Albert Compte i Freixanet (Castelló d'Empúries, 19 de febrer de 1919 - Figueres, 25 de febrer de 2014), fou un historiador, un geògraf, dedicat a la docència, autor de llibres de text i que va publicar nombrosos articles sobre la comarca de l'Alt Empordà.
Biografia Personal Va fer els seus primers estudis als “hermanos" dels Fossos (col·legi de La Salle a Figueres), però la mort del seu pare Ignasi Compte i Canelles, l'any 1929, en un accident, va fer retornar la mare i els dos germans, l'Albert i en Santiago, a Castelló d'Empúries. D'aquesta etapa recordava sovint les classes als germans de Sant Gabriel, així com les classes de música amb el conegut mestre Blanch. Més tard foren enviats a estudiar al Collell de Banyoles; li agradava comentar el que havia après en aquest centre sobre la distribució del temps de treball, estudi i lleure miniatura|esquerra|Albert Compte i Freixanet.
L'esclat de la Guerra Civil el va sorprendre quan estudiava l'últim curs de batxillerat a l'Institut Ramon Muntaner de Figueres. Va ser mobilitzat, però una malaltia tuberculosa el va retenir a l'hospital de guerra de Girona i va viure la guerra a la rereguarda.
El 1939 va entrar a estudiar a la Universitat de Barcelona, fent l'especialitat d'Història,FELIU TORRENT, Jaume. Albert Compte i Freixanet. (En línia) Societat Catalana de Geografia. [Consulta: 31 de juliol 2014] on comptà amb professors com Pericot, Almagro A. de la Torre, Del Castillo, Udina, Llopis, entre d'altres. També va cursar geografia física amb el professor Solé Sabarís, quan encara l'especialització en geografia no tenia reconeixement oficial, per la qual cosa s'hagué de formar en aquest àmbit fora de la universitat. Aquest era el seu principal interès, juntament amb la història, atès que Compte aspirava a ser catedràtic d'història i geografia d'ensenyament secundari.FREIXAS. Sandra, “Albert Compte, geògraf empordanès”. Revista de Girona [Girona] (octubre 2011), núm. 269. Es llicencià l'any 1942.
El dia 3 d'octubre de l'any 51 es va casar a Hostalric amb l'Àngela Massachs, i oficià la cerimònia mossèn Miquel Pujol. En nasqueren dues filles, Glòria Compte i Massachs, a Girona i Teresa Compte i Massachs, a Cartagena.COMPTE FREIXANET, Albert. Un Mirall en el camí. Figueres: Gràfiques Canió, 2004. p. 43.
Albert Compte era una persona sòlidament instal·lada en el medi social i cultural de Figueres. Va ser vicepresident de l'Institut d'Estudis Empordanesos entre els anys 1964 i 1991 i president durant els dos anys següents. D'altra banda també fou membre i secretari, durant un llarg període, del Patronat de la Fundació Toribi Duran de Castelló d'Empúries. Per acabar, cal dir que, com a bon geògraf, era un gran viatger: el seu temps de lleure el va dedicar a conèixer bona part d'Espanya i Europa, i també va visitar països del continent africà, americà i asiàtic, interessant-se principalment per la seva cultura i el seu patrimoni.
Professional La seva primera feina docent la va compartir entre la Universitat, com a ajudant del doctor Alberto del Castillo, i a l'Acadèmia Pérez Iborra com a professor; el curs 44-45 també va ser anomenat professor ajudant a l'institut femení Montserrat. Després d'aprovar les oposicions a Institut de Batxillerat, el curs 47-48 se'n va anar a Lleida com a professor adjunt i s'hi va estar tres anys. L'any 50 es va establir a Cartagena, després d'aprovar les oposicions de catedràtic.PUIG VAYREDA, Eduard. “Comiat al senyor Compte”. Empordà [Figueres] (4 març 2014), p. 61.
