miniatura|Dona senegalesa a una màquina de cosir Una màquina de cosir és una màquina per a fer costures de tela i altres materials amb fil.
Des de la invenció de la primera màquina de cosir, atribuïda en general a l'anglès Thomas Saint el 1790, i d'ençà hi ha hagut constant millores. Les primeres màquines de cosir eren mecàniques, a mà o pedal, i només podien fer un sol punt recte. El 1889 Singer hi va afegir un motor elèctric. Va trigar a popularitzar-se, perquè la xarxa de distribució de llum era poc desenvolupada. Des dels anys 1970, l'electrònica a poc a poc va possibilitar cada vegada més funcions i punts més complicats. La màquina de cosir ha augmentat en gran manera l'eficiència i la productivitat de la indústria de la confecció.
En una màquina de cosir el teixit llisca fàcilment dins i fora de la màquina sense l'inconvenient de les agulles, didals i altres eines de la costura a mà. L'automatització del procés de costura comporta un estalvi de temps.
El mecanisme de desplaçament de la tela pot ser una guia o pot ser un patró controlat. N'hi ha que poden fer punts de brodat. Alguns tenen una coberta que subjecta la feina o un alimentador que es pot moure al llarg d'una trajectòria corba, mentre que altres tenen un alimentador amb una pinça de treball. Amb el temps, s'hi van afegir protectors d'agulles i altres dispositius de seguretat per evitar lesions accidentals per punxades d'agulles.
Història Invenció miniatura|Màquines de cosir Santasusana de l'any 1928 a Barcelona Charles Fredrick Wiesenthal, un enginyer d'origen alemany que treballava a Anglaterra va obtenir la primera patent britànica per un dispositiu mecànic per ajudar a l'art de la costura, el 1755. El seu invent consistia en una agulla de doble punta amb un ull en un extrem.
El 1790, l'inventor anglès Thomas Saint va idear el primer disseny de màquina de cosir, però no el va publicitar ni comercialitzar. La seva màquina servia per a cosir cuir i lona. És probable que Saint en tingués algun model funcional, però no n'hi ha quedat cap traça; se sap que era un experimentat ebenista i el seu dispositiu inclou moltes característiques amb funcionalitats pràctiques: un braç en voladís, un mecanisme d'alimentació (adequat per als trams curts de cuir), una agulla de vareta vertical, i un bucle.
La seva màquina de cosir utilitzava el mètode de punt de cadeneta, en el qual la màquina utilitza un sol fil per fer sutures simples en la tela. Una alena travessava el material i una barra bifurcada portava el fil a través del forat, on s'enganxava per sota, i el traslladava al següent lloc de costura, on es repetia el cicle, bloquejant la puntada. La màquina de Saint va ser dissenyada per ajudar a la fabricació de productes de cuir com selles de muntar i brides, però també era capaç de treballar amb lona, i es va fer servir per cosir veles de vaixell. Malgrat que aquesta màquina era molt avançada per a l'època, la màquina de cosir milloraria progressivament en les següents dècades abans d'esdevenir una realitat. El 1874, un fabricant de màquines de cosir, William Newton Wilson, va trobar els dibuixos de Saints a l'Oficina de Patents de Londres, va fer ajustos al bucle i construí una màquina de treball, actualment propietat del Museu de la Ciència de Londres.
El 1804, els anglesos Thomas Stone i James Henderson van construir una màquina de cosir, i l'escocès John Duncan va construir una màquina de brodar. Al seu torn, el sastre austríac Josef Madersperger va començar a desenvolupar una primera màquina de cosir el 1807 i en va presentar la primera unitat de treball el 1814.
