Snow Patrol és un grup de música d'Irlanda del Nord, format l'any 1994. El grup el formen quatre músics nord-irlandesos —Gary Lightbody (veu, guitarra, bateria), Nathan Connolly (guitarra, veu), i Johnny McDaid (baix, piano, guitarra, veu)— i un músic escocès.
Inicialment el grup era una banda d'indie rock, però els seus tres primers discos (l'EP de 1997 Starfighter Pilot i els àlbums d'estudi Songs for Polarbears i When It's All Over We Still Have to Clear Up, de 1998 i 2001, respectivament), publicats pels segells independents Electric Honey i Jeepster, no gaudiren d'èxit, i la banda va signar un contracte amb la discogràfica Polydor l'any 2002.
La banda saltà a la fama l'any 2003, amb el primer disc que publicaren amb Polydor, titulat Final Straw. D'aquest disces vengueren més de 3 milions de còpies, i la banda fou distingida amb 5 discos de platí al Regne Unit.BPI official site BPI. 27 abril 2008. L'any 2006 publicaren el disc Eyes Open, que incloia el single Chasing Cars, el qual els va catapultar a la fama internacional. El disc va ocupar els primers llocs de les llistes d'èxits del Regne Unit i fou el disc britànic més venut de l'any, amb més de 6 milions de còpies comercialitzades arreu del món. L'any 2008 la banda va publicar el seu cinquè disc, A Hundred Million Suns, i l'any següent van publicar el primer àlbum recopilatori, titulat Up to Now. El seu sisè disc es publicà l'any 2011, amb el títol Fallen Empires.
Al llarg de la seva trajectòria, la banda ha estat distingida amb set premis Meteor Ireland Music, i ha estat nominada a sis Premis Brit. Des de la publicació de Final Straw, el grup ha venut més de 12 milions de discos arreu del món.
Història Inicis (1994-1997) miniatura|Snow Patrol va sorgir l'any 1994 d'una banda anomenada Polar Bear, i els components inicials foren Gary Lightbody, Michael Morrison i Mark McClelland. Tres estudiants de la Universitat de Dundee, Gary Lightbody, Michael Morrison i Mark McClelland van formar una banda anomenada Shrug l'any 1994. El grup va començar a fer concerts a la universitat i pubs veïns, com el Lucifer's Mill, i el seu primer EP es va titular Yoghurt vs Yoghurt debate. L'any 1995, el grup va canviar de nom i es va passar a dir Polar Bear (o Polarbear) per evitar problemes amb altres bandes dels Estats Units que també es deien Shrug. Poc després, Micke Morrison (el bateria) va deixar el grup arran d'una crisi nerviosa que el feu tornar a Irlanda del Nord. A mitjan 1997, Polar Bear va publicar un EP de tres cançons, titulat Starfighter Pilot, de la mà de la discogràfica Electric Honey. Arran d'un conflicte amb una banda dels Estats Units també anomenada Polar Bear, el grup va canviar el nom a Snow Patrol. Aquest conflicte fou tret a la llum per Eric Avery, l'ex-baixista de Jane’s Addiction. Fou llavors quan Jonny Quinn, d'Irlanda del Nord, va unir-se al grup com a bateria.
Aquell mateix any, Snow Patrol va signar un contracte amb la discogràfica Jeepster Records. Aquesta discogràfica també havia publicat obra de Belle & Sebastian, i tenia la intenció de treballar amb Snow Patrol de la mateixa manera, sense grans promocions i fomentant el boca-orella. La banda estava satisfeta amb aquest contracte, ja que el treball amb una discogràfica independent els proporcionava més independència que una discogràfica tradicional. En aquell moment van manifestar que creien que des de Jeepster no s'esperaria que tinguessin una ètica de treball estricta o que s'esforcessin excessivament en la promoció de les seves creacions.
