Podem (en castellà: Podemos) és un partit polític espanyol creat el gener de 2014 i inscrit l'11 de març del mateix any com a partit en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior d'Espanya. El lidera Ione Belarra Urteaga des del 13 de juny de 2021 quan va rellevar el professor de ciències polítiques i analista polític Pablo Iglesias Turrión.
Història Creació L'origen de Podemos es troba en el manifest Moure fitxa: convertir la indignació en canvi polític, presentat el cap de setmana del 12 i 13 de gener de 2014 i difós per la publicació digital publico.es, que signaven una trentena d'intel·lectuals, personalitats de la cultura, del periodisme i de l'activisme social i polític, entre els quals es trobaven Juan Carlos Monedero, professor de Ciència Política a la Universitat Complutense de Madrid (UCM); l'actor Alberto San Juan; Jaime Pastor Verdú, professor de Ciències Polítiques a la UNED; l'escriptor i filòsof Santiago Alba Rico; el sindicalista de la Corriente Sindical de Izquierda Cándido González Carnero, o Bibiana Medialdea, professora d'Economia Aplicada a la UCM. En aquest manifest s'expressava la necessitat de crear una candidatura que concorregués a les eleccions europees de maig del mateix any, amb l'objectiu d'oposar-se des de postures d'esquerra a les polítiques de la Unió Europea per gestionar la crisi econòmica. Encara que no era un dels signants del manifest, el 14 de gener es va anunciar que el professor de Ciència Política de la UCM i analista polític Pablo Iglesias encapçalaria el moviment.
L'incipient moviment estava articulat pel partit Esquerra Anticapitalista, que havia esbossat en la seva documentació interna el manifest Moure fitxa, dissenyant les fases per al llançament del nou moviment i avançant com a factor determinant per a l'èxit de la iniciativa «La presència d'una sèrie de personalitats amb projecció mediàtica com a cara pública del projecte». Entre els punts programàtics ressaltats per Iglesias es trobaven la derogació de l'article 135 de la Constitució Espanyola (que havia estat reformat el setembre 2011 per iniciativa del president del Govern José Luis Rodríguez Zapatero amb el suport de PSOE i PP); l'aplicació plena de l'article 128 de la Constitució («Tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l'interès general»), ja que segons Iglesias no s'estava complint; mantenir el caràcter públic de l'educació i la sanitat; pujada de salaris i reindustrialització; creació d'un parc d'habitatge públic i aplicació retroactiva de la dació en pagament; i l'oposició a una reforma restrictiva de la llei de l'avortament. També reclamaven la derogació de les lleis d'estrangeria, la sortida d'Espanya de l'OTAN i es pronunciaven a favor que Catalunya decidís sobre la seva independència.
miniatura|Juan Carlos Monedero, un dels promotors de Podemos El moviment Podemos es va presentar oficialment el 16 de gener de 2014 al Teatro de Barrio, del barri de Lavapiés de Madrid. Es va donar una roda de premsa on van acudir centenars de persones i en què van intervenir, entre d'altres, Pablo Iglesias; Juan Carlos Monedero; la sindicalista de USTEA, activista de la Marea Verda i militant d'Esquerra Anticapitalista Teresa Rodríguez; la psiquiatra i membre de la Marea Blanca, Ana Castaño; l'analista i investigador Íñigo Errejón i l'activista social Miguel Urbán, cap de llista per Madrid per Esquerra Anticapitalista a les eleccions generals de 2011. El seu objectiu fonamental va ser oposar-se a les retallades socials que s'estaven duent a terme a conseqüència de la crisi econòmica que travessava Espanya.
Per continuar endavant amb el projecte i presentar-se a les eleccions europees del maig del mateix any, els impulsors es van imposar tres condicions: que rebessin el suport d'almenys 50.000 persones a la web de la formació; que tant les candidatures com el programa polític del projecte es confeccionessin mitjançant participació oberta; i que es busqués la unitat amb altres partits i moviments d'esquerra, com Esquerra Unida, la Candidatura d'Unitat Popular, el Partit X, el Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), Anova o les marees ciutadanes. Els promotors del projecte van assegurar haver obtingut les signatures en menys de 24 hores.
Eleccions al Parlament Europeu de 2014 Formació de la candidatura Des de la seva presentació, Podemos va mostrar la seva disposició a formar una candidatura unitària amb altres partits d'esquerra i contraris a les retallades. El 4 de febrer, la Xarxa Ciutadana Partit X va anunciar la seva intenció de donar suport tecnològic a Podemos perquè aquest desenvolupés la seva metodologia de participació ciutadana per conformar el seu programa electoral. No obstant això, Partit X va indicar també que, encara que ambdues propostes representaven una «ruptura amb l'actual model de partits», la col·laboració no implicava la creació d'una llista conjunta.
El 24 de febrer de 2014, Podemos i Esquerra Unida es van reunir amb l'objectiu d'explorar una candidatura unitària. La reunió va constatar coincidències entre les dues formacions, però també la discrepància entre els mètodes de conformació de la candidatura electoral. Mentre que Podemos advocava per celebrar primàries obertes, Esquerra Unida va preferir donar protagonisme a cada un dels partits que formessin part de la candidatura. També van produir-se converses amb Alternativa Sí se puede por Tenerife. Així mateix, Anova va expressar la possibilitat de pactar, entre d'altres, amb Podemos per concórrer a les eleccions europees.
Les diferents possibilitats no van arribar a concretar-se. Amb Esquerra Unida, les diferències quant a la manera d'elaborar una possible candidatura conjunta van ser insalvables i, encara que IU va mantenir la possibilitat d'acord, Podemos va rebutjar finalment aquesta opció. Alternativa Sí se puede por Tenerife, tot i que «va valorar de forma especial» l'aparició de Podemos, va decidir no presentar-se a les eleccions i no demanar el vot per a cap candidatura concreta. Anova, per la seva banda, va preferir pactar amb Esquerra Unida, el seu soci a Alternativa Galega de Esquerda.
