Peprilus paru és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels estromatèids i a l'ordre dels perciformes.Encyclopedia of Life The Taxonomicon
Descripció El seu cos (força comprimit) fa 30 cm de llargària màxima Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. P. 55-70. A: R. Claro (ed.). Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo. (encara que la seua mida més normal és de 18) Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A. J. Lemus, R. Márquez, J. M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodriguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Pàg. 445. i és de color blau clar a verd al dors i argentat amb un matís daurat/groc a la part inferior. 2-5 espines i 38-47 radis tous a l'aleta dorsal. 2-3 espines i 35-45 radis tous a l'aleta anal. Bases de les aletes dorsal i anal molt allargades, amb la mateixa longitud i amb els seus radis més llargs que la llargada del cap i precedits per 3 espines febles. Aleta caudal rígida, força bifurcada i amb els seus lòbuls més allargats que el cap. Aletes pectorals estretes i molt més llargues que el cap. Absència d'aletes pelvianes, d'aleta adiposa i de porus per sota de l'aleta dorsal. 1 única línia lateral alta, contínua i resseguint el perfil dorsal. Escates petites, fàcilment despreses i estenent-se fins a les galtes i les bases de les aletes verticals. Boca petita, amb el musell curt i rom (si fa no fa, igual al diàmetre dels ulls) i l'extrem del maxil·lar arribant just a la vora inferior dels ulls. Dents mandibulars febles, en una única filera i amb les de la mandíbula superior lleugerament recorbades, simples i punxegudes. Haedrich, R. L., 2003. Stromateidae. Butterfishes (harvestfishes). Pàg. 1879-1884. A: K. E. Carpenter (ed.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Atlantic. Vol. 3: Bony fishes part 2 (Opistognathidae to Molidae), sea turtles and marine mammals. Pàg. 1883.Morphology Data of Peprilus paru - FishBase
Reproducció És externa i els progenitors no protegeixen ni els ous ni els alevins. Breder, C. M. i D. E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p. Pàg. 670-671.Ditty, J. G. i Truesdale, F. M., 1983. Comparative larval development of Peprilus burti, Peprilus triacanthus and Peprilus paru (Pisces: Stromateidae) from the western North Atlantic. Copeia 2: 397-406.
Alimentació i depredadors Els joves es nodreixen de plàncton, mentre que els adults mengen principalment meduses, peixets, crustacis i cucs.Dunnington, E. i R. Mansueti, 1955. School of harvestfish feeds on sea walnuts. Maryland Tidewater News 12(5):1, 4. És depredat pel bonítol (Sarda sarda),Yoshida, H. O., 1980. Synopsis of biological data on bonitos of the genus Sarda. NOAA Tech. Rep. NMFS Circ. 432. FAO Fish. Synop. No. 118. 50 p. al Brasil per Cynoscion guatucupaLucena, F. M., T. Vaske Jr., J. R. Ellis i C. M. O'Brien, 2000. Seasonal variation in the diets of bluefish, Pomatomus saltatrix (Pomatomidae) and striped weakfish, Cynoscion guatucupa (Sciaenidae) in southern Brazil: implications of food partitioning. Environ. Biol. Fish. 57:423-434. Pàg. 427. i als Estats Units per Lobotes surinamensis,Franks, J. S., K. E. VanderKooy i N. M. Garber, 2003. Diet of tripletail, Lobotes surinamensis, from Mississippi coastal waters. Gulf Caribb. Res. 15:27-32. Pàg. 30. el llobarro atlàntic ratllat (Morone saxatilis), el tallahams (Pomatomus saltator), el corball reial (Cynoscion regalis) i Acanthocybium solandri.Manooch, C. S. III i W. T. Hogarth, 1981. Stomach contents and giant trematodes from wahoo, Acanthocybium solanderi, collected along the south Atlantic and coasts of the United States. Bull. Mar. Sci. 33(2):227-238. Pàg. 230.Organisms Preying on Peprilus paru - FishBase El seu nivell tròfic és de 3,71.Sea Around Us Sierra, L. M., R. Claro i O. A. Popova, 1994. Alimentación y relaciones tróficas. P. 263-284. A: Rodolfo Claro (ed.). Ecología de los Peces Marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo, Mèxic.Bowman, R. E., C. E. Stillwell, W. L. Michaels i M. D. Grosslein, 2000. Food of northwest Atlantic fishes and two common species of squid. NOAA Tech. Memo. NMFS-NE 155, 138 p.Hartman, K. J. i S. B. Brandt, 1995. Trophic resource partitioning, diets, and growth of sympatric estuarine predators. Trans. Am. Fish. Soc. 124(4):520-537. Pàg. 522.
Hàbitat i distribució geogràfica