Gai Juli Cèsar (), més conegut com a , va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana. Nascut en el si de la gens Júlia, una família patrícia d'escassa fortuna, va estar emparentat amb alguns dels homes més influents de la seva època, com el seu oncle Màrius, que influiria de manera determinant en la seva carrera política.
Anys de joventut El 84 aC, als 16 anys, el popular Cinna el va nomenar Flamen Dialis, càrrec religiós del qual va ser rellevat per Sul·la, amb qui tingué conflictes a causa del seu matrimoni amb la filla de Cinna. Després d'escapar de morir a mans dels sicaris del dictador, va ser perdonat gràcies a la intercessió dels parents de la seva mare.Plutarc, Cèsar, 1; Suetoni, Cèsar, 1-2. Traslladat a Àsia, va combatre a Mitilene com a legatus de Marc Minuci Terms. Va tornar a Roma a la mort de Sul·la el 78 aC, exercint per un temps l'advocacia. Aviat va entrar en relació amb els cònsols Pompeu i Cras, lamicitia li permetria llançar la seva pròpia carrera política.Probablement en la campanya electoral de 71 aC (Canfora 2000: 30). El 70 aC serví com qüestor a Hispània i com edil a Roma. Durant l'exercici d'aquesta magistratura va oferir uns espectacles que van ser recordats durant molt de temps pel poble i per les dones.
El 63 aC va ser escollit pretor en obtenir més vots que la resta de candidats a la pretura. Al final de la seva pretura va servir com propretor a Hispània, on va liderar una breu campanya contra els lusitans. El 59 aC va ser escollit cònsol gràcies al suport dels seus dos aliats polítics, Pompeu i Cras, els homes amb qui Cèsar va formar el Primer Triumvirat. El seu col·lega durant el consolat, Bíbul, es va retirar a fi d'entorpir la tasca de Cèsar, que, tanmateix, va aconseguir tirar endavant una sèrie de mesures legals, entre les quals destaca una llei agrària que regulava el repartiment de terres entre els soldats veterans.
Cèsar va néixer a Roma el 12/13 de juliol de l'any 100 aC. No obstant això, la seva data de naixement no ha estat establerta amb claredat i possiblement va ser en algun punt entre els anys 102 i 101 aC.Vegeu nota 2. Pertanyia a una gens patrícia —la Júlia—, que, segons la llegenda, es remuntava fins Ascani, fill del príncep troià Enees i net de la deessa Venus. Va ser el mateix Cèsar qui va establir la relació entre la seva família i Ascani durant el discurs que va pronunciar en el funeral de la seva tia Júlia, dona de Gai Mari.Segons Suetoni ( Vida de Cèsar, Cèsar 6): Amb els anys, en l'apogeu del seu poder, Cèsar iniciaria a Roma la construcció d'un temple dedicat a la seva suposada avantpassada Venus Genetrix. El patronímic Cèsar sembla que pot provenir de la paraula llatina caesaries, que significa 'cabellera' o 'barba'. Contràriament al que han sostingut alguns autors, la paraula «cesària» no té res a veure amb Cèsar, ni aquest va néixer per mitjà d'aquesta cirurgia.Goldsworthy, Adrian, Cèsar, pàg. 55.
miniatura|esquerra|Alumnes amb el seu pedagog El seu pare, anomenat igual que ell Gai Juli Cèsar, va ser un polític poc influent que va arribar a la pretura.Goldsworthy, Adrià, César, pàg. 53 El seu ascens a través del cursus honorum es va veure interromput en morir en campanya. La seva mare, Aurèlia, era una noble plebea pertanyent a una branca de la gens Aurèlia, els Aurelii Cottae; família integrant de la noblesa plebea de rang senatorial amb gran riquesa i influència. L'historiador Tàcit la compara amb Cornèlia Africana, mare dels Gracs, en funció de la intel·ligència, la puresa dels seus costums i la noblesa del seu caràcter.Tàcit, Corneli. De oratoribus, 28
El fet que els Juli Cèsars, pertanyents al poderós patriciat republicà, no obtinguessin càrrecs importants durant el període republicà s'explica per la seva falta de fortuna en comparació a l'aristocràcia romana de l'època, de fet, Cèsar va créixer en un dels barris més pobres de la ciutat, la Subura.
