El hip-hop francès o rap francès és l'estil de hip-hop desenvolupat a França i als països de parla francesa. Molts dels artistes de hip-hop francès provenen de les àrees urbanes pobres (conegudes amb el nom de banlieues) dels afores de les grans ciutats franceses, com per exemple: París, Marsella, Lió, Nantes o Tolosa de Llenguadoc. De fet, bona part de la temàtica de les cançons de hip-hop francès es basa en la vida en aquests barris i en la segregació social i cultural que en provoca la seva existència. A França, el hip-hop està influït directament per l'estatus social i polític dels grups minoritaris que viuen al país. L'escena hip-hop a França és, amb diferència, la més activa d'Europa i representa la segona indústria d'aquest gènere musical a escala mundial, només superada per la dels Estats Units d'Amèrica. Tot i que, des de l'inici, ha estat inspirat pel rap de l'altra cantó de l'Atlàntic, el rap francès ha anat desenvolupant gradualment la seva pròpia personalitat, oscil·lant entre les reivindicacions sociopolítiques, els missatges festius i positius i la temptació dels mercats comercials.
miniatura|MC Solaar, una icona del hip-hop a França i un dels principals precursors del gènere en aquell país.
Història Orígens (finals dels anys 70 / mitjans dels 90) El hip-hop apareix per primer cop a França el 1979, quan es publica «Rapper's Delight» dels nord-americans Sugarhill Gang, primera peça de rap de renom mundial, publicada el mes de setembre. En aquell moment, el hip-hop començava a tenir un cert èxit als Estats Units. Al principi van ser els artistes de rap nord-americans els qui van dominar l'escena del hip-hop a França. De fet, avui en dia el rap francès (i el rap d'arreu, de fet) en segueix estant fortament influenciat. No obstant això, així com als Estats Units el rap era, sobretot, una pràctica urbana que es va estendre posteriorment als mitjans de comunicació, a França el procés es va produir a la inversa: segons el sociòleg Sébastien Barrio, el rap "es va infiltrar primer als mitjans de comunicació i, després, es va estendre al carrer i als barris desafavorits"Sébastien Barrio, Sociologie du rap français, état des lieux (2000/2006) : Thèse dirigée par M. Rémy Ponton, Université Paris 8, Ecole doctorale de sciences humaines, juin 2007 (lire en ligne) La seva popularitat es deu a la presència d'una gran comunitat africana i caribenya a França. El desenvolupament del hip-hop en aquest país està directament vinculat a les relacions postcolonials entre França i les seves antigues colònies a l'Àfrica i el Carib.
A principis dels anys 80 apareixen les primeres emissores de ràdio dedicades exclusivament al hip-hop. La difusió mediàtica del rap a França es va iniciar a Radio Nova, emissora pirata fundada el 1981 i especialitzada en nous sons i música experimental. Radio Nova dedicà tot un programa de ràdio al rap, organitzat per qui més tard seria reconegut com un dels padrins del rap francès, Dee Nasty. El 1982, els programes dedicats al rap es van multiplicar, i el 1984, el principal canal de televisió del país, TF1, en va emetre un anomenat H.I.P. H.O.P., sobre aquesta nova cultura musical. El primer gran èxit comercial arribà l'any 1990 de la mà del belga Benny B i la seva cançó «Vous êtes fou». Aquesta peça significa la primera incursió del gènere dins el paisatge musical francòfon.
