Irma, la douce (títol original en anglès: Irma la Douce) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Billy Wilder i estrenada el 1963. Ha estat doblada al català.

Argument A París, Nestor Patou, un ingenu guàrdia urbà, acaba de ser destinat al barri de les Halles. És sorprès per la presència matinal de nombroses dones que deambulen pel carrer Casanova.El «carrer Casanova» és imaginari, però existeix un carrer Danielle-Casanova a la riba dreta de París, però no situada al barri de les Halles. Interroga una minyona morena que pretén passejar el seu gos. Veient-la entrar amb un home a l'hotel Casanova davant el qual estava s'estava, comprèn que ella i les altres noies són prostitutes. Alerta la seva comissaria perquè es faci un registre a l'hotel. El seu cap, que es trobava entre els clients detinguts, està furiós, i Nestor és despatxat de la policia. El nou aturat, de pas pel carrer Casanova, troba de nou la noia, anomenada «Irma la dolça». Però Hipolit, defensor d'aquesta, veient la seva mantinguda perdre el seu temps en xerrameques, arriba brutalment per interrompre la seva conversa. En la baralla que té lloc a continuació, i a favor de felices circumstàncies, Nestor en surt vencedor. Irma llavors només té ulls per a ell i desitja que sigui el seu nou protector. Profundament enamorat d'ella, Nestor voldria que canviés d'ofici, però Irma es deu al seu treball de «prostituta de mare a filla», el seu orgull que és que, pel fruit de la seva feina, l'home que manté sigui el més elegant i el més envejat del barri. Amb l'ajuda del bistrotier Moustache, Nestor posa a punt un pla perquè Irma només tingui un sol client que li asseguri els seus ingressos habituals. Es maquilla com a «Lord X», un anglès impotent, que retribueix Irma perquè li presti només una orella compassiva a les seves desgràcies. Però Nestor té moltes dificultats per assegurar cada alba el seu difícil treball d'home per tot al mercat, d'amagat d'Irma que es comença a interrogar sobre les causes del seu cansament.

Un matí, el descobreix de tornada del mercat i l'acusa de tenir una relació amb una noia del barri, i les seves relacions es deterioren. Caldrà que Nestor arribi a fer desaparèixer Lord X per trobar els favors d'Irma, però amb un embolic, ja que és sospitós d'haver assassinat el Lord. Nestor reconeix que, gelós, ha comès un homicidi passional, la prova més gran d'amor per a Irma. Tot acaba bé, ja que Nestor, després d'haver «ressuscitat» Lord X, torna a la policia i Irma accepta convertir-se en la seva dona renunciant a la seva «professió» per dedicar-se a la seva nova tasca de mare...

Repartiment Jack Lemmon: Nestor Patou, Lord X Shirley MacLaine: Irma, la dolça Lou Jacobi: Moustache Bruce Yarnell: Hipolit Herschel Bernardi: l'inspector Lefèvre Hope Holiday: Lolita Joan Shawlee: Amazon Annie Grace Lee Whitney: Kiki Paul Dubov: André Howard McNear: el conserge Cliff Osmond: el sergent de policia Diki Lerner: Jojo Herb Jones: Casablanca Charlie Ruth Earl i Jane Earl: les bessones Zebra Tura Satana: Suzette Wong Lou Krugman: client número 1 James Brown: un client texà d'Irma Bill Bixby: el maritn tatoué John Alvin: client número 2 Harriette Young: Mimi la Mau Mau Sheryl Deauville: Carmen Billy Beck: l'oficial Dupont Jack Sahakian: Jack Edgar Barrier (no surt als crèdits): el general Lafayette

Producció La pel·lícula va ser concebuda l'any 1962 com a vehicle per a Marilyn Monroe. El projecte l'hauria reunida amb Wilder i Lemmon, amb els què havia treballat a Ningú és perfecte. Després de la mort de Monroe, Shirley MacLaine va ser elegida per la pel·lícula després de protagonitzar L'apartament. A MacLaine se li van pagar 350.000 dòlars més un percentatge.Tino Balio, United Artists: The Company The Changed the Film Industry, Uni of Wisconsin Press, 1987 p 171

Guió Adaptació de la comèdia musical francesa Irma, la dolça d'Alexandre Breffort i Margarida Monnot. La història ha estat tanmateix modificada. En la seqüència on Shirley MacLaine balla sobre la taula de billar a la taverna « Chez Moustache » sobre el tema musical ‘‘Ah ! Dis donc’’Extret de la cançó : Ah ! Dis donc, dis donc, dis donc, dis donc, dis donc, J’sais pas ce qui m’arrive là, Ah ! Dis donc, dis donc, dis donc, dis donc, dis donc, Tous les jours c’est gala, C’est pas du boniment, Du bidon, car je sens Battre mon palpitant Quand je te vois. de la comèdia musical, envoltada de clients que exclamen amb ella «Dis donc! », és una referència directa a l'obra d'origen, però la pel·lícula no implica cap cançó i no pot per tant ser considerada com pel·lícula musical. No obstant això, aquesta realització de Billy Wilder va allargar l'immens èxit obtingut per la comèdia musical que havia estat interpretada durant anys a París, Londres i Broadway.

El final amb el part no existia a l'obra de teatre, on la parella reformadora adoptava dos bessons anomenats Néstor i Oscar.

Filmació La pel·lícula es va rodar el 1962Bibliothèque du film (BiFi) en exteriors a París (Les Halles, església de Saint-Étienne-du-Mont, la Riba del Sena)The TCM Movie Database i a l'estudi Samuel Goldwyn Studio a Hollywood.

Premis i nominacions Premis 1964: Oscar a la millor banda sonora per André Previn 1964: Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica a Shirley MacLaine 1964: David di Donatello a la millor actriu estrangera a Shirley MacLaine

Nominacions 1964: Oscar a la millor actriu per Shirley MacLaine 1964: Oscar a la millor fotografia per Joseph LaShelle 1964: Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica 1964: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Jack Lemmon 1964: BAFTA a la millor actriu estrangera per Shirley MacLaine

Notes i referències Notes

Referències

Enllaços externs ‘‘Irma la douce’’ a Cinémotions

Categoria:Pel·lícules de comèdia romàntica dels Estats Units Categoria:Pel·lícules del 1963 doblades al català Categoria:Pel·lícules dels Estats Units del 1963 Categoria:Pel·lícules dirigides per Billy Wilder Categoria:Pel·lícules sobre la prostitució Categoria:Pel·lícules ambientades a París