El miwok del llac és una llengua moribunda (o potser extingida) del nord de Califòrnia, parlada pels miwoks del llac a l'àrea adjacent al llac Clear. És una de les llengües de l'àrea lingüística del llac Clear juntament amb el patwin, pomo oriental, pomo del sud-est, i wappo.Campbell 1997, p.336
Fonologia Vocals Curta Llarga Anterior Posterior Anterior Posterior Alta (tancada) Mitjana Baixa (oberta) Consonants LabialDentalAlveolarPost-alveolarPalatalVelarGlotalOclusiva pt [t̻]ṭ [t̺] kʔ pʰtʰ [t̻ʰ]ṭʰ [t̺ʰ] kʰ pʼtʼ [t̻ʼ]ṭʼ [t̺ʼ] kʼbd [d̺] Fricativa sṣ [ʃ]ł h ƛʼ Africada c [t͡s]č [t͡ʃ] cʼ [t͡sʼ]čʼ [t͡ʃʼ] Nasalmn Aproximantwl (r) j L'inventari de consonants del miwok del llac difereix substancialment dels inventaris de les altres llengües miwok. Quan les altres llengües només tenen una sèrie d'oclusives, el miwok del llac en té quatre: plana, aspirada, ejectiva i sonora. El miwok del llac també hi ha afegit les africades č, c, čʼ, ƛʼ i les líquides r i ł. Aquests sons semblen haver estat presos de manlleus d'altres llengües no vinculades a la zona del llac Clear, després de la qual cosa es va estendre a algunes paraules natives del miwok del llac.Callaghan 1964, p.47
Gramàtica L'ordre de paraules del miwok del llac és relativament lliure, però el més comú és el SOV (subjecte–objecte–verb).Callaghan 1965, p.5
Morfologia verbal Prefixos del subjecte Singular Dual Plural 1a persona ka- ʔic- ma-, ʔim- 2a persona ʔin- moc- mon- 3a persona no reflexiva ʔi- koc- kon- 3a persona reflexiva hana- hanakoc- hanakon- indefinit ʔan- En la seva gramàtica del miwok del llac Callaghan informa que un parlant distingeix entre la 1a persona dual inclusiva -ʔoc i exclusiva ʔic-. Un altre parlant també recordava que aquesta distinció era feta antigament pels antics parlants.Callaghan 1963, p.75
Prefixos possessius El miwok del llac usa prefixos possessius per indicar el possessor d'un nom. Excepte la 3a persona singular, tenen la mateixa forma que els prefixos de subjecte, però no mostren al·lomòrfia. Singular Dual Plural 1a persona ka- ʔic- ma- 2a persona ʔin- moc- mon- 3a persona no reflexiva ʔiṭi- koc- kon- 3a persona reflexiva hana- hanakoc- hanakon- indefinit ʔan- La forma reflexiva -hana té el mateix referent com a subjecte de la mateixa clàusula, mentre que les formes no reflexives tenen un referent diferent, per exemple: hanaháju ʔúṭe – “Veu el seu propi gos”
ʔiṭiháju ʔúṭe – “Veu el gos (de qualsevol altra persona)”
Referències
Bibliografia
Callaghan, Catherine A. "Note of Lake Miwok Numerals." International Journal of American Linguistics, vol. 24, no. 3 (1958): 247. Keeling, Richard. "Ethnographic Field Recordings at Lowie Museum of Anthropology," 1985. Robert H. Lowie Museum of Anthropology, University of California, Berkeley. v. 2. North-Central California: Pomo, Wintun, Nomlaki, Patwin, Coast Miwok, and Lake Miwok Indians Lake Miwok Indians. "Rodriguez-Nieto Guide" Sound Recordings (California Indian Library Collections), LA009. Berkeley: California Indian Library Collections, 1993. "Sound recordings reproduced from the Language Archive sound recordings at the Language Laboratory, University of California, Berkeley." In 2 containers.
Enllaços externs Miwok del llac al Survey of California and Other Indian Languages Gravacions d'àudio de miwok del llac al California Language Archive
OLAC resources in and about the Lake Miwok language Lèxic bàsic miwok del llac al Global Lexicostatistical Database
Llac