Emma de Baviera o també Hemma d'Altdorf (vers el 808-876) va ser la reina consort dels francs orientals, esposa de Lluís el Germànic i mare de tres reis: Carloman, Lluís III i Carles el Gras.

Família Ancestres Era filla de Welf I (?-824/5), comte d'Altdorf i d'Edviga de Saxònia. Germana de l'emperadriu Judit, Monumenta Germaniae Historica, tomus II: Annales Xantenses, pag. 225 la segona esposa de Lluís el Pietós. Monumenta Germanica Historica, tomus II, Thegani Vita Hludovici Imperatoris, Pag 596, par. 26

Família política Vers l'any 827 Emma es va casar a Ratisbona amb Lluís el Germànic,Basat en la Vita Hludowici Imperatoris, que són dues biografies narrant la vida de l'emperador Lluís el Pietós des del naixement fins a l'any 840, escrites en llatí per dos monjos, un anònim, conegut com "l'astrònom", mentre que el segon es coneix com: Thegano. el tercer fill de l'emperador Lluís el Pietós i d'Ermengarda Monumenta Germaniae Historica, tomus II: Thegani Vita Hludovici Imperatoris, pag. 591 (780-818), filla del comte de Hesbaye,L'Hesbaye era un'antiga regió de l'actual Bèlgica, que incloïa la província de Lieja i part del Brabant Való, del Brabant Flamenc, del Limburg i de Namur. Ingramm (o Ingerman o Enguerrand, nebot de Rotrude, esposa de Carles Martell). El marit, Lluís, era fillastre de la seva germana Judit.

L'entorn d'Emma El seu marit Lluís havia rebut el regne de Baviera l'any 817, en la dieta d'Aquisgrà, amb la repartició que va fer el seu pare Lluís el Pietós coneguda com la Divisio Imperii.La subdivisió que va tocar a Lluís el Germànic era coneguda com Ordinatio Imperi i va ser ratificada a Nimega el 819. Amb aquesta divisió es va crear el títol de "Rei de Baviera", que incloïa la sobirania dels territoris de Baviera, Caríntia i Bohèmia (Baioariam et Carentanos, et Beheimos et Avaros, atque Sclavos qui ab orientali parte Baioariæ sunt…et duas villas…in pago Nortgaoe Luttraof et Ingoldesstat), Monumenta Germanica Historica, Leges, Capitularia Regum Francorum, tomus I: Ludovici I, pag. 198 par. 2 e 3 que prèviament havien estat governats pel seu germà gran Lotari. Nithardus, Historiae, liber I: par. 3

L'any 833 Lluís el Germànic va donar a la seva esposa Emma l'abadia d'Obermünster a Ratisbona.

Quan el seu sogre, Lluís el Pietós, s'estava morint l'any 840, va enviar les insígnies imperials al seu cunyat Lotari, qui sense tenir en compte les diverses divisions acordades en els anys precedents, i només basant-se en l'aplicació de lOrdinatio Imperi de l'any 817, pretenia tenir jurisdicció sobre tot l'imperi, prenent els seus germans com a vassalls.Per tant, a la mort del pare, Lluís el Germànic va ocupar tots els territoris a la banda dreta del riu Rin (regne dels Francs orientals), mentre el seu germà Carles el Calb va fer-se fort a Nèustria i Aquitània. Així va començar una guerra civil que va propiciar a una aliança entre el seu marit, Lluís el Germànic i el fill de la seva germana Judith, Carles el Calb, en contra del germà gran, Lotari I, el qual es va aliar amb el nebot d'Emma Pipí II d'Aquitània

