Albert Cotó i Fita (Figueres, 13 de febrer del 1852 - Barcelona, 23 d'abril del 1906) va ser intèrpret de piano, director d'orquestra, professor de música i compositor, especialment de sarsueles.

Biografia Albert Cotó i Fita era fill del músic Gabriel Cotó, de quie va rebre les primeres classes de solfeig i de violí. Va seguir les lliçons de violí amb Pere Solana i després continuà la seva formació de piano i harmonia amb seu oncle Narcís Fita, compositor i organista de l'església de Sant Pere de Figueres. Amb només 13 anys tocava a l'Orquestra de Figueres i més tard al Teatre. Destacà com a intèrpret de piano i de ben jove va ser pianista del cafè El Siglo. Va dirigir el Cor de l'Erato (1882-1884) i també va formar l'Orquestra Cotó, amb la que va realitzar nombroses gires per l'estranger. El 1888 s'instal·là a Barcelona, on dirigí les orquestres de diversos teatres, un dels quals, Eldorado. Fundà el Vuitet Cotó, que estrenà les seves peces de ball, especialment americanes i valsos (balls vuitcentistes). D'entre la seva ampla obra compositora, tingueren molta anomenada les comèdies escèniques Portofolios musicales. Diverses de les seves obres estan subtitulades com a "peces fàcils per a piano", i possiblement les edità amb finalitats pedagògiques.

Amb motiu del Certamen Choral va guanyar un premi amb la composició La Fira de Santa Creu (Figueres, 1882). Va rebre un premi interpretatiu per la peça La Feliseta (premiada a La Bisbal). Amb motiu de les obres corals escrites la Societat Coral Euterpense de Clavé el va honorar amb el diploma de soci honorari.

L'any 1914 l'Ajuntament de Figueres li va dedicar un homenatge, amb motiu del qual es va dedicar el fulletó Diada d'homenatge en record dels Mestre N'Albert Cotó, a qui glorifica la ciutat de Figueras (5 de maig de 1914).

Obra Les composicions d'Albert Cotó s'han diferenciat en dos períodes: de 1878 a 1888, amb unes 500 obres, bàsicament de música ballable i des de 1888 a 1905, una etapa complementària a la primera però més refinada, que serà el resultat del contacte amb els ambients musicals barcelonins i moments en què compon unes quaranta sarsueles.

La seva música arribà al punt més àlgid els anys 1886-1895, moments en el que els seus ballables arribaren a tenir valor simfònic. La destacar La Desposada, Inquietud, Bonanza i A toda vela.

Va compondre música de cambra, orquestral i nombroses sardanes. Un suspiro para mi patria (1885), per a violí i piano

Obres per a l'escena: sarsueles i altres A la Virreina (1896), lletra de Josep Peracaula i Matheu El anillo mágico (1902) El arte lírico, ó Géneros de uso: sátira teatral cómico-lírica-bailable (1903), lletra de Manuel Caba Martínez, en un acte La bella chiquita (1893), lletra de Rafael Castillo Correo nacional: revista postal cómico-lírica (1891), lletra de Frederic Busutil,Frederic Busutil (1846-1891), segons la Biblioteca de Catalunya en un acte De Enero a Enero, ó Calendario en un año: revista. Estrenada al Teatre Principal de Barcelona, el dissabte, 9 de desembre de 1899, lletra de Joaquim Montero i Delgado, en un acte ¡Ensayo de líos!, lletra d'Alfons Marxuach, en un acte. Estrenada al Teatre Calvo-Vico de Barcelona, el 28 de juny de 1889. Gente de mar: zarzuela (1903), lletra de Pedro Sañudo Autrán, en un acte Idaura, o, El peine de oro (1895), lletra de Timoteu Coll i Vilades, en tres actes La panadera: sainete lírico (1899), lletra de Delfín Jerez Bosco i Anselmo Fernández, en un acte Plaza partida: juguete cómico-lírico (1894), lletra de Daniel Banquells i d'Eduardo Montesinos, en un acte El primer premio (1889), lletra de Julio de las Cuevas i José Caldeiro El Prior y el priorato: juguetillo lírico (1892), lletra de José Sala Julién, en un acte El rayo: juguete cómico-lírico (1898), lletra de Salvador Maria Granés,Salvador Maria Granés (1838-1911), segons la Biblioteca Nacional de Madrid en un acte Sobre el terreno: apropósito cómico lírico (1892), lletra d'Alfons Marxuach i Adelardo de Reyes, en un acte Los tres claveles (1895), lletra de Julio de las Cuevas García i Alfonso Tobar, en un acte El viaje imprevisto, en quatre actes