Primeres publicacions: lluita per l'èxit i temps d'incertesa (1998-2001) El disc de debut del grup es va titular Songs for Polarbears, i es va publicar l'any 1998, després que el grup es traslladés a Glasgow, on Lightbody treballava al Nice n Sleazy's Bar de Sauchiehall Street. El disc fou un èxit a nivell de crítica, però no tingué cap impacte comercial. Aquell mateix any, la banda va estar a punt de participar en un anunci de distribució internacional per Philips, però al final es va preferir una banda anomenada Gomez. Appears as: "This may be a reference to the fact that they almost got the worldwide gig for the Phillips TV ad, which would have required them to sing a version of The Beatles It's Getting Better. But some wires got crossed, and Gomez took the job instead." L'any 1999, la revista irlandesa Hot Press va distingir la banda amb el premi Phil Lynott a la millor banda novell. Nota: pàgina arxivada a . L'any 2001, quan encara estaven a Glasgow, la banda va publicar el disc When It's All Over We Still Have to Clear Up, que com el seu predecessor, fou lloat per la crítica, però tampoc tingué bons resultats comercials.
El grup va començar a incrementar el ritme de concerts, arribant al punt de dormir a pisos de fans després de concerts i a fer-se passar per membres de Belle & Sebastian per entrar a discoteques. També devien el lloguer del seu pis, i sovien rebre cartes reclamant-los el deute quan estaven de gira. Després del fracàs comercial del segon disc, el grup es va adonar que l'actitud relaxada de la discogràfica pel que feia a la gestió i la promoció dels discos —particularitats que inicialment la banda havia valorat positivament— els resultaven perjudicials. En aquell moment, el mànager del grup era Danny McIntosh, algú a qui Lightbody va descriure com "l'home més rabiós dep pop: un gran, gran home". Lightbody va manifestar que McIntosh s'estimava la banda "amb cada àtom del seu cos", i que mai va estar enfadat amb ells, sinó que en bona part la banda es va mantenir unida gràcies a ell. McIntosh tenia una furgoneta daurada amb la qual la banda solia viatjar quan estava de gira.
Jeepster va trencar el contracte amb Snow Patrol l'any 2001, una decisió força criticada per la revista Hot Press, que la va qualificar d'eixelebrada. Nota: Pàgina arxivada a . El juliol del mateix any, diverses grans discogràfiques van mostrar interès per Snow Patrol,Nota: Pàgina arxivada a . però la banda tenia problemes econòmics i no tenien cap acord per publicar un disc. De fet, Lightbody va vendre bona part de la seva col·lecció de discos per disposar d'efectiu i mantenir la banda. Lightbody recorda aquella època com un període miserable, però confiava a signar un nou contracte discogràfic relativament aviat. Tanmateix, l'escena musical al Regne Unit havia girat la mirada cap a les bandes dels Estats Units, i se signaven pocs contractes a bandes locals. La banda es va dedicar a compondre cançons, i Lighbody, per avorriment, va fundar The Reindeer Section una súperbanda (grup de música format per membres destacats d'altres bandes) i va crear una discogràfica per publicar els enregistraments del grup. Jonny Quinn va dir que malgrat que els temps eren difícils per tots —excepte en Nathan Conolly—, mai es va parlar de trencar la banda. El moment més baix del grup va tenir lloc quan van fer un concert per a 18 persones en un conegut club de Strip tease de High Wycombe, en un reservat on s'hagueren de traure les barres de ball per tal que el grup tingués prou espai, una situació sobre la qual Gary Lightbody feu broma durant un concert amb entrades exhaurides a l'estadi de Wembley. De totes maneres, Quinn qualificà l'esdeveniment dhorrible. Desesperats per tenir una mica d'atenció mediàtica, la banda va aplegar 200 lliures esterlines per nominar-se als premis Mercury, però no foren no preseleccionats. De totes maneres, durant aquesta època el grup va compondre Run (la qual ja havien començat a treballar l'any 2000) en una habitació amb una guitarra acústica, un tema que va esdevenir el single que va catapultar el grup.
