Els estonians (en estonià, eestlased) són un grup ètnic del grup dels finlandesos del Bàltic. estan relacionats amb els finlandesos i habiten sobretot a Estònia. Parlen l'estonià, una llengua baltofinesa. Tot i que Estònia es considera tradicionalment com un dels estats bàltics, els estonians no estan relacionats a nivell lingüístic amb els pobles bàltics de Letònia i de Lituània.
Història
Prehistòria miniatura|Cementiris de pedres de l'edat de bronze a l'Estònia septentrional Estònia va ser habitada pels humans per primera vegada fa uns 10.000 anys aproximadament, just després que el llac glaçat bàltic retrocedís d'aquest territori. Tot i que no es tenen evidències de quines eren les llengües que parlaven aquests primers colonitzadors, sovint es considera que els primers parlants de llengües uralianes relacionats amb els estonians moderns van arribar a l'actual Estònia fa uns 5.000 anys.Virpi Laitinena et al. (2002), Y-Chromosomal Diversity Suggests that Baltic Males Share Common Finno-Ugric-Speaking Forefathers, Human Heredity, pages 68-78, Això fa que els estonians són considerats el poble europeu que ha viscut de manera permanent en el mateix lloc durant més temps.Unrepresented Nations and peoples organization By Mary Kate Simmons; p141 Per altra banda, algunes estimacions lingüístiques suggereixen que la llengua finno-úgrica va arribar al Mar Bàltic molt posteriorment, potser durant els inicis de l'edat de bronze (cap al 1800 aC).Petri Kallio 2006: Suomalais-ugrilaisen kantakielen absoluuttisesta kronologiasta. — Virittäjä 2006. (With English summary).Häkkinen, Jaakko 2009: Kantauralin ajoitus ja paikannus: perustelut puntarissa. – Suomalais-Ugrilaisen Seuran Aikakauskirja 92. http://www.sgr.fi/susa/92/hakkinen.pdf
Es creu que el nom Eesti o Estònia deriva de la paraula estis, el nom que donaven els antics germànics als pobles bàltics que vivien al nord-est del riu Vístula. L'historiador romà Tàcit, al 98 aC, fou el primer que va mencionar els estis per escrit. Els primers escandinaus van anomenar a la terra al sud del Golf de Finlàndia, Eistland, i als seus habitants, eistr. Els proto-estonians, igual que altres grups humans de les llengües finlandeses, van ser anomenats chuds (чудь) en les cròniques de l'antic eslau oriental.
L'estonià pertany a les llengües baltofineses, un grup de lesllengües uralianes. El primer llibre conegut en estonià fou editat el 1525, tot i que els primers texts escrits en estonià apareixen en cròniques del . Una tesi doctoral de la Universitat de Tartu afirma que tot i que els estonians parlen una llengua baltofinesa, són genèticament més propers als seus veïns letons i lituans que als polonesos o als russos. Aquesta mateixa tesis afirma que els estonians són el poble més proper dels finlandesos. http://news.err.ee/v/society/c9cd7d0c-1846-49e8-b02e-d7204ac6fe85
Consciència nacional miniatura|Livònia al 1573 Tot i que la consciència nacional estònia va esdevenir significativa al , en el moviment de la Revifalla nacional estonia,Gellner, Ernest (1996). Do nations have navels? Nations and Nationalism 2.2, 365–70. ja anteriorment hi hagué successos i iniciatives que van precedir aquest moviment nacionalista.Raun, Toivo U. (2003). Nineteenth- and early twentieth-century Estonian nationalism revisited . Nations and Nationalism 9.1, 129-147. Per exemple, ja al molts estonians es consideraven a si mateixos eestlane.Ariste, Paul (1956). Maakeel ja eesti keel. Eesti NSV Teaduste Akadeemia Toimetised 5: 117–24; Beyer, Jürgen (2007). Ist maarahvas (‚Landvolk‘), die alte Selbstbezeichnung der Esten, eine Lehnübersetzung? Eine Studie zur Begriffsgeschichte des Ostseeraums. Zeitschrift für Ostmitteleuropa-Forschung 56: 566-593. La Bíblia fou traduïda a l'estonià el 1739 i el nombre de llibres publicats en aquesta llengua van passar dels 18 a la dècada de 1750 als 54 durant la dècada de 1790. A finals del mes de la meitat dels adults estonians sabien llegir en la seva llengua. Els primers intel·lectuals que es van identificar com estonians a si mateixos van ser Friedrich Robert Faelhlmann (1798-1850), Kristjan Jaak Peterson (1801-22)i Friedrich Reinhold Kreutzwald (1803-92). Des del les elits havien estat germanòfiles. Garlieb Merkel (1769-1850), un alemany del Bàltic estofílic (amic dels estonians), fou el primer autor que va considerar els estonians com una nacionalitat igual a les altres i va inspirar el moviment nacional estonià, emmirallat en món cultural germànic del Bàltic de mitjan . De totes maneres, a mitjans d'aquest segle, els estonians van esdevenir més ambiciosos en les seves reclamacions nacionalistes i van seguir el moviment finlandès nacional de la Fennomania i van inspirar al Moviment Nacionalista Letó. A finals de la dècada de 1860 els estonians es van tornar reticents contra l'hegemonia cultural i política germànica. Tot i això, a la dècada de 1880, els estonians van començar a patir intents de russificació per part de l'Imperi Rus.
