El takelma - təˈk|Ɛ|l|m|əLaurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh - és la llengua ameríndia parlada pels takelmes, originaris del sud-oest d'Oregon. L'autònim usat pels takelmes era taakelmàʔn (de < taa-kemá-aʔn: a.lo.llarg-riu-persona, 'persona [que viu] al llarg del riu').
Les primeres dades lingüístiques sobre el takelma van ser recopilats per Hazen (1857), Barnhardt (1859), Dorsey (1884), St. Claire (1903-04). El principal treball és el realitzat per Sapir que va treballar amb una sol parlant, Frances Johnson (Gwísgwashãn), durant un mes i mig en l'estiu de 1906 a la reserva de Siletz, sobre la base d'aquest treball Sapir va publicar un esbós gramatical (1912) i va recollir nombrosos textos. F. Johnson parlava baix takelma (takelma pròpiament dit). En 1933 Harrington va compilar un diccionari treballant amb F. Johnson i altres dues parlants. En 1934 Philip Drucker treballà amb un parlant anomenat Willie Simmons, parlant de latkawa (hanesak).
Dialectes esquerra|miniatura|Distribució de les llengües takelma
Latgawa (latkawa o hanesak), parlat en sud-oest d'Oregon al llarg de l'alt riu Rogue
Takelma de les terres baixes, parlat a la vall del Rogue. Existeix possiblement un dialecte cow creek parlat també al sud-est d'Oregon al llarg del riu Umpqua Sud, Myrtle Creek i Cow Creek.
Relacions genealògiques El takelma és una llengua aïllada, alguns autors proposen que podria existir parentiu amb el kalapuya i parlen d'una família takelmana (o takelma-kalapuyana) al costat de les llengües kalapuya.Swadesh, 1965Shipley, 1969 No obstant això, una recent publicació de Tarpent i Kendall (1998) troba aquesta relació infundada en raó a les extremes diferències entre les estructures morfològiques del takelma i de les llengües kalapuya.
Àdhuc subsisteix molta especulació sobre si el takelma (juntament amb el grup kalapuya i uns altres) pugui formar part de la hipotètica macrofamília penutiana, d'acord amb la tesi d'Edward Sapir de 1922 The Takelma Language of Southwestern Oregon.
Fonologia L'inventari de consonants del takelma és el següent: Bilabial Alveolar Postalveolar o palatal Velar Glotal central Lateral sonora sorda Oclusiva no-aspirada aspirada Ejectiva Africada Ejectiva Fricativa Nasal Aproximant
Lèxic - un - dos - tres - quatre - cinc - sis - set - vuit - nou - deu
Referències
Bibliografia Shipley, William (1969): "Proto-Takelman", International Journal of American Linguistics, Vol. 35, No. 3 (Jul., 1969), p. 226-230. Campbell, Lyle (1997): American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. . Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. . Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. (hbk); . Sturtevant, William C. (Ed.). (1978-present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. (Vols. 1-3, 16, 18-20 not yet published).
Categoria:Llengües ameríndies mortes Categoria:Llengües penutianes d'Oregon