Finalment, l'any 1956 va quedar vacant la càtedra de Geografia i Història de l'Institut Ramon Muntaner de Figueres,JUAN, Enric. “Albert Compte, professor, autor de llibres de text, investigador”. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos (2013), núm. 44, p. 562. a la qual va demanar el trasllat i se li va concedir. En fou designat director des de l'any 1959 fins a l'any 1961. En aquest institut va dur a terme bona part de la seva experiència professional en l'àmbit de la docència, atès que hi va treballar durant 30 anys, fins a la seva jubilació l'any 1986.
Durant tots aquests anys va compaginar la docència amb els seus estudis de geografia i història, centrats principalment en l'Empordà.
Docència Va tenir una carrera com a docent dilatada i brillant, i va encarar la seva professió amb esforç, rigor i creativitat. Tal com expliquen alguns companys de l'Institut Ramon Muntaner de Figueres, preparava les classes de forma molt acurada i utilitzava molta bibliografia, i les unitats didàctiques sempre anaven acompanyades de suport gràfic: extraordinaris dibuixos, mapes a la pissarra i molt sovint diapositives, incloent també una eina clau com són els quadres sinòptics.CANET, Francesc. “Entrava un senyor a l'aula”. Empordà [Figueres] (4 març 2014), p. 61. La seva voluntat era defugir del memorisme clàssic i l'aprenentatge únic a través dels manuals.
Enric Juan, que va compartir departament amb el professor Albert Compte entre els anys 1974 i 1978, esmenta que “...tenia, a més, una gran preocupació per convertir els coneixements en pedagogia, per facilitar als alumnes la comprensió del que s'explicava”. Un altre tema interessant és que, com a recurs a l'aula, utilitzava una selecció de documents històrics originals, que comentava i explicava. Aquesta pràctica, en els anys setanta del segle passat, era molt ben considerada pels moviments de renovació pedagògica. Alhora, també incorporava documents històrics d'àmbit local, per fer més pròxima la història als alumnes. Enric Juan remarca que Albert Compte “parlava d'un enfocament metodològic que descansava en la vida quotidiana, social i cultural, i que defugia de la història explicada solament des del punt de vista polític”. Una altra pràctica habitual de les seves classes eren les excursions pedagògiques pel país, que tenien com a finalitat ensenyar als alumnes a observar l'entorn i que complementaven les classes a l'aula.
Molts anys més tard, quan ja feia temps que estava jubilat, en el seu discurs de l'acte de lliurament dels premis Albert Compte de l'any 2010, va dir aquestes paraules: “penso en els meus anys de batxiller, amb la classe magistral i el llibre de text gairebé com a úniques referències, però insuficients... el premi al qual heu optat es va crear precisament per posar remei a aquestes maneres unilaterals d'ensenyar, per acostar l'estudiant a l'objecte d'estudi, per conduir-lo de l'explicació del professor i la memorització del text als materials bàsics, als originals...”.COMPTE FREIXENET, Albert. “Intervenció en l'acte de lliurament dels premis de 2010. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos (2013), núm. 44, p. 547-553 Al llarg de la seva vida docent el va caracteritzar aquesta forma d'enfocar l'ensenyament de la geografia i la història; de fet, un dels seus principals objectius pedagògics fou el d'estimular l'esperit crític dels alumnes.
Autor de llibres de text Albert Compte inicià, als anys cinquanta del segle passat, la redacció de llibres de text de geografia i història per a batxillerat.JUAN, Enric. “Albert Compte, professor, autor de llibres de text, investigador”. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos (2013), núm. 44, p. 567 Fou una tasca paral·lela a la seva tasca docent, faceta que va passar més desapercebuda, però no per això és menys important. De seguida va veure la necessitat de disposar de materials docents adequats per a impartir les classes i els seus manuals van tenir una gran difusió. Va entrar en contacte amb l'editorial Marfil d'Alcoi i a partir de 1958 va publicar el seu primer manual Geografia Universal, del segon curs del “Plan de Estudios del 1957” (1958-1967). D'aquest llibre de text se'n van fer 5 edicions i es van imprimir un total de 38.000 exemplars. Al mateix any va editar també un manual de Geografia d'Espanya. El primer manual escolar d'història el va publicar l'any 1960, Historia General, del qual se'n van fer 3 edicions, amb un total de 17.500 exemplars
A partir de 1970, amb la reforma educativa de Villar Palasí, neix la necessitat de la redacció de nous llibres escolars, adaptats als canvis curriculars que defensaven la nova llei. Albert Compte va treballar intensament per escriure els nous llibres de BUP: l'any 1975 publicà Historia de las civilizaciones de primer de BUP; l'any 1976 va sortir la Geografia humana y económica del mundo actual, de segon; i un any després s'edità la Geografia e Historia de España y de los países Hispánicos, de tercer.JUAN, Enric. “Albert Compte, professor, autor de llibres de text, investigador”. Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos (2013), núm. 44, p. 568.
