cain i Gheusi (Òpera còmica, 1900); Poèmes russes, melodies i pàgines simfòniques de vertadera originalitat, sobre un poema de Catulo Mendes; La Belle et le Chevalier, La Nuit du loup; un Rèquiem; Les Fils de l'Etoile, drama musical de cinc actes (1904); Les Carèsses, melodies amb lletra de Richepin; Aphrodite, drama musical en cinc actes i set quadres (1906:
Erlanger era cavaller de la Legió d'Honor i oficial d'Instrucció pública.
Bibliografia
Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 20, pàg. 497 ()
Categoria:Compositors d'òpera francesos Categoria:Prix de Rome Categoria:Compositors parisencs Categoria:Compositors francesos del Romanticisme Categoria:Alumnes del Conservatoire de Paris Categoria:Morts a París Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Compositors francesos morts al segle XX Categoria:Compositors francesos nascuts al segle XIX Categoria:Compositors francesos de música clàssica del segle XX