Jan Moretus, adaptació llatina de Johann Moerentorf (Anvers, 2 de maig de 1543 — Anvers, 25 de setembre de 1610), fou un impressor, llibreter i editor dels Països Baixos meridionals.
Fou el segon director de lOfficina Plantiniana o «Compàs d'Or», successor del fundador de la impremta i genial empresari Christophe Plantin. Durant la seva direcció aconsegueix fer que no davalli molt la importància de l'empresa tipogràfica en el conjunt europeu. Les diferents condicions socials, polítiques i econòmiques, sobretot amb relació a la ciutat d'Anvers, però, li impedeixen mantenir-se com un dels principals referents en el món de l'edició humanística; i aquesta mancança la suplirà dedicant-se majoritàriament a l'edició de llibres litúrgics.
La seva tenacitat i la bona gestió empresarial li permeteren mantenir en un lloc digne l'empresa que va rebre del seu sogre. Ell mateix va transmetre una empresa pròspera als seus fills, Balthasar i Jan, que van ser dos baules més d'un projecte que es va perllongar fins al .
Biografia Jan Moretus fou el tercer d'una família d'onze fills. Els seus pares foren Jacob Moerentorf, fabricant tèxtil, de família originària de Lille, i Adriana Gras, filla del sedaire milanès Pieter Gras.Voet 1969-1972: p. 151.
A les ordres de Chistophe Plantin (1557-1589) Al voltant de 1557, amb sols catorze anys, entra a treballar a la impremta de Christophe Plantin. En la mateixa empresa continuarà tota la seva vida laboral, a excepció del període 1562-1564, en què els problemes de l'empresa i la paralització de les activitats, l'obligaren a moure, cercant feina, a Venècia.
El 4 de juny de 1570 es casa amb Martina, la segona filla de Christophe Plantin.Voet 1969-1972: p. 138. En els anys anteriors Jan havia aconseguit la confiança i l'estima del seu patró i ara sogre. Estava encarregat de la llibreria, on exercia funcions de gerent, ocupant-se de gestionar les adquisicions de materials i les vendes als clients de fora d'Anvers, portava els comptes de l'empresa i la correspondència. En el mateix 1570, poc després del seu casament, Plantin el descrivia com un jove lleial a l'empresa i un poliglota competent.Voet 1969-1972: p. 152-153.
Els primers anys de casats, Jan i Martina visqueren amb Christophe Plantin. En 1576 la impremta i la residència de Plantin es trasllada al Vrijdagmarkt, i Jan i Martina es queden a la residència original, en el Kammenstraat, on queden a càrrec de la llibreria.Voet 1969-1972: p. 153-154. Entre 1583 i 1585, mentre Plantin es trasllada a Leiden per a instal·lar una imprenta, i la guerra arriba a Anvers, Jan i Franciscus Raphelengius, els gendres de Plantin residents a Anvers, es queden a la ciutat encarregats de portar endavant l'empresa.Voet 1969-1972: p. 107-112. A la segona meitat de 1585 Plantin regressa a Anvers, i al cap de poc Raphelengius es fa càrrec de la impremta de Leiden. Així, tot i que Plantin segueix dirigint l'empresa, Jan va acumulant més responsabilitats i es prepara per a convertir-se en el seu successor: El 6 d'agost de 1586 entra en la confraria de Sant Lluc, dels oficis artístics, com a mestre impressor; i el 27 de febrer de 1587 obté una patent reial. Tot està preparat per al traspàs de la direcció.Voet 1969-1972: p. 154.
Home fet a si mateix, aconsegueix dominar el món empresarial de l'edició a gran escala; i al mateix temps, enmig del món humanista en què es mou, domina i utilitza el neerlandès, francès, alemany, italià i castellà, i també coneix el llatí i el grec. No era un erudit però podia relacionar-se en pla d'igualtat amb els humanistes de l'època, i així, en 1584, tradueix la principal obra filosòfica de Justus Lipsius, De Constantia libri Duo, al neerlandès, amb el títol de Twee boecken vande stantvasticheyt,Edició → Antwerpen : By Christoffel Plantijn, 1584.Dambre 1966: col. 616. considerada una excel·lent traducció.Voet 1969-1972: p. 192.
Director del «Compàs d'Or» (1589-1610)
Quan mor Christophe Plantin l'1 de juliol de 1589, la propietat recau en la seva viuda Jehanne Rivière, però la direcció de l'empresa passa a Jan Moretus, i es fa oficial, mitjançant escriptura pública, el 16 de setembre del mateix any. Posteriorment, el 16 de març de 1590, els hereus arriben a un acord, i Jan resta propietari de l'establiment d'Anvers, amb certes condicions. En els anys 1589 i 1590 apareix Ex Officina Plantiniana apud Viduam en la portada dels llibres que surten de la impremta, de 1590 a 1596, en que mor Jehanne Rivière, apareix Ex Officina Plantiniana apud Viduam et Joannem Moretum, i després de 1596, sols es conserva el nom de Jan en la menció d'edició: Ex Officina Plantiniana apud Joannem Moretum.Voet 1969-1972: p. 191-192.Degeorge 1878: Documents, p. 25.Dambre 1966: col. 615.