La primera gran estrella del rap francès, però, va ser MC Solaar, el primer MC (cantant de rap) francès a guanyar un disc d'or. El seu àlbum Qui sème le vent récolte le tempo, de l'any 1991, va tenir un enorme èxit entre la crítica i el públic, amb vendes que van superar les 400.000 còpies. Fins i tot, alguns no van dubtar a parlar de la influència d'artistes respectats com Serge Gainsbourg. A partir d'aleshores, el rap comença a vendre i a fer-se més ballable, amb bandes com Alliance Ethnik i Ménélik. Els textos rebaixen sensiblement el to social i el hip-hop esdevé més acceptable per al gran públic. En aquell moment, dos grans corrents van sorgir dins l'escena del hip-hop francès. Per una banda, artistes com el mateix Solaar i d'altres com Dee Nasty o Lionel D defensaven un estil optimista i suau en les composicions, mentre que noves bandes com els mítics Suprême NTM o Assassin assumien una estètica i uns discursos més agressius. Moltes d'aquestes bandes es van col·locar al centre de la polèmica a causa del contingut de les seves lletres, que glorificaven, entre altres delictes, l'assassinat de policies, en la línia del gangsta rap americà. Alguns exemples són les cançons «Sacrifice de Poulet» de Ministère AMER's; «Police» d'NTM; o «Le Crime Paie» de Lunatic.
Tot i això, l'eclosió del rap francès es produeix gràcies a la publicació de diversos recopilatoris, entre ells Rapattitude, del segell discogràfic (Labelle Noir/Virgin), que conté tota la primera generació de rapers francesos i del que se n'arribaran a vendre 100.000 còpies. L'any 1992, el col·lectiu La Cliqua va aconseguir reunir una quarantena d'artistes de totes les disciplines del hip-hop. L'èxit de les cançons «Peuples du monde» de Tonton David i «Bouge de là» de Mc Solaar marquen una nova etapa dins la popularització del rap, que serà consagrada amb «Je danse le Mia» d'IAM -publicada el 1994 i que esdevindrà el segon senzill més venut d'aquell any- i «La fièvre» d'NTM. Aquestes peces festives van permetre als seus autors guanyar notorietat a nivell nacional.
A mitjans dels anys 90, gràcies a l'èxit rotund dels rapers provocadors i reivindicatius provinents de les banlieues, es va obrir un debat a nivell estatal sobre les condicions de vida en aquells barris, en el qual els mitjans de comunicació no van aportar malhauradament cap solució i on els arguments entre les banlieues -representades pels rapers- i la classe política es van convertir en un diàleg de sords. El moviment del hip-hop estava fortament arrelat en l'entorn social, i el rap va ser la primera expressió musical que s'hi va originar. El seu èxit va provocar un veritable fenomen social: la joventut dels suburbis va descobrir el plaer de jugar amb el llenguatge per manipular les paraules, els sons i els sentits. El rap es va convertir en una porta cap a l'èxit i la fama.
Finals dels 90 (mediatització i Edat d'Or) Durant la dècada dels 90, el hip-hop es va convertir en un dels gèneres musicals més importants a França, esdevenint tot un fenomen de vendes i assolint una enorme popularitat. La mediatització del rap continua en aquesta dècada a través del programa de televisió Rapline del canal M6, creat el 1990 i presentat pel popular periodista i presentador Olivier Cachin, que aborda l'actualitat del rap nord-americà i francès. Aquest programa serà el responsable del sorgiment de nombrosos artistes i es mantindrà en antena fins al 1995. Al mateix temps, comencen a aparèixer revistes i fanzines especialitzats en hip-hop, com L'Affiche, Radikal o RER. La profusió d'artistes i d'àlbums -l'universitari Karim Hammou enumera no menys de 450 àlbums de rap interpretats en francès i distribuïts en territori francès entre el 1990 i el 2004-Karim Hammou, « Des raps en français au "rap français" : Une analyse structurale de l'émergence d'un monde social professionnel », Histoire & Mesure, vol. XXIX-1, 2009, p. 73-108 (, lire en ligne) reflecteix no només la diversitat del rap en francès, sinó també la varietat d'artistes del gènere en les seves respectives creacions.