Els estonians tenen forts lligams amb les nacions nòrdiques degut a la influència rebuda per centenars d'ocupació escandinava i germànica i a la seva proximitat cultural i lingüística.Piirimäe, Helmut. Historical heritage: the relations between Estonia and her Nordic neighbors. In M. Lauristin et al. (eds.), Return to the Western world: Cultural and political perspectives on the Estonian post-communist transition. Tartu: Tartu University Press, 1997. Tot i això, els estonians es consideraven a si mateix tant nòrdics com bàlticsEstonian foreign ministry report , 2004Estonian foreign ministry report, 2002 sobretot degut a la seva afinitat ètnica i cultural amb els finlandesos. miniatura|Bandera de la República Socialista Soviètica d'Estònia
Quan Estònia va obtenir la independència de Rússia el 1918, en el Tractat de Pau de Tartu, els estonians que vivien a Rússia van tenir l'opció d'obtindre la ciutadania estonia (eren anomenats optandid) i d'anar a viure a Estònia. S'estima que a la dècada de 1920 hi havia uns 40.000 estonians que vivien a Rússia i que uns 37.578 estonians van anar a viure al seu país d'origen entre el 1920 i el 1923.Лоткин И.В. Оптационная кампания и эвакуация граждан прибалтийских государств на историческую родину в начале 1920-х годов. Available at http://library.krasu.ru/ft/ft/_articles/0089688.pdf
Història recent 1940-91 Hi va haver molts estonians que van patir deportacions organitzades pels programes de migracions de masses de la Unió Soviètica cap a Rússia i altres parts de l'estat. Aquesta també va fer que molts russos anessin a viure a les zones urbanes d'Estònia. Van ser particularment destacades les deportacions en massa practicades per Stalin durant el temps de la guerra.
miniatura|Vestits nacionals Estonis:1. Kadrina 2. Mihkli 3. Setos 4. Karksi miniatura|Vestits nacionals estonians:5. Muhu 6. Karja 7. Tõstamaa 8. Pärnu-Jaagupi
1991-present Els estonians han esdevingut el grup ètnic majoritari d'Estònia després que aquesta obtingués la independència i van fundar un estat nació que, degut a la seva minsa població ha blindat estrictament la possibilitat que els estrangers obtinguin la ciutadania. No es permeten ciutadanies duals i els individus que abandonen la seva ciutadania estoniana no la poden recuperar.
Emigració i diàspora Durant la Segona Guerra Mundial, quan Estònia va ser ocupada per l'exèrcit soviètic el 1944, molts estonians van es van exiliar del seu territori per via marítima a través del mar Bàltic. Molts dels refugiats que van sobreviure en el seu viatge cap a Suècia o Alemanya van emigrar posteriorment cap al Canadà, el Regne Unit, els Estats Units o Austràlia. Alguns d'aquests refugiats i els seus descendents van tornar a Estònia després de la independència del país el 1991.
Des de la independència ha augmentat el nombre d'estonians que han emigrat per treballar a altres països, sobretot a Finlàndia, però també a altres països europeus. Estònia ha esdevingut el país europeu amb una major taxa d'emigració.The CIA World Factbook Country Comparison of net migration rate https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/rankorder/2112rank.html Això és degut, en part, a la fàcil accessibilitat que tenen per anar a Finlàndia.