Jan Moretus dirigeix l'empresa a cavall dels segles i , quan es produeix la partició dels Països Baixos en dues zones antagòniques: un nord protestant on segueixen interessant-se per la natura i l'home, i un sud, on la contrareforma catòlica focalitza l'interès intel·lectual en la reflexió teològica. Al mateix temps ha de fer front a un negoci reduït, amb solament quatre premses en funcionament en el moment de la mort de Plantin, i a les despeses produïdes pels acords sobre la distribució de l'herència. Superant aquestes limitacions, completa el canvi iniciat en els darrers anys de Plantin, on els llibres litúrgics i devocionals suposen la gran majoria de la seva producció editorial, i els llibres d'erudició van disminuint, fins a representar una part molt reduïda de la producció total.Voet 1969-1972: p. 195-199. miniatura|esquerra|upright=0.8|
La posterior evolució política, amb la finalització de la guerra als Països Baixos i de la guerra civil a França, li permeten recuperar els mercats francès, holandès i alemany. A més a més, aconsegueix el nomenament com a impressor de la ciutat d'Anvers, i li són reconeguts els nombrosos privilegis que havia aconseguit Plantin per a imprimir obres litúrgiques. Aquesta conjuntura favorable explica l'increment gradual de les premses en funcionament: quatre en 1590, cinc en 1593, sis en 1604, i set en 1607. L'empresa Plantiniana torna a ser de les més grans d'Europa, i recupera la seva posició com el negoci d'impressió més important dels Països Baixos meridionals.Voet 1969-1972: p. 199-200.
Jean Moretus aconsegueix mantenir el nivell tècnic i artístic dels seus productes, com en les dues edicions, de 1600 i 1609, del Officium Beatae Mariae,2a edició → Antuerpiae : Ex Officina Plantiniana, apud Ioannem Moretum, 1609. i el Graduale Romanum de 1599,Edició → Antuerpiae : Ex Officina Plantiniana, apud Ioannem Moretum, 1599. que poden considerar-se, atenent a la tipografia i els gravats, de les millors obres produïdes per l'empresa.Voet 1969-1972: p. 196. Moretus intenta aconseguir en moltes de les seves impressions veritables obres d'art, amb la participació dels millors gravadors flamencs, com la família Galle, amb Philip, els seus fills Theodoor i Cornelis, i els seus gendres Adriaen Collaert i Karel van Mallery, i Hans Bol, entre d'altres.Sabbe 1926: p. 104.
El seu interès pels llibres d'erudició es fa palès per les obres que segueix publicant. Entre altres, surten de les premses: els primers volums, dels 12 que té, de la segona edició dels Annales Ecclesiastici de Cesare Baronio;Edició → Antuerpiae : Officina Plantiniana, 1589-1612. la primera part dels Annales Magistratuum et Provinciarum de Stephanus Winandus Pighius;Edició → Antuerpiae : Ex Officina Plantiniana, apud Ioannem Moretum, 1599. la reedició dels tractats de botànica de Rembert Dodoens, Carolus Clusius i Mathias de l'Obel; el Thesaurus geographicusEdició → Antuerpiae : ex Officina Plantiniana : apud Viduam et Ioannem Moretum, 1596. i la reedició del Theatrum Orbis Terrarum,Edició de 1601 → Ex Officina Plantiniana, apud Ioannem Moretum, 1601. tots dos d'Abraham Ortelius; la tercera edició revisada del diccionari de Cornelis Kiliaan, lEtymologicum teutonicae linguae: Sive Dictionarium teutonico-latinum;3a edició → Antuerpiae : ex Officina Plantiniana : apud Viduam et Ioannem Moretum, 1599. el Seduardus: sive de vera iurisprudentia ad regem, libri XII de Joachim Hoppers;Edició → Antuerpiae : ex Officina Plantiniana : apud Viduam et Ioannem Moretum, 1590. el Flandria commentariorum libri IV descripta de Jacobus Marchantius;Edició → Antuerpiae : ex Officina Plantiniana : apud Viduam et Ioannem Moretum, 1596. els AntuerpiaEdició → Ex Officina Plantiniana, apud Ioannem Moretum, 1610. i Origines Antuerpiensium,Edició → Ex Officina Plantiniana, apud Ioannem Moretum, 1610. ambdues obres de Charles Scribani; i moltes edicions o reedicions del prolífic humanista Justus Lipsius.
Jan Moretus i Martina Plantin van tenir onze fills, sis fills i cinc filles, però d'aquests només tres fills i dues filles els van sobreviure: Melchior, Balthasar, Jan, Catharina (casada el 1598 amb l'impressor Theodoor Galle)Voet 1969-1972: p. 194. i Elisabeth (casada amb John Wieland).Dambre 1966: col. 614. Van ser Balthasar i Jan, el tercer i el quart fill, els que van treballar a l'empresa, i seran ells els que dirigiran el negoci a la mort del seu pare.Voet 1969-1972: p. 201.
Jan Moretus mor el 22 de setembre de 1610 i fou soterrat a la catedral d'Anvers, al costat de la tomba dels seus sogres. La família li va construir un magnífic monument presidit per un tríptic de Rubens.Voet 1969-1972: p. 200.
Referències i notes
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Persones d'Anvers Categoria:Editors belgues Categoria:Impressors Categoria:Morts a Anvers Categoria:Nascuts el 1543 Categoria:Morts el 1610