Sent l'únic fill home del matrimoni dels seus pares, la seva infància va transcórrer en un ambient essencialment femení, entre la seva mare i les seves dues germanes. Igual que a tots els joves nobles i patricis de l'època, se li va inculcar la por als déus, el respecte a les lleis, les regles de la decència, la modèstia i la frugalitat. Després de l'esclat de la Guerra Social, el seu oncle Sext va ser elegit cònsol, donant així una mica de fama a la família. Quan tenia deu anys es va veure confiat als ensenyaments de Marc Antoni Grifó, un gramàtic d'origen gal i format a l'escola de retòrics alexandrins considerat un dels homes més versats en literatura grega i romana de la seva època. Va aprendre a llegir i a pensar amb les obres d'Homer: la Ilíada i lOdissea, primer amb la traducció al llatí de Livi Andronic i després amb el text original en grec. Alguns autors contemporanis van venir a adherir-se a aquesta base literària, que rebien d'una manera més o menys uniforme els joves romans del seu temps. Així mateix, va aprendre oratòria i a escriure poesia.Gérard Walter, Cèsar: "Capítol II", pàg 16.
La dona de Mari, la seva tia paterna Júlia, va exercir també un paper molt destacat en l'educació i orientació del jove Cèsar. Durant la seva vida, el general havia estat un influent polític reformista, líder de la facció progressista del Senat, els populars, enemics dels conservadors, els optimates.
Certes fonts clàssiques registren que Cèsar patia crisis epilèptiques que podien produir en qualsevol moment i fer-li perdre el coneixement. Suetoni esmenta dues d'aquestes crisis, i Plutarc una, durant la batalla de Tapsos; constitueix l'única ocasió de la qual es té notícia que un atac epilèptic interferís en la seva capacitat de comandament.Suetoni, Vida dels dotze Cèsars, Cèsar, 45Plutarc, Vides paral·leles, Cèsar i Alexandre, 17Goldsworthy, Adrià Cèsar, pàg 598
Després de la Guerra Social van augmentar els enfrontaments entre optimates i populares amb les disputes entre Mari i Sul·la pel comandament de l'exèrcit que havia d'anar a combatre el rei Mitridates VI Eupator, les quals van conduir a la marxa de Sul·la sobre Roma, que va deixar el càrrec d'un cònsol optimat i un altre popular, i al cop d'estat de Mari i Cinna, iniciant-se un període de tres anys (Cinnanum tempus: 87-84) en el qual Cinna va dirigir l'Estat en qualitat de cònsol. miniatura|Bust de Luci Corneli Sul·la.
El 84 aC, Cinna nomenà el jove Cèsar (de setze anys), flamen dialis, el sacerdot de Júpiter, i el va casar amb la seva filla Cornèlia (Flamínia) després d'haver-se divorciat del seu matrimoni amb Cosútia, pertanyent a una família rica de rang eqüestre. Aquest mateix any i després de l'assassinat de Cinna i les derrotes de Carbó i Gai Mari el Jove (fill de Gai Mari) a mans de Sul·la, el líder conservador va entrar a Roma. La situació de Cèsar era molt insegura doncs estava unit a través de diversos llaços familiars al bàndol perdedor, no només era nebot de Mari, sinó que a més estava casat amb la filla de Cinna. Sul·la va tractar d'atreure'l al seu bàndol com ho havia fet amb alguns dels seguidors del seu enemic; per provar la seva lleialtat li va ordenar divorciar-se de la seva esposa, a la qual cosa, per a sorpresa del dictador, el jove es va negar.Montanelli, Indro Història de Roma, pàg 228
Enfurismat, Sul·la va ordenar a una banda de sicaris que el capturessin i assassinessin, va anul·lar el seu nomenament com a flamen dialis i va confiscar tota la seva fortuna. A Cèsar no li va quedar cap més sortida que fugir de Roma; veient-se obligat a canviar de refugi cada nit, com a conseqüència va caure malalt en no estar acostumat a aquesta mena de vida. Una nit va ser sorprès pels sicaris de Sul·la, però va poder salvar-se en subornar-los amb els diners que s'oferien pel seu cap, dos talents d'or. Després d'escapar dels homes de Sul·la, va permetre a la seva família intercedir per ell davant del dictador. La seva mare, els oncles Marc, Gai i Luci, les verges vestals i el gendre de Sul·la, Mamerc Emili Lèpid Livià, van aconseguir convèncer el dictador, que va accedir a contracor a perdonar-li la vida. Després d'ordenar el cessament de la persecució, va dir que aquest jove seria la fi dels optimates, ja que «en ell veig molts Maris».Montanelli, Indro, Història de Roma, pàg. 228
Primer Triumvirat i Guerra de les Gàl·lies
El 59 ac fou promogut al Consolat pel partit popular, en companyia de Marc Calpurni Bíbul, pels optimats. El 56 aC, amb el suport de Cras i Pompeu, mitjançant una aliança coneguda com el primer triumvirat, el seu mandat sobre les dues Gàl·lies i la Il·líria fou prorrogat per cinc anys i Cras i Pompeu esdevingueren cònsols el 55 aC. També va divorciar-se de la seva dona (59 aC), acusada de violar secrets sacerdotals (fet sobre el qual va sentenciar: «la dona de Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que també ho ha de semblar»), per casar-se després amb Calpúrnia.
