Miguel de Cervantes SaavedraA la seva signatura apareixia «Cerbantes» amb b, però se'l coneix amb l'ortografia «Cervantes», utilitzada pels impressors de les seves obres. Saavedra era el cognom d'un parent llunyà. El va adoptar com a segon cognom després del seu retorn de la Berberia. Els primers documents signats amb els dos cognoms, Cervantes Saavedra, apareixen uns anys després de la seva repatriació. Va començar a afegir el segon cognom (un nom que no corresponia a la seva família immediata) al seu patronímic el 1586-1587 en els documents oficials relacionats amb el seu matrimoni amb Catalina de Salazar. (Garcés,M.A. pàg.191-192) (Alcalá de Henares,Malgrat les declaracions que ell mateix va jurar en la Informació d'Alger (en castellà)), encara hi ha conjectures sobre el seu veritable lloc de naixement. Molts asseguren amb homònims el seu lloc de naixement i l'ubiquen (curiosament) al lloc on ells van néixer. Tanmateix, això sols seria descreure la paraula del mateix autor. Tot i així, malgrat que s'ha pres sempre com a cert que la ciutat on va néixer va ser Alcalá de Henares, existeix una teoria que afirma que Miguel de Cervantes va néixer a Alcázar de San Juan, ja que es conserva una partida baptismal seva a la localitat, les dades de la qual poden ser contrastades amb l'altra partida de baptisme d'Alcalá de Henares, on es pot observar el nom «Miguel» hi és afegit amb posterioritat. 29 de setembre de 1547 - Madrid, 22 d'abril de 1616) fou un escriptor espanyol, conegut sobretot per la seva novel·la El Quixot. Es considera un dels autors més influents de la literatura universal, i les seves obres han inspirat adaptacions cinematogràfiques i han modificat la manera d'entendre la novel·la, especialment en l'àmbit hispànic i anglès. En homenatge a l'autor, el seu rostre figura a les monedes de fracció d'euro (10, 20 i 50 cts.) encunyades a Espanya.
Biografia Infància i joventut Es pensa que Miguel de Cervantes nasqué a Alcalá de Henares o a Alcázar de San Juan. El dia exacte del seu naixement és desconegut, però es diu que podia haver nascut el 29 de setembre, data en què se celebra la festa de l'arcàngel Sant Miquel, donada la tradició de rebre el nom del santoral. Miguel de Cervantes fou batejatL'acta de bapteig diu textualment: Domingo, nueve días del mes de octubre, año del Señor de mill e quinientos e quarenta e siete años, fue baptizado Miguel, hijo de Rodrigo Cerbantes e su mujer doña Leonor. Baptizóle el reverendo señor Bartolomé Serrano, cura de Nuestra Señora Santa Maria la Mayor en Alcalá de Henares. Testigos, Baltasar Vázquez, Sacristán, e yo, que le bapticé e firme de mi nombre. Bachiller Serrano. a Alcalá de Henares (Espanya) el 9 d'octubre de 1547, a la parròquia de Santa Maria la Major.El temple es va construir el 1553 i va ser destruït quatre segles després, a la Guerra Civil espanyola.
Segons aquesta teoria, era fill de Rodrigo de Cervantes i de Leonor de Cortinas Sánchez.Jordi Bilbeny afirma que pertanyia a la família dels Servent de Xixona i el seu nom era Joan Miquel Servent El seu pare, d'ascendència cordovesa i d'avantpassats gallecs, era cirurgià, ofici més semblant a l'actual practicant que a la nostra idea de metge. Segons Américo Castro, Daniel Eisenberg i altres cervantistes, l'escriptor tenia ascendència de jueu convers per ambdues línies familiars. Per contra, Jean Canavaggio afirma que no està provat, i ho compara amb els documents que recolzen, sense cap dubte, aquesta ascendència per a Mateo Alemán. De la seva mare, Leonor, pràcticament no se'n sap res. Els seus germans van ser Andrés (1543), Andrea (1544), Luisa (1546), que va arribar a ser priora d'un convent carmelita; Rodrigo (1550), també soldat, que el va acompanyar en el captiveri algerià; Magdalena (1554) i Juan, només conegut perquè el pare l'esmenta en el testament. miniatura|esquerra|Miguel de Cervantes Saavedra
Cap al 1551, Miguel de Cervantes es traslladà amb la seva família a Valladolid. Per deutes, estigué empresonat uns quants mesos i els seus béns foren embargats. El 1556 es dirigí a Còrdova per recollir l'herència de Juan de Cervantes, avi de l'escriptor, i fugir dels creditors.