Com que Estònia té un baix índex de natalitat i una alta taxa d'emigració, el govern ha pres mesures per a augmentar la natalitat i fer que els emigrants retornessin al país. El president Toomas Hendrik Ilves va donar suport a la campanya Talendid koju! (que els talents tornin a casa)Talendid koju! http://www.talendidkoju.ee/ que animava a promoure el retorn dels estonians emigrats que tenen talents que fan falta a Estònia.
Estonians al Canadà La comunitat permanent més importants d'estonians a l'exterior del país està al Canadà; allà hi ha uns 24.000 estonians (tot i que algunes dades diuen que n'hi ha més de 50.000). http://www.estemb.ca/estonia_and_canada A finals de la dècada de 1940 i a inicis de la dècada de 1950 van arribar uns 17.000 estonians al Canadà. http://www.tgmag.ca/magic/mt51.html Toronto és la ciutat amb una població d'estonians més nombrosa fora d'Estònia. El 1972 es va celebrar en aquesta ciutat el primer Festival estonià mundial. Endel Tulving i Elmar Tampõld són alguns dels estonians canadencs més famosos.
Estonians notables Arquitectes Andres Alver (1953) Dmitri Bruns (1929) Karl Burman (1882–1965) Madis Eek (1966) Eugen Habermann (1884–1944) Georg Hellat (1870–1943) Otto Pius Hippius (1826–1883) Erich Jacoby (1885–1941) Herbert Johanson (1884–1964) Peep Jänes (1936) Louis I. Kahn (1901–1974), (USA) Raine Karp (1939) Alar Kotli (1904–1963) Edgar-Johan Kuusik (1888–1974) Ernst Gustav Kühnert (1885–1961) Vilen Künnapu (1948) Leonhard Lapin (1947) Elmar Lohk (1901–1963) Margit Mutso (1966) Robert Natus (1890–1950) Uno Prii (1924–2000) Raivo Puusepp (1960) Jacques Rosenbaum (1878–1943) Eugen Sacharias (1906–2002) Olev Siinmaa (1881–1948) Elmar Tampõld (1920) Empresaris i polítics Hardo Aasmäe (1951), geògraf, polític i enciclopedista Andrus Ansip (1956), polític Jaan Anvelt (1884–1937), polític Ado Birk (1883–1942), polític Ivi Eenmaa (1943), bibliotecari i polític Kaarel Eenpalu (Karl Einbund, 1888–1942), polític Ene Ergma (born 1944), polític Magnus Gabriel De la Gardie (1622–1686), polític (Suècia) Toomas Hendrik Ilves (1953), periodista, polític, president d'Estònia Ernst Jaakson (1905–1998), diplomàtic Steve Jurvetson (born 1967), empresari (USA) Siim Kallas (born 1948), polític Carmen Kass (born 1978), supermodel, actriu, política Tunne Kelam (born 1936), polític Tõnis Kint (1896–1991), polític Mihkel Klaassen (1880–1952), judge estatal August Koern (1900–1989), polític i diplomàtic Eerik-Niiles Kross (1967), diplomàtic i polític Mart Laar (1960), polític i historiador Rein Lang (1957), periodista, polític i empresari Robert Lepikson (1952–2006), empresari, polític Peeter Lepp (1943), polític Jürgen Ligi (1959), polític Elmar Lipping (1906–1994), polític Hjalmar Mäe (1901–1978), politician Linnart Mäll (1938), orientalista, polític Harry Männil (1920–2010), empresari, col·leccionista d'art Heinrich Mark (1911–2004), polític Jaan Manitski (1942), empresari, polític Maret Maripuu (1974), polític Lennart Meri (1929–2006), escriptor, director de cinema, president Jüri Mõis (1956),empresari, polític Aarni Neuvonen Kristiina Ojuland (1966), polític Lembit Öpik (1965), polític (Regne Unit) Rein Otsason (1931–2004), economista, empresari Siiri Oviir (1947), polític Ivari Padar (1965), polític Tõnis Palts (1953), polític, empresari Sir Arvi Parbo (1926), empresari(Austràlia) Juhan Parts (1966), polític Keit Pentus (1976), polític Hanno Pevkur (1977), polític Jüri Pihl (1954), polític Konstantin Päts (1874–1956), periodista, polític, antic president Jaan Poska (1866–1920), diplomàtic, polític Valdo Randpere (1958), empresari, músic August Rei (1886–1963), polític, diplomàtic