Al llarg de tota la seva trajectòria va acabar publicant 10 manuals, tots ells editats per l'editorial Marfil. Les xifres de les edicions i les reedicions dels seus llibres de text són espectaculars: més de dos-cents mil manuals que van ser àmpliament difosos per tot l'Estat i utilitzats per molts estudiants de les dècades dels seixanta fins als vuitanta
Els seus llibres de text foren un fidel reflex de la seva pedagogia i van significar una gran aportació en el camp de la docència, atès que en aquells moments hi havia una mancança de llibres de text de qualitat.
Obra El professor Compte es definia a si mateix com a historiador més que com a geògraf, tot i que reconeixia la complementarietat de la geografia pels estudis històrics.TORT DONADA, Joan; TOBARUELA MARTÍNEZ, Pere; “Albert Compte, una lectura geogràfica de l'Alt Empordà”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia (2001), núm.51, p. 178. Els seus mestres van ser Lluís Pericot Garcia (1899-1978) en història antiga, Albert del Castillo en història medieval, Jaume Vicens Vives (1900-1960) en història moderna i Lluís Solé i Sabarís en geografia.ROMERO, Alfons. “Tot recordant el seu mestratge". Empordà [Figueres] (4 març 2014), p. 60. En aquest àmbit també va rebre una forta influència francesa, la qual havia penetrat a la Península gràcies a la traducció d'obres d'aquest país i pels vincles que hi establien alguns autors, especialment al voltant de l'Institut Francès de Barcelona, amb Pierre Deffontaines com a director. La divulgació d'aquests corrents francesos va fer que Compte elaborés una tesi en el camp de moda a l'època, la geografia regional. La regió esdevenia l'objecte essencial de l'estudi amb la voluntat de descriure i explicar parts del territori a partir de la interrelació entre els aspectes físics i culturals.
Tesi doctoral Albert Compte inicià la seva tesi just després de guanyar la plaça de catedràtic de Geografia i Història a l'institut de Cartagena. Amb aquesta finalitat es matriculà al departament de Geologia de la Facultat de Ciències on el professor Solé Sabaris impartia classes. Sota el seu guiatge, Compte es decantà per a dur a terme un estudi exhaustiu sobre la comarca de l'Alt Empordà, seguint el mètode de l'esmentada escola regional francesa. Mentre a l'hivern impartia classes a Cartagena, als estius es traslladava a Castelló d'Empúries on aprofitava el temps lliure per a conversar amb la gent del territori, estudiar l'entorn i avaluar els canvis econòmics i socials que havia patit la comarca. Durant aquests anys de preparació, Compte va recórrer tota la comarca en bicicleta a fi de poder portar a terme una de les seves màximes: l'observació de l'entorn. Finalment, l'any 1963 Compte llegia la tesi a la Universitat Complutense de Madrid, amb el títol El Alto Ampurdán, dirigida per José Manuel Casas Torres. Aviat fou publicada a la revista Pirineos que s'editava a Saragossa.FELIU TORRENT, Jaume. Albert Compte i Freixanet. (En línia) Societat Catalana de Geografia. [Consulta: 1 d'agost de 2014] L'obra esdevingué una monografia regional sobre l'Alt Empordà, de gran rellevància a l'època atès que en aquells moments la comarca no disposava pràcticament de cap escrit, alhora que un estudi aprofundit sobre la transformació de la comarca a través del temps.
Publicacions i àmbits de recerca