El referèndum sobre l'estatus polític de Crimea de 2014 ( Referéndum pro status Krimu, Referéndum o státuse Krima, tàtar de Crimea Qırım statusı turında referendum), nom oficial общекры́мский рефере́ндум obsxekrimski referéndum (rus), загальнокримський референдум zahalnokrimski referéndum (ucraïnès), умумкъырым референдумы / Umumqırım referendumı (tàtar de Crimea), traduïble per Referèndum general de Crimea, es va celebrar a la península de Crimea el dia 16 de març de 2014 -originalment va ser fixat per al 25 de maig de 2014 i posteriorment per al 30 de març, però es va avançar-i va consultar sobre l'ingrés del territori en la Federació de Rússia o el retorn a la Constitució de Crimea de 1992. Va ser aprovat pel Parlament de Crimea per 61 dels 64 membres d'aquest parlament presents (d'un total de 100 membres) el 27 de febrer de 2014, en plena crisi a la regió. Finalment, els membres del Consell Suprem de la República Autònoma van votar el 6 de març deixar de ser formalment part d'Ucraïna i unir-se a Rússia. El govern d'Ucraïna va argumentar que qualsevol referèndum celebrat per les autoritats de Crimea seria «inconstitucional». Els Estats Units i la Unió Europea també es van mostrar en contra de la consulta. Anteriorment s'havien produït referèndums en els anys 1991 i 1994.
La ciutat de Sebastòpol, que posseeix un estatus diferent del de la península de Crimea, també va tenir el seu propi referèndum. No obstant això, el 6 de març, Sebastòpol es va declarar unilateralment un subjecte federal de la Federació Russa.
L'11 de març Crimea i la ciutat de Sebastòpol declararen la seva independència d'Ucraïna, i formaren la República de Crimea, amb 78 vots a favor d'un total de 100 membres al Parlament de Crimea. L'acció va ser considerada legítima per Rússia, però no pels Estats Units i el govern a Kíev.
Antecedents L'Óblast de Crimea fou una subdivisió de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia fins que va ser transferida a la República Socialista Soviètica d'Ucraïna el 1954. Crimea es va convertir en una part independent d'Ucraïna després de la dissolució de la Unió Soviètica, però poc després va readquirir la seva autonomia després d'un referèndum el 1991. El president ucraïnès, Leonid Kutxma va abolir la Constitució de Crimea i el càrrec de President de Crimea a 1995. Crimea va obtenir una nova Constitució el 1998 que li atorgava menys autonomia, sobretot tenint en compte que qualsevol legislació aprovada pel parlament de Crimea podia ser vetada pel parlament d'Ucraïna.
Russos a Ucraïna
esquerra|miniatura|Mapa que indica les subdivisions d'Ucraïna i el percentatge de persones que es va indicar el rus com la seva llengua materna en l'últim cens local. Sebastòpol va obtenir el percentatge més alt (90,6%), seguit immediatament per Crimea amb un 77,0%. miniatura|Distribució dels grups ètnics a Crimea cap al 2001.
D'acord amb el cens de 2001, els russos ètnics representen el 59% dels 2 milions de residents de Crimea. Els ucraïnesos són el 24%, mentre que els tàrtars són el 12%. Els tàrtars han estat arribant després del col·lapse de l'URSS el 1991, i aquest fet ha estat la causa de tensions persistents amb els russos sobre drets territorials. A Sebastòpol, els russos constitueixen el 70% de la població. La majoria de la població que viu en aquesta regió té una orientació prorussa i el rus és la llengua que predomina en un 97%.
esquerra|miniatura|Percentatge de ciutadans ucraïnesos que creuen que Ucraïna (o la seva regió) s'ha d'unir amb Rússia en un país, segons dades de l'Institut Internacional de Sociologia de Kíev (KIIS), per a febrer de 2014.