Obres vocals La fira de Santa Creu (1882), composició coral ¡Mi último valz!, cançó amb lletra d'E. Montesinos (fill) ¡No verte, lletra de Josep Amat i Capmany Vilafant, sobre una poesia de Lluís Pinadell Vilanova http://www.ddgi.cat/quiosc/recursos/publicacio/exemplarDigital/diccionari-biografic-de-l-alt-emporda.pdf

Balls vuit-centistes Americanes: A toda vela, Amapola, La aparición, La boda, Clorinda, Dalia, La desposada, La góndola, La luciérnaga, Miedosa, Raida, Rosa, La última lágrima Danzas (?): Asunción:, La barquilla, La boda, Delicias del campo (1905), En la aldea (1905), La esmeralda, La indiana: gran danza, Inquietud, Marinerita, La mariposa, La mascarita (1892), La mística, Nina, La palomita, Rosaura (1892), La válvula Havaneres: La bienechura, El canario, Carmelita, La conversión, El jockey, Malvina, Mi reina Llancers: Los aristócratas, Los embajadores, Los empleados Masurques: La bayadera (1892), La brújula, Carmen, La chula, La electricidad, Flor de lis, Lila, Margarita, La novicia, Nube de verano (1890), La princesa, Rosa de Mayo (1905), La saeta, La suegra Polques: Anís del Velocípedo, Azucena, La bacanal, La Carinyosa, Champagne de Reus, Damisela, El escándalo, Monroc-Peña (orquestració moderna de Josep Agustí Garcia), La Maruja (1905), La moza, Pizpireta (1892), La tornera, Weyler Rigodons: El ataque, Los alabarderos, Espuela de caballero, Los trasnochadores Schotisch: El alcázar (1892), El crepúsculo (1905), El diputado, El embajador, El ministro, El Parísién, Pensamiento, El viaje a Suiza (vegeu a Arxius de so) Tangos: Anís Barcino, El esclavo Valsos: Éxtasis: vals Boston, El nardo (1905), El pantano, Zailán Vals-jota: Allá va eso, El andarín, El baturro, El Calañés, El capote, El carnaval, El chapuzón (1892), El chavó, El clavel, El gitano, Guerrita, El minuto, El pelotari, El picador, Reverte, Torbellino, El turista, El valenciano (1905) El cielo de Andalucía, conté 12 sevillanes (Sevilla, Granada, Málaga, Cádiz, Jaen, Córdoba, Huelva, Almería, Jerez, Écija, Linares, Loja) Danza de negros: capricho cubano (1892) Espartero, pas-doble amb lletra de Pascual Guillén Aznar La java: pericón Los sablistas: quadrilla (1892)

Sardanes A orillas del Nilo, amb lletra de Pascual Guillén Aznar. L'autor també la denominà com a americana Absència L'albada (1885) La campinya Cant d'amors (pòstuma, 1916) Dalt la serra Desengany (pòstuma, 1906) La Feliseta (1902) Les festes de la Mercè (1902), revessaEstrenada a Barcelona el 27 de setembre del 1902, va ser gravada en el disc de vinil de llarga durada Sardanes vuit-centistes, de la col·lecció Clàssics de la sardana 9 Les fires de Santa Creu (1882) El plor d'una nina El Portfolio de Eldorado, sardana de la revista Primavera El prior y el priorato (1892), sardana de la sarsuela Retorn de festa T'estimo, per a piano El tamboriler La vesprada (1885)

Bibliografia

Sergio Moliner Clemente Catálogo de composiciones de Albert Cotó i Fita, en premsa Josep Agustí Garcia i Terés Obras de A. Cotó para orquesta sinfónica. Partituras de estudio, en premsa

Notes

Enllaços externs Llista de les sardanes d'Albert Cotó Arxius de so de dotze peces d'Albert Cotó, en MIDI Catàleg general de sarsueles Biografia d'Albert Cotó i Fita

Categoria:Compositors de sardanes figuerencs Categoria:Compositors de sardanes del segle XIX Categoria:Músics figuerencs Categoria:Compositors d'havaneres dels Països Catalans Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Directors d'orquestra catalans del sud contemporanis Categoria:Compositors catalans del sud del Romanticisme Categoria:Compositors de sardanes del segle XX Categoria:Compositors de sarsuela catalans del sud Categoria:Compositors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Compositors catalans del sud morts al segle XX