El hip-hop es desenvolupa plenament en el món de la ràdio a partir del 1996, a través de l'emissora Skyrock que, més endavant, decideix convertir el gènere en la seva especialitat adoptant el lema Premier sur le rap (Primer en el rap), l'any 1999. A partir d'aquell moment, l'emissora es converteix en la principal cadena nacional dedicada al hip-hop. D'altres, com l'emissora local parisenca Ado o Géneration FM, adopten també el 1996 un format hip-hop i r'n'b.
miniatura|Médine, raper originari de la ciutat de Le Havre
El 1997 de l'àlbum L'École du micro d'argent, dels marsellesos IAM se'n van vendre més d'1 milió de còpies. Tant aquest àlbum com el Suprème NTM dels parisencs Suprême NTM, del qual se'n van vendre més de 700.000, són considerats com dues de les obres cabdals del rap francès. El 1998 la proporció nacional del mercat de música en francès es va reduir del 48% al 44%. Per aquest motiu, el Ministeri de Cultura de França va decidir donar un impuls al rap francòfon a partir de la dècada del 2000, insistint en el fet que les emissores de ràdio havien d'emetre un mínim d'un 40% de la música en francès.Mitchell, Tony Global Noise Wesleyan University Press, Middletown, Connecticut 2001 (page 12) Això provocà que el hip-hop representés fins a una quarta part del Top 100 de la ràdio francesa, aconseguint vendre centenars de milers de CD.
Dècada del 2000 (nova onada i crisi) L'arribada d'un important mercat de rap a França a finals de la dècada dels noranta provoca l'aparició de nous artistes que representaran el gènere durant la dècada següent. Alguns d'aquests són Psy4 de la Rime, Sniper, Youssoupha, Kery James, Sexion d'Assaut, Disiz, Sefyu, Sinik i Diam's. L'estètica del rap francès als anys 2000 evoluciona, l'ús de l'scratch desapareix progressivament, els ritmes es tornen més lents i les bases instrumentals adopten cada vegada més sons procedents de la música electrònica. Sota l'impuls d'alguns dels principals artistes, com Booba, Rohff i La Fouine, l'estil dirty south procedent dels Estats Units comença a imposar el seu imaginari gangsta.
Paral·lelament, durant aquesta dècada desenvolupa una escena anomenada "rap de carrer", caracteritzada per unes bases instrumentals minimalistes (en la línia del rap hardcore) i on els textos reflecteixen la quotidianitat de la vida al gueto, la violència i l'economia submergida. Alguns artistes com LIM, Alibi Montana o Ghetto Faboulous Gang, participen d'aquesta tendència.
miniatura|Disiz (2019)
Seguint una evolució similar a la dels Estats Units, a partir d'aquesta dècada i a causa del fort creixement que havia experimentat el gènere en el deseni anterior, es produeix una divisió dels artistes de hip-hop entorn de dos grans grups: el dels MCs o bandes "puristes", que representen l'essència clàssica del hip-hop, amb melodies hardcore (encara que no necessàriament) i lletres que toquen majoritàriament temes socials, com per exemple Ärsenik, Keny Arkana, Oxmo Puccino, Sniper, Psy4 de la Rime, Fonky Family o Médine; i el dels rapers que s'allunyen d'aquest corrent principal per abraçar melodies més comercials i amb lletres que es distancien de la problemàtica social per acostar-se a temes molt més frívols com l'apologia del diner fàcil, el masclisme o el tràfic d'armes, com per exemple Booba, Rohff o La Fouine.
Aquesta etapa és vista per molts seguidors del hip-hop com la de la decadència del rap a França, en la qual l'individualisme i el materialisme prenen una especial rellevància fent un ús sistemàtic de lego-trip, en detriment del missatge social i polític que va caracteritzar la dècada anterior. Aquestes crítiques van dirigides tant als mitjans especialitzats com als generalistes, que són acusats de comercialitzar una imatge caricaturitzada del rap. També es critica la cada vegada major influència del gangsta rap i les seves temàtiques, que glorifiquen la violència i el tràfic il·legal, contribuint a la guetització del hip-hop francès i excluint-lo dels mitjans generalistes per ser considerat nociu. Aquest període de tensió -agreujat per la crisi del sector discogràfic- està marcat per una certa rivalitat interna entre els artistes, així com per una cada vegada més intensa fragmentació del rap en diferents estils. Es posen de moda els "xocs" en les cançons (el fet de ridiculitzar o ofendre un altre MC mitjançant frases ingenioses) entre els rapers, i el rap comercial és cada cop més vilipendiat pels artistes independents.