Final Straw: canvi de discogràfica i èxit al Regne Unit (2002-2005) miniatura|Nathan Connolly va afegir-se al grup l'any 2002. Jazz Summers, de Big Life, va passar a ser el representant de la banda l'any 2002. Nota: pàgina arxivada a . D'altra banda, el guitarrista Nathan Connolly, abans membre de File Under Easy Listening (F.U.E.L.) estava treballant a Belfast, i fou presentat a la banda a través d'un amic en comú. La primavera d'aquell mateix any, Connolly es va traslladar a Glasgow per unir-se a la banda.
Mentre Lightbody i McCelland estudiaven a la Universitat de Dundee, i entraren en l'òrbita de Richard Smernicki a través del seu germà, Paul Smernicki. Richard va acabar els estudis l'any 1996, dos anys abans que Lightbody i McCelland, i va esdevenir el representant del repertori i els artistes escocesos de la discogràfica Polydor. El seu germà Paul va esdevenir el gestor de premsa i d'artistes de Polydor, i el gestor de la discogràfica Fiction.
Posteriorment, Jim Chancellor —un representant d'artistes i repertori de Fiction— i Alex Close, un caçatalents, van contactar amb la banda a Glasgow per escoltar les seves maquetes i valorar la qualitat de les seves cançons. Se'ls oferí un contracte, però el grup va estar considerant el seu futur durant uns mesos fins que es decidiren a signar un nou contracte discogràfic. El rol de Summers en el tancament del contracte fou molt destacat.
Chancellor va presentar la banda a Jacknife Lee, un productor que tot i haver estat guitarrista en una banda de punk rock dels anys 90 anomenada Compulsion, no tenia experiència en producció de rock, sinó que era conegut pels seus treballs amb Basement Jaxx i Eminem. Nota: traducció a
Final Straw es va publicar el 4 d'agost de 2003 de la mà de Back Lion, subsidiària de Polydor Records. La seva música recordava els dos primers discs de la banda, i no es feu cap intent per fer que el so del grup fos més radio-friendly. De totes maneres, el disc i el single Run (que va debutar al cinquè lloc de les llistes d'èxits del Regne Unit) van donar a la banda un primer tast d'èxit generalitzat, ja que el disc va arribar al tercer lloc de les listes de vendes del Regne Unit. L'èxit de Run es va acompanyar amb tres singles més, Chocolate, Spitting Games i How to Be Dead, situant-se els dos primers entre els 30 millors llocs de les llistes d'èxits i el darrer situant-se en 39a posició.
Als Estats Units es vengueren més de 250.000 còpies de Final Straw, i el disc va ser el 26è album més popular del Regne Unit l'any 2004. L'any següent, la banda va anar de gira amb U2, essent els teloners del Vertigo Tour a Europa, i aquell estiu també van participar en el concert benèfic Live 8 celebrat a Londres. Un cop finalitzada la gira de Final Straw, que s'allargà durant dos anys, la banda es prengué un descans i va començar a treballar en un nou disc. El 10 de desembre de 2005 publicaren una versió de la cançó Isolation, de John Lennon com a part de la campanya d'Amnistia Internacional Make Some Noise. La cançó també fou inclosa en un disc d'homenatge a John Lennon, titulat Instant Karma: The Amnesty International Campaign to Save Darfur.
miniatura|upright|Paul Wilson va substituir el baixista Mark McClelland el març de 2005. El 16 de març de 2005, Mark McCelland va deixar la banda arran de dificultats en les relacions entre els seus membres, i a finals d'aquell mateix mes es va anunciar que Paul Wilson, ex-membre de Terra Diablo, substituiria McCelland, i també es feu públic que Tom Simpson, teclista que havia acompanyat a la banda en nombrosos concerts i gires, havia passat a ser membre del grup.
Eyes Open: èxit internacional (2006–2007)