No existeixen dades precises sobre els primers estudis de Miguel de Cervantes, que, sens dubte, no arribaren a ser universitaris. Sembla que podia haver estudiat a Valladolid, Còrdova o Sevilla. També és possible que estudiés a la Companyia de Jesús, ja que en la novel·la El coloquio de los perros elabora una descripció d'un col·legi de jesuïtes que sembla una al·lusió a la seva vida estudiantil.
L'any 1566 s'estableix a Madrid. Assisteix a l'Estudi de la Vila, que regentava, en aquell temps, Juan López de Hoyos, un intel·lectual d'orientació erasmista, catedràtic de gramàtica i que el 1569 publicà un llibre sobre la malaltia i la mort de la reina Isabel de Valois, la tercera esposa de Felip II. López de Hoyos inclou en aquest llibre tres poesies de Cervantes, «nostre car i estimat deixeble». Aquestes són les seves primeres manifestacions literàries.
En aquests anys Cervantes es va afeccionar al teatre veient les representacions de Lope de Rueda i, segons declara en la segona part del Quixot, pel que sembla per boca del personatge principal, «se li anaven els ulls darrere de la faràndula».
Viatge a Itàlia i la batalla de Lepant miniatura|450px|La batalla de Lepant. S'ha conservat una providència de Felip II que data de 1569, on mana capturar Miguel de Cervantes, acusat d'un confús esdeveniment: haver ferit en duel un tal Antonio Sigura, mestre d'obres. Si es tractés realment de Cervantes, aquest podria ser el motiu que el va fer traslladar a Itàlia. Va arribar a Roma el desembre del mateix any. Com es declara, entre altres llocs, a la seva novel·la El licenciado Vidriera, inclosa dins les Novelas ejemplares, això suposarà un particular enamorament de la literatura italiana. Allà, estant al servei del cardenal Giulio Acquaviva d'Aragona, va llegir els poemes cavallerescs de Ludovico Ariosto i els Diàlegs d'amor del jueu sefardita Lleó Hebreu (Yehuda Abrabanel), d'inspiració neoplatònica, que l'influiran sobre la seva idea de l'amor, especialment a La Galatea.Cervantes El Quixot, pròleg Cervantes s'imbuirà de l'estil i l'art italians, i guardarà sempre un gratíssim record d'aquells estats, que apareixen, per exemple, a El licenciado Vidriera, una de les seves Novelas ejemplares, i es deixa sentir en diverses al·lusions de les seves altres obres.
Va seguir al servei de Giulio Acquaviva per Palerm, Milà, Florència, Venècia, Parma i Ferrara. Aviat ho deixà per ocupar la plaça de soldat en la companyia del capità Diego de Urbina, del terç de Miquel de Montcada. Va embarcar en la Galera Marquesa. El 7 d'octubre de 1571 va participar en la batalla de Lepant, «la más alta ocasión que vieron los siglos pasados, los presentes, ni esperan ver los venideros», com va escriure en el pròleg de la segona part de El Quixot, formant part de l'armada cristiana, dirigida per Joan d'Àustria, «hijo del rayo de la guerra Carles V, de felice memoria» i germanastre del rei, i on participava un dels marins més famosos de l'època, el Marqués de Santa Cruz, que residia a La Manxa, a Viso del Marqués. A la batalla de Lepant va resultar ferit al pit i al braç esquerre, amb un nervi seccionant, motiu pel qual li va quedar mancada de mobilitat (no li va ser amputada). D'aquí procedeix el sobrenom del manco de Lepanto.