La primera màquina de costura pràctica i àmpliament utilitzada va ser inventada per Barthélemy Thimonnier, un sastre francès, el 1829. La seva màquina feia costures rectes amb punt de cadeneta com la del model de Saint, i el 1830 va signar un contracte amb Auguste Ferrand, un enginyer de mines, que va fer-ne els plans i va sol·licitar una patent. La patent per a la seva màquina va ser emesa el 17 de juliol del 1830 i en el mateix any, va obrir amb uns socis, la primera empresa de fabricació de peces de vestir a màquina a tot el món per crear uniformes militars per a l'exèrcit francès. No obstant això, la fàbrica va ser incendiada, pel que sembla pels treballadors que temien perdre els seus mitjans de vida arran de la mecanització de la seva feina, o bé per altres sastres parisencs que temien la competència del nou invent., "Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica Online. Encyclopædia Britannica Inc., 2011. Web. 31 de desembre del 2011.".
La primera màquina de cosir de puntada de cadeneta estatunidenca va ser inventada per Walter Hunt el 1832.A Brief History of the Sewing Machine Aquesta màquina utilitzava una agulla amb l'ull i la punta en el mateix extrem, que duia el fil superior i una llançadora que portava el fil inferior. L'agulla corba es movia a través de la tela horitzontalment, deixant que es formés el bucle. La llançadora passava a través del bucle i feia entrellaçar-se els fils. L'alimentador deixava la màquina inactiva, cosa que obligava a aturar la màquina amb freqüència i reiniciar el cicle. Hunt va acabar perdent interès en la seva màquina i en va vendre algunes unitats sense molestar-se a patentar-la. El 1842, John Greenough va patentar la primera màquina de cosir als Estats Units.
Els socis britànics Newton i Archibold adoptaren l'agulla d'ull a la punta i l'ús de dues superfícies de pressió per mantenir les peces de roba en posició, el 1841.
El primer aparell que va combinar tots els elements dispars del mig segle anterior d'innovació fent-ne una màquina de cosir moderna, fou el dispositiu construït per l'inventor anglès John Fisher el 1844, una mica abans, doncs, que les màquines, substancialment similars, construïdes per Isaac Merritt Singer i Elias Howe en els anys següents. Tanmateix, a causa d'errors en l'emplenat del formulari de patent presentat a l'Oficina de Patents, no va rebre el degut reconeixement com a primera màquina de cosir moderna en les disputes legals de prioritat subsegüents i va ser Singer qui va obtenir la patent.
Howe, Singer i la combinació de màquines de cosir miniatura|Màquina de doble repunt d'Elias Howe, inventada el 1845. Elias Howe, nascut a Spencer, Massachusetts, va crear la seva màquina de cosir el 1 845, utilitzant un mètode similar al de Fisher, llevat que la tela es mantenia vertical. La seva màquina comptava amb una agulla lleugerament corbada, amb l'ull a la punta, muntada horitzontalment a l'extrem inferior d'un braç amb moviment pendular.Woodford, Chris. (2017/2019) Sewing machines. Consultat el 26/05/2019 Després d'una llarga temporada a Anglaterra intentant atreure l'interès en la seva màquina, va tornar als Estats Units on es trobà que diverses persones infringien la seva patent, entre ells Isaac Merritt Singer.e.g. Bill Bryson: Made in America: an Informal History of the English Language in the United States, Black Swan, 1998, , p.110.
miniatura|esquerra|Màquina de cosir Singer de pedal
El 1850, Singer era a Boston intentant vendre una màquina per tallar fusta de la seva invenció. En un taller li van demanar consell sobre una màquina de cosir rotativa en reparació, d'un model que patia freqüents avaries. Va pensar que seria més fiable si la llançadora es desplacés en línia recta i va dissenyar-ne una millora. Va substutir l'agulla corbada per una de recta muntada verticalment, però conservant l'ull a la punta, i va afegir una premsateles per subjectar la tela al seu lloc. Tenia un braç fix per subjectar l'agulla i s'incloïa un sistema de tensió bàsic. Aquesta màquina combinava elements de les de Thimonnier, Hunt i Howe. Va obtenir una patent dels Estats Units el 1851 on es suggeria que incloïa també el pedal que s'utilitzava per alimentar algunes de les seves màquines; tanmateix els pedals feia massa temps que estaven en ús i ja no podien ser patentats. Quan Howe es va assabentar de la màquina de Singer va portar el cas als tribunals. Howe va guanyar i Singer es va veure obligat a pagar una suma global per a totes les màquines ja produïdes. Aleshores Singer va adquirir una llicència per explotar la patent de Howe i li va pagar 1,15 $ per màquina. Posteriorment es va associar amb l'advocat Edward Clark i van bastir el primer sistema de venda a terminis que va facilitar que les famílies compressin les seves màquines -fins aleshores destinades principalment a professionals- i que va ser el fonament de la popularitat de les màquines Singer.