Al febrer del 2014 va realitzar una enquesta que va llançar que el 41,0% de les persones de Crimea volien unir-se amb Rússia. El 2013 només el 35,9% de les persones de Crimea va compartir la mateixa opinió. No obstant això, aquestes xifres han de ser tractades amb precaució en un context de Crimea, ja que són a partir d'una enquesta duta a terme a 2032 ucraïnesos seleccionats a l'atzar, el que implicaria una mostra molt petita d'uns 80 de Crimea. I la pregunta que era diferent de la plantejada en el referèndum actual. També s'han produït importants esdeveniments des del sondeig es va dur a terme (entre el 8 i el 18 de febrer), el que podria afectar les opinions.
Euromaidan
La nit del 21 de novembre de 2013, a Kíev, van tenir lloc les primeres manifestacions de signe europeista a causa de la suspensió de la signatura de l'Acord d'Associació i l'Acord de Lliure Comerç entre Ucraïna i la Unió Europea.
Després de mesos de protestes i aldarulls, i després de l'anomenat Dijous Negre (20 de gener de 2014) en què van morir més de 60 manifestants en aquest marc de tensió, el 22 de febrer, al matí, els manifestants opositors van prendre les regnes del país i van ocupar les principals institucions amb seu a Kíev. La Rada Suprema va prendre el control del país i Oleksandr Turtxínov va assumir la coordinació del Govern i la presidència del Parlament, i el president Víktor Ianukóvitx fou destituït i va fugir.
Abolició de la Llei de Llengües cooficials Després del desplaçament de Ianukóvitx del poder per segona vegada en nou anys (en la primera ocasió com a primer ministre), el Congrés de diputats i governadors regionals de l'Est i Sud d'Ucraïna va fer una crida a la resistència i va acusar l'oposició d'incomplir l'acord de pau que havia estat signat el 21 de febrer amb el destituït president. Mentrestant, la Rada Suprema va abolir la llei sobre les llengües de les minoriesTot i que finalment el president Turtxínov en va vetar la seva derogació que establia que en els raions on un determinat idioma fos parlat per almenys 10% dels habitants, aquest idioma podia adquirir el rang de llengua cooficial, l'abrogació de la llei aprovada el 2012 perjudicava els parlants de rus (cooficial a tot l'est i sud d'Ucraïna, a les províncies de Odessa, Khàrkiv, Kherson, Mikolaiv, Zaporíjiia, Dnipropetrovsk, Luhansk i Donetsk, i a la ciutat de Sebastòpol. a més d'alguns raions a Kirovohrad, Txerníhiv, Sumi i Jitòmir), hongarès (cooficial en alguns raions de Transcarpàcia) i romanès (cooficial en alguns raions de Transcarpàcia, Txernivtsí i Odessa). Uns dies més tard, però, l'1 de març de 2014, el president interí d'Ucraïna, Oleksandr Turtxínov, va vetar el projecte de llei i en va aturar efectivament la seva promulgació.
Crisi, intervenció militar russa i independència de Crimea
En el context de l'Euromaidan es va iniciar una sèrie de manifestacions de russòfils -majoritàriament russos ètnics i ucraïnesos russòfons - oposats als esdeveniments ocorreguts a Kíev i que anhelen estrènyer els seus vincles (o fins i tot integrar-se) amb la Federació de Rússia. Posteriorment, diversos governs regionals van proposar referèndums separatistes i es va produir una intervenció militar, on les Forces Armades de Rússia es van desplegar a la península de Crimea i a Sebastòpol, amb l'objectiu, segons el Kremlin, de garantir la integritat dels ucraïnesos prorussos habitants de Crimea i les bases russes estacionades allà, fins que es normalitzés la situació sociopolítica; tot això va tenir lloc fent oïdes sordes a les advertències de no envair Crimea, llançades pels Estats Units i el govern de Kíev.
El primer ministre de Crimea, Serguei Aksiónov, havia assegurat que la idea del poble de Crimea no era separar-se d'Ucraïna, sinó que només volien protegir els seus interessos.