El seu especial heroisme va ser destacat, ja que el dia de la batalla es trobava amb febre i el seu capità li havia recomanat de no sortir a coberta a lluitar. Amb tot, aquelles ferides no devien ser gaire greus, perquè després de sis mesos de permanència en un hospital de Messina, Cervantes va reprendre la seva vida militar, durant el 1572. Va intervenir en les expedicions navals de Navarino (1572), Corfú, Bizerte i Tunísia (1573), sempre sota el comandament del capità Manuel Ponce de León i en el regiment de Lope de Figueroa, que apareix a El alcalde de Zalamea, de Pedro Calderón de la Barca.
Després recorregué les principals ciutats de Sicília, Sardenya, Gènova i la Llombardia. Va romandre finalment dos anys a Nàpols, fins al 1575.
Captiveri a Alger Durant el seu retorn des de Nàpols a Espanya, a bord de la Galera Sol, una petita flota turca comandada per Arnaut Mami va captivar Miguel i el seu germà Rodrigo, el 26 de setembre de 1575. Van ser capturats a l'altura de Cadaqués o Palamós, i duts a Alger. Cervantes és adjudicat com esclau al renegat grec Dali Mami. El fet d'haver trobat en el seu poder les cartes de recomanació que portava de Joan d'Àustria i del duc de Sessa va fer pensar als seus captors que Cervantes era una persona molt important, pel qual podrien aconseguir un bon rescat. Van demanar cinc-cents escuts d'or per la seva llibertat.
miniatura|Estàtua de Miguel de Cervantes a la Biblioteca Nacional d'Espanya, obra de Joan Vancell i Puigcercós () En els cinc anys d'empresonament, Cervantes, un home amb un fort esperit i motivació, va provar d'escapar en quatre ocasions. Per evitar represàlies contra els seus companys de captiveri, es va fer responsable de tot davant els seus enemics. Preferia la tortura que la delació. Gràcies a la informació oficial i al llibre de fra Diego de Haedo Topografía e historia general de Argel (1612), tenim informació important sobre el captiveri. Aquestes notes es complementen amb les seves comèdies Los tratos de Argel, Los baños de Argel i el relato de la historia del Cautivo, que s'inclou a la primera part del Quixot, entre els capítols 39 i 41. Tanmateix, des de fa temps se sap que l'obra publicada per Haedo no era seva, fet que ell mateix reconeix. Segons Emilio Sola, el seu autor va ser Antonio de Sosa, benedictí company de captivitat de Cervantes i dialogista de la mateixa obra. Daniel Eisenberg ha llançat la hipòtesi que l'obra no és de Sosa, que no era escriptor, sinó del gran escriptor captiu a Alger, l'obra del qual mostra grans semblances amb els escrits de l'obra d'Haedo. Si és cert, l'obra d'Haedo deixa de ser confirmació independent de la conducta cervantina a Alger, i esdevé un més dels escrits del mateix Cervantes que enalteixen el seu heroisme. Topografia.
El primer intent de fuga va fracassar, perquè el musulmà que havia de conduir Cervantes i els seus companys a Orà els va abandonar en la primera jornada. Els presos van haver de tornar a Alger, on van ser encadenats i vigilats més que abans. Mentrestant, la mare de Cervantes havia aconseguit reunir certa quantitat de ducats, amb l'esperança de poder rescatar els seus dos fills. El 1577 es van concertar els tractes, però la quantitat no era suficient per rescatar-los tots dos. Miguel va preferir que fos posat en llibertat el seu germà Rodrigo, que va tornar a Espanya. Rodrigo portava un pla elaborat pel seu germà per alliberar-lo juntament amb catorze o quinze companys més. Cervantes es va reunir amb els altres presos en una cova oculta, en espera d'una galera espanyola que vindria a recollir-los. La galera, efectivament, va arribar i es va intentar acostar dues vegades a la platja però, finalment, va ser capturada. Els cristians amagats a la cova també van ser descoberts, a causa de la delació d'un còmplice traïdor, anomenat el Dorador. Cervantes es va declarar com a únic responsable d'organitzar l'evasió i induir als seus companys. El bey (governador turc) d'Alger, Azán Bajá, el va tancar al seu «bany» o presidi, carregat de cadenes, on va romandre durant cinc mesos.