148px|miniatura|Segell de la tribu apatxe San Carlos miniatura|Daniel Akaka i Miss Apatxe White Mountain Els apatxes occidentals són els pobles apatxes que actualment viuen principalment al centre-est d'Arizona, als Estats Units. La majoria viuen a reserves. Les reserves Fort Apache, San Carlos, Yavapai-Apache, Tonto Apache, i Fort McDowell