Vers el 5 de març, més de 5.500 ucraïnesos havien sol·licitat la ciutadania russa, segons va afirmar el Servei Federal de Migració de Rússia.
De manera independent als resultats del referèndum, el consistori de la ciutat de Sebastòpol va adoptar el 6 de març la decisió de formar part de Rússia com a territori federal, mentre que uns dies després, l'11 de març i al costat del Parlament de Crimea, va proclamar la seva independència d'Ucraïna, declarant la República de Crimea amb 78 vots a favor d'un total de 100 membres. L'acció va ser considerada legítima per Rússia, però no pels Estats Units i el govern a Kíev. La Rada Suprema d'Ucraïna amenaçar d'iniciar el procés de dissolució del Parlament de Crimea si les autoritats de la península continuaven amb el procés d'annexió a Rússia, un fet que finalment es va dur a terme el 15 de març. Més de mil milions de hrívnies ($ 110 milions) pertanyents al pressupost regional de Crimea va ser congelats pel govern post-Euromaiden a Kíev. El Parlament de Crimea, va dir que això "deixaria 200.000 empleats sense sou, i 180.000 nens sense subsidis". Els legisladors locals també van dir que la congelació d'actius es duia a terme per sabotejar el referèndum sobre la independència el 16 de març. http://rt.com/news/oil-libya-tanker-military-918/ L'agitació d'Ucraïna actualitzada en temps real
Plans originals miniatura|Decisió de Ajuntament de Sebastòpol sobre el referèndum de secessió. miniatura|Sol·licitud del Consell de Ministres de Crimea al 55 Regiment d'Artilleria Antiaèria Ucraïnès a Ievpatòria a deposar les armes sota el control de la Flota del Mar Negre per al període del referèndum.
Originàriament, el referèndum sobre l'estat de Crimea a Ucraïna es va fixar inicialment per al 25 de maig de 2014, però més tard es va avançar al 30 de març. Havent estat aprovat pel Parlament de Crimea, s'havia declarat que el referèndum era per consultar sobre el futur polític de la regió autònoma. El 4 de març, en roda de premsa, el president rus Vladímir Putin va accentuar que l'annexió de Crimea a Rússia no estava prevista.
El 6 de març el parlament de Crimea va aprovar per unanimitat una moció que preveia la incorporació a Rússia i el viceprimer ministre de Crimea, Rustam Temirgaliev, va declarar que el referèndum sobre l'autonomia de la regió s'avançaria al diumenge 16 de març. També van anunciar que el que desitjava el parlament era «formar part de la Federació de Rússia en qualitat de membre de la Federació» i el Consell Suprem de Crimea va enviar al president i al parlament rus el missatge sobre la seva decisió d'annexar-se. El líder del grup parlamentari Rússia Justa, Serguei Mironova, va afirmar que cambra baixa del Parlament rus podria considerar un projecte de llei sobre la incorporació de Crimea la setmana del 10 de març.
Decisió del Consell de Seguretat de l'ONU El Consell de Seguretat de les Nacions Unides es va reunir el 15 de març per tractar una resolució que rebutjava la realització del referèndum a Crimea. La resolució va comptar amb el vot favorable de 13 països. A la proposta, presentada pels Estats Units, s'hi van sumar l'Argentina, Austràlia, el Txad, Xile, Corea del Sud, França, Jordània, Lituània, Luxemburg, Mali, Nigèria, el Regne Unit i Ruanda, mentre que la Xina es va abstenir. La resolució va ser rebutjada únicament per Rússia, que en tenir dret a veto, va evitar que aquesta fos aprovada. L'enviat de Rússia a l'ONU, Vitali Txurkin, va dir "La filosofia dels autors del projecte va en contra d'un dels principis bàsics de la llei internacional - el principi de la igualtat de drets i lliure determinació dels pobles, consagrat a l'article 1 de la Carta de les Nacions Unides".
Observadors