Després del fracàs, Podemos va anunciar la seva intenció de presentar-se en solitari duent a terme un procés de primàries, obertes a no militants i de forma presencial i digital. Prèviament, l'11 de març, Podemos es va inscriure formalment com a partit polític en el Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior d'Espanya, encara que la formació va afirmar que es tractava simplement d'un formalisme per concórrer a les eleccions —un partit necessitava molts menys avals que una agrupació d'electors per concórrer a les europees— i que «no som un partit». El procés de primàries va tenir lloc durant cinc dies (finals de març-principis d'abril) en què, segons les xifres proporcionades pels organitzadors, haurien participat unes 33.000 persones. Els candidats havien de ser avalats per algun dels anomenats «Cercles Podemos» (Círculos Podemos) per poder concórrer-hi. Pablo Iglesias va resultar elegit com a cap de llista, amb més d'un 60% de suports. El segon lloc el va ocupar Teresa Rodríguez, sindicalista i membre d'Esquerra Anticapitalista, i el tercer l'exfiscal anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo, qui no obstant va declarar que concorria «per impulsar el partit» i que «en cap cas anirà al Parlament Europeu encara que surti elegit». Els van seguir Lola Sánchez, aturada; i Pablo Echenique, investigador del CSIC. Tot i no tenir afiliació internacional, van expressar la seva intenció de donar suport a Alexis Tsipras, candidat del Partit de l'Esquerra Europea, com a president de la Comissió Europea.
miniatura|Pablo Iglesias al Parlament Europeu.|300x300px Campanya D'acord amb els requisits establerts per la legislació electoral espanyola, els partits sense representació electoral havien d'obtenir 15.000 avals per poder concórrer a les eleccions europees. Una setmana abans del final del termini, Podemos va assegurar haver obtingut els avals necessaris. L'únic partit que va donar suport explícitament la candidatura de Podemos va ser Esquerra Anticapitalista.
Les enquestes presentades durant la campanya van situar a Podemos al llindar d'obtenir representació, ja que mentre que algunes sí que li donaven escons, altres no ho feien. En l'enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), la candidatura va obtenir una estimació de vot de l'1,8% i un escó. Era una de les vuit úniques formacions que obtindrien representació, segons el CIS, i l'única de les formacions creades per presentar-se a aquests comicis.
Les polèmiques relacionades amb la candidatura van ser les relatives a Jorge Verstrynge i al logotip de Podemos. Verstrynge, antic secretari general d'Alianza Popular, que després va evolucionar cap a posicions d'esquerra, va ser convidat pel seu col·lega Pablo Iglesias —tots dos són professors a la Universitat Complutense de Madrid— a participar en un acte del partit. Des de dins de l'organització es va criticar la seva participació, per entendre que la seva postura amb relació a la immigració no hi tenia cabuda. Finalment, Verstrynge no va participar en cap acte. D'altra banda, Podemos va triar la cara de Pablo Iglesias com a logotip per a les paperetes electorals, cosa que va suscitar crítiques a les xarxes socials. El grup promotor va justificar la mesura dient que els seus propis estudis i les enquestes publicades en els mitjans de comunicació indicaven que Pablo Iglesias era molt més conegut pels ciutadans que el mateix partit i que per això la seva imatge era escollida puntualment per aquestes eleccions.
Resultats
Després d'aconseguir un 7,93% dels vots i 5 escons, l'aparició de Podemos es va convertir per a diversos mitjans en una de les «sorpreses» de les eleccions. Va obtenir els seus millors resultats, per sobre del 10%, a Astúries, Balears, Canàries i Madrid.
Primera assemblea L'Assemblea constituent del partit va tenir lloc del 15 de setembre al 15 de novembre de 2014, i s'hi van fixar els principis ètics i organitzatius de la formació i es va triar Pablo Iglesias com a líder de la formació.
En l'Assemblea Ciutadana, Podem va aprovar no presentar-se amb el seu nom a les eleccions municipals del maig de 2015, sinó formar plataformes ciutadanes i agrupacions d'electors amb la participació dels cercles locals. Amb aquesta decisió van deixar clara la intenció de centrar-se en la campanya de les eleccions generals i la seva prudència respecte a la possibilitat de governar sense tenir un mecanisme ferm de partit que permeti controlar les candidatures municipalistes i autonòmiques. També va reduir la presència dels líders més reconeguts, com Íñigo Errejón o Iglesias, als mitjans de comunicación per evitar la sobreexposició. No obstant això, la presentació del document marc del programa econòmicFrancesco Manetto, «Podemos diluye sus ideas en un proyecto de "Gobierno progresista"», El Pais, 29 de noviembre de 2014. i la manifestació multitudinaria a Madrid el 31 de gener denominada Marcha del Cambio van tenir una importància mediàtica considerable.
Eleccions autonòmiques i municipals de 2015 miniatura|Carlos Jiménez Villarejo en l'acte de fi de campanya El baròmetre del CIS d'aquest últim mes col·locava al partit com a segona força en estimació de vot, quedant per darrere del PP i per sobre del PSOE. Aleshores, Podem va començar a retrocedir en les enquestes des dels seus màxims de desembre, i al març va obtenir els seus primers resultats en unes eleccions autonòmiques: les eleccions al Parlament d'Andalusia, la campanya de les quals van finançar amb microcrèdits. Data de les eleccionsÀmbitCandidataVots% de votsEsconsPosició22 de marçParlament d'AndalusiaTeresa Rodríguez590.01114,84 %15 (de 109)3ª miniatura|Resultats per comunitat autònoma