El 841 va tenir lloc la batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Monumenta Germanica Historica, tomus I: Ruodolfi Fuldensis Annales, anno 841, pag. 363 en la rodalia d'Auxerre, en què les tropes de Lluís el Germànic van superar les tropes imperials. El febrer de l'any següent els germans Lluís i carles van renovar la seva aliança contra Lotari amb els Juraments d'Estrasburg Nithardus, Historiae, liber III: par. 5 i en l'estiu d'aquest mateix any es va produir la rendició de Lotari que va accedir a arribar a un acord amb els seus germans, Nithardus, Historiae, liber IV: par. 4 cosa que va portar al Tractat de Verdun, signat a l'agost del 843. Monumenta Germanica Historica, tomus I: Ruodolfi Fuldensis Annales, anno 843, pag. 363 .La divisió va estar descrita pel cronista, Reginó: ES Monumenta Germaniae Historica, tomus primus: Reginonis Chronicon, anno 842, pag 568 Per a Carles tota la part occidental del regne dels Francs des de l'oceà fins al riu Mosa Per a Lluís tota la part oriental del regne dels Francs a partir del riu Rin, més alguna zona rica en el conreu de la vinya a l'esquerra del Rin Per a Lotari, com a primogènit, el títol imperial i a més els territoris entren els dels seus germans: la Provença i els de la península Itàlica. Amb el Tractat de Verdun de l'any 843, Emma esdevenia oficialment reina consort dels francs orientals. miniatura|Tomba d'Emma Emma s'esmenta, juntament amb la seva filla, Berta, una donació de 29 d'octubre 863, feta pel seu marit, Louis, al monestir de Zuric. Monumenta Germaniae Historica, Diplomata Regum Germaniae ex Stirpe Karolinorum, tomus I: Kaiserkunden Ludwig der Deutsche n° 110, pag. 159

Pel tractat de Mersen (870), Emma també es va convertir en reina de la part oriental de Lotaríngia, encara que el títol reial pertanyia al cunyat,que també era nebot seu, Carles el Calb. Annales Bertiniani, anno 870, Pag 205 e seguenti

L'any 874, segons la Gesta quorundam regum Francorum, Emma va patir una paràlisi i va perdre l'ús de la paraula. Monumenta Germaniae Historica, Scriptores, tomus I: Annalium Fuldensium Pars Tertia, Pag 388

Va morir el 31 gener del 876 a la ciutat de Ratisbona Monumenta Germaniae Historica, Scriptores, tomus I: Annalium Fuldensium Pars Tertia, Pag 389 i va ser sepultada a l'abadia de Sant Emmeram.

Descendència Emma va tenir set fills: | Foundation for Medieval Genealogy :GERMANY - Emma (Louis) Ildegarda (828-† Altötting 856), abadessa de Schwarzach am Main (Würzburg) i també a Zúric, citada en una donació del seu pare Monumenta Germaniae Historica, Diplomata Regum Germaniae ex Stirpe Karolinorum, tomus I: Kaiserkunden Ludwig der Deutsche n° 67, pag. 93-94 Carloman de Baviera (830-† 880), Rei dels Francs orientals (876-880) Ermengarda (830/833-866) (?-† 866, Chiemsee), Monumenta Germanica Historica, tomus I: Annales Alamannici, anno 886, pag. 51 abadessa a Frauenwörth Chiemsee, citada en una donació del seu pare Monumenta Germaniae Historica, Diplomata Regum Germaniae ex Stirpe Karolinorum, tomus I: Kaiserkunden Ludwig der Deutsche n° 81, pag. 118 Gisella (?-?), al Libri confraternitatum Sancti Galli és citada com filla dHemma regina, juntament amb les tres germanes Hiltigart, Irmingart, Gisla, Perhta Lluís (835-† 882), Rei deld Francs orientals (880-882) Berta (n. 877) (?-† 26 març 877), Monumenta Germanica Historica, tomus I: Annales Alamannici, anno 877, pag. 51 abadessa de Schwarzach am Main (Würzburg) i més tard a Zúric, citada en una donació del pare Monumenta Germaniae Historica, Diplomata Regum Germaniae ex Stirpe Karolinorum, tomus I: Kaiserkunden Ludwig der Deutsche n° 79, pag. 115 és citada, juntament amb sa mare, Emma, en una segona donació del 29 d'octubre del 863, feta al monestir de Zúric Carles (839-† 888), emperador d'Occident (881-887), Rei dels Francs orientals (882-887) i Rei dels Francs occidentals (884-887).

Referències

Bibliografia René Poupardin: "Ludovico il Pio", in «Storia del mondo medievale», vol. II, 1999, p. 558-582 René Poupardin: "I regni carolingi (840-918)", en «Storia del mondo medievale», vol. II, 1999, p. 583-635

Enllaços externs

Königin des ostfränkischen Reiches Hemma von Altdorf Biographical notes on the queens and royal wives. Life, history, portrait. EMMA (born 809, died January 31 876)

Predecessora:Ermengarda d'HesbayeReina consort de Baviera827-843Successora:Liutgarda de SaxòniaPredecessora:Judit de BavieraReina consort dels francs orientals843-876

Categoria:Reis carolingis Categoria:Morts a Ratisbona Categoria:Polítics bavaresos Categoria:Nobles bavaresos Categoria:Nascuts al segle VIII