Oskar Werner, nascut Oskar Josef Bschliessmayer (Viena, Àustria, 13 de novembre de 1922 - Marburg an der Lahn, Alemanya, 23 d'octubre de 1984) va ser un actor austríac. Va ser igualment director i guionista. És el «Jules» de Jules i Jim de François Truffaut, al costat de Jeanne Moreau (Catherine) i Henri Serre (Jim).
Biografia Procedent d'una família modesta, Oskar Werner va néixer a Viena (Àustria) al barri de Gumpendorf, no lluny de l'indret on va néixer Johann Strauss, en la Marchettigasse 1 A. Des dels quinze anys, fa de figurant en el cinema per pagar els seus cursos d'art dramàtic. El seu oncle li aconsegueix alguns petits papers en pel·lícules, sobretot Geld faellt von Himmel , Hotel Sacher (on interpreta el paper d'un caçador) i Leinen aus Irlande . Actua al cabaret Der Beisskorb i al teatre Die Komoedie . El 1940, als 18 anys, entra al Burgtheater de Viena, acceptat per Lothar Müthel. És llavors l'actor més jove que ha rebut aquest honor. Comença amb el nom d'escena «Oskar Werner», l'11 d'octubre de 1941.
El 3 de desembre de 1941, després del seu dinovè aniversari, és enrolat a la Wehrmacht. Pacifista i antinazi, detesta el seu uniforme. Mostra als seus superiors que no té capacitat per ser soldat caient de cavall i comet errors deliberats per mostrar que no sap servir-se d'una arma de foc. No és enviat al front rus per combatre, però treballa carregant patates i la netejant latrines. Es casa amb l'actriu Elizabeth Kallina; el seu matrimoni és mantingut en secret perquè és mig-jueva. La Gestapo els vigila de prop. El 1944, neix la seva filla Eleonor.
En el transcurs dels bombardeigs sobre Viena, Oskar Werner veu morir nombroses persones, entre les quals amics. No ho oblidarà mai. Dirà que sabia el nombre exacte de bombes deixades anar sobre la seva ciutat natal. Ell mateix va estar enterrat durant tres dies sota la runa. El 8 de desembre de 1944, deserta de la Wehrmacht i s'endú la seva dona i el seu bebè. S'amaguen en una cabana als boscos a la rodalia de Viena, com sempre ho ha anomenat llavors, «Sense Johann Strauss», i sobreviuen en condicions molt difícils fins al final de la guerra.
Torna a l'escena del Burgtheater: fa nombroses aparicions a la Burg-Akademietheaters i, al Ronacher, Redoutensaal de la Hofburg, i als festivals de Salzbourg. Apareix també al Raimundtheater i al Theater in Der Josefstadt. En total, ha aparegut a 30 papers. L'aprenentatge del seu art li fa interpretar sovint papers de vells i d'altres personatges. Explicarà més tard: «És la manera d'assabentar-se del teu ofici». Oskar Werner continua una molt rica carrera teatral. Interpreta sobretot Goethe, Schiller, Molière, Calderon o Anouilh, abans de convertir-se en productor i escenògraf. És enterrat al seu país d'adopció, Liechtenstein.
Filmografia Actor 1938: Geld fällt vom Himmel de Heinz Helbig amb Signe Hasso 1939: Hotel Sacher de Willy Birgel 1939: Leinen aus Irland de Heinz Helbig: noi de l'ascensor 1948: Der Engel mit der Posaune de Karl Hartl: Hermann Alt 1949: Eroica (Biografia de Beethoven) de Walter Kolm-Veltée: Karl 1950: The Angel with the Trumpet de Karl Hartl i Anthony Bushell amb Maria Schell: Herman Alt 1950: Das Gestohlene Jahr de Wilfried Frass: Peter Brück 1951: Ruf aus dem Äther de Georg C. Klaren i Georg Wilhelm Pabst: l'estudiant 1951: The Wonder Kid de Karl Hartl: Rudi 1951: Ein Lächeln in Sturm de René Chanas amb Curd Jürgens: (version alemanya) 1951: Decision Before Dawn d'Anatole Litvak: Karl Maurer també anomenada Happy 1955: Der Letzte Akt de Georg Wilhelm Pabst: Hauptmann Wüst 1955: Spionage de Franz Antel: Leutnant Zeno von Baumgarten 1955: Mozart de Karl Hartl: Wolfgang Amadeus Mozart 1955: Lola Montès de Max Ophüls: l'estudiant 1958: Ein Gewisser Judas (TV + director) adaptació d'una obra de Pierre Bost i Claude-André Puget: Judas 1962: Jules et Jim de François Truffaut: Jules 1963: Venusberg de Rolf Thiele (veu) 1964: Torquato Tasso (TV): Torquato Tasso 1965: El vaixell dels bojos (Ship of Fools) de Stanley Kramer: Willie Schumann 1965: The Spy Who Came in from the Cold de Martin Ritt: Fiedler 1966: Fahrenheit 451 de François Truffaut: Guy Montag 1968: Interlude de Kevin Billington amb Donald Sutherland: Stefan Zelter 1968: Les sandàlies del pescador (The Shoes of the Fisherman) de Michael Anderson: Pare David Telemond 1975: Columbo: Temporada 4 de Columbo, Episodi 5: Play Back (Sèrie TV): Harold Van Wick 1976: El viatge dels maleïts (Voyage of the Damned) de Stuart Rosenberg: Dr. Egon Kreisler
Director i guionista 1958: Ein Gewisser Judas (TV)
Premis i nominacions Premis 1966: Globus d'Or al millor actor secundari per The Spy Who Came in from the Cold
Nominacions 1965: Millor interpretació masculina als New York Film Critics Circle Awards per El vaixell dels bojos 1966: Oscar al millor actor per El vaixell dels bojos 1966: Globus d'Or al millor actor dramàtic per El vaixell dels bojos 1966: BAFTA al millor actor estranger per El vaixell dels bojos 1967: BAFTA al millor actor estranger per The Spy Who Came in from the Cold 1977: Globus d'Or al millor actor secundari per El viatge dels maleïts
Referències
Categoria:Actors vienesos Categoria:Guionistes austríacs Categoria:Actors de teatre austríacs Categoria:Actors de cinema austríacs Categoria:Actors de sèries de televisió austríacs Categoria:Guanyadors del Globus d'Or Categoria:Morts a Hessen Categoria:Escriptors vienesos Categoria:Morts el 1984 Categoria:Guanyadors del Globus d'Or al millor actor secundari Categoria:Directors de cinema vienesos Categoria:Actors austríacs nascuts al segle XX Categoria:Actors austríacs morts al segle XX Categoria:Escriptors austríacs nascuts al segle XX Categoria:Escriptors austríacs morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1922