La Guerra de les Gàl·lies entre els anys 59 aC i 48 aC va portar a la conquesta de les terres dels gals en set anys i suposadament Cèsar en va descriure els fets des de l'òptica romana a De bello gallico.
El triumvirat es va trencar quan Cras va morir en la guerra contra els parts el 53 aC i Cèsar ja no va seguir tenint bones relacions amb Pompeu (la filla de Cèsar, Júlia, casada amb Pompeu, havia mort el 54 aC).
Segona guerra civil romana i dictador vitalici
Gneu Pompeu Magne fou nomenat cònsol únic el 52 aC i va voler destituir Cèsar. El Senat va demanar a Cèsar la renúncia o se'l consideraria traïdor. El 49 aC Cèsar va decidir passar a l'atac i va travessar el Rubicó, un riu que separava la Gàl·lia Cisalpina d'Itàlia. Pompeu va fugir cap a Grècia, i Cèsar va controlar ràpidament Itàlia i Hispània.
Cèsar va obtenir el nomenament de dictador, primer per un any (49 aC), després per un període indefinit però curt (48 aC) i després per deu anys (45 aC), fins que finalment, el 44 aC, va ser nomenat dictador vitalici. Segons la constitució tradicional republicana, aquest càrrec només es podia exercir durant sis mesos en una situació límit. Malgrat això, aquesta norma s'havia trencat fins i tot abans de Cèsar. A més, el 46 aC va obtenir la censura per tres anys amb el títol de praefectus morum, més tard convertida en vitalícia. El 48 aC va ser nomenat cònsol, càrrec que després va ser per cinc anys, i més tard per deu. Va rebre la inviolabilitat dels tribuns i el 48 aC va assumir també el poder tribunici amb caràcter vitalici. El 47 aC va rebre el títol dImperator perpetu. Cèsar era a més el cap de la religió de l'Estat; Gran Pontífex (pontifex maximus), i es va fer nomenar Augur (aquests càrrecs es van fer hereditaris).
Diversos senatusconsulta el van facultar per decidir la guerra i la pau, la lliure disposició d'exèrcits, del Tresor, de nomenament dels pretors provincials, direcció del comicis centuriats, nomenament de patricis i altres funcions, honors i títols. El mes del seu naixement va ser anomenat en el seu honor mes Juli.
Així doncs, Cèsar va quedar investit del poder (imperium) per temps il·limitat i sense compartir-lo. Quan se li prestava jurament s'invocava el Genius de l'Imperator amb Júpiter i els déus penats del poble romà. Des del 44 aC el cap de Cèsar va aparèixer a les monedes.
Assassinat miniatura|Mort de Cèsar per Jean-Léon Gérôme (1867).
Malgrat tot, diverses famílies senatorials sentien que Cèsar amenaçava les seves posicions. L'honor i el poder de Cèsar els feia témer que aquest volgués ser rex (‘rei’), un títol que, com a republicans, odiaven. L'any 44 aC, un grup de senadors, entre ells Gai Cassi, Bucilià i Marc Juni Brutus, van conspirar per assassinar-lo.
El 15 de març del 44 aC, quan Cèsar entrava al Senat, el grup de conspiradors el va apunyalar. Cèsar va morir als peus de l'estàtua de Pompeu, el seu gran rival.
Les reformes en l'era de Cèsar