miniatura|Una màquina del 1880 de la Companyia Wheeler i Wilson.
Mentrestant Allen B. Wilson desenvolupà una llançadora vibrant, és a dir que no es desplaçava en línia recta sinó seguint un arc curt, la qual cosa era una millora sobre Singer i Howe, ja que era més ràpida i fiable. No obstant això, John Bradshaw havia patentat un dispositiu similar i va amenaçar de demandar-lo. Wilson va decidir provar un nou mètode. Es va associar amb Nathaniel Wheeler per produir una màquina amb un ganxo giratori en lloc d'una llançadora. Aquest era molt més silenciós i suau que els altres mètodes (i va acabar desplaçant-los), i la Wheeler & Wilson Company produí més màquines el 1 850 i 1860 que qualsevol altre fabricant. Wilson també va inventar el mecanisme d'alimentació de quatre moviments que encara s'utilitza en tots els equips actuals. Aquest tenia un moviment cap endavant, cap avall, cap enrere i cap amunt, la qual cosa estirava la tela amb un moviment uniforme i suau.1850 Wilson's Patent Model of a Sewing Machine, National Museum of American History Charles Miller va patentar la primera màquina que cosia traus.Patent dels Estats Units 10609] Durant la dècada del 1850 es formaren cada cop més empreses i cadascuna intentava demandar l'altra. Això va donar lloc a un embull de patents conegut com la Guerra de la Màquina de Cosir.Adam Mossoff, A Stitch in Time: The Rise and Fall of the Sewing Machine Patent Thicket; resumit i discutit a Sewing Machine Blogging, The Volokh Conspiracy.
El 1856 es va formar la Sewing Machine Combination, que aplegava Singer, Howe, Wheeler & Wilson i Grover & Baker. Aquestes quatre empreses van combinar les seves patents, el que significava que tots els altres fabricants havien d'obtenir una llicència i pagar 15 dòlars per màquina. Això va durar fins a 1877 quan l'última patent va expirar. James Edward Allen Gibbs (1829-1902), un agricultor de Raphine al comtat de Rockbridge a l'estat nord-americà de Virgínia, va patentar la primera màquina de cosir punt de cadeneta d'un sol fil el 2 de juny de 1857. En associació amb James Willcox, Gibbs va esdevenir un director de la Willcox & Gibbs Sewing Machine Company. Les màquines de cosir Willcox & Gibbs continuen a ser fabricades.
Propagació i maduració miniatura|Màquina Jones Family CS de prop de 1935. Veteran Sewing Machines per E Brian Jewel pàg. 99 Thomas Chadwick posteriorment s'uní a Bradbury & Co. William Jones va obrir una fàbrica a Guide Bridge a prop de Manchester el 1 869.Sewing Machines per K. R Gilbert (1970) publicat pel Museu de Ciències de Londres pàg. 12 El 1893 un full de publicitat de Jones la descrivia com la «fàbrica més grossa a Anglaterra dedicada exclusivament a la fabricació de màquines de cosir de primera classe».Sewalot a: http://www.sewalot.com/jones_sewing_machines.htm La firma fou rebatejada com a Jones Sewing Machine Co. Ltd i fou adquirida posteriorment per Brother Industries del Japó, el 1968.Brother Industries a: http://www.brother.co.uk/g3.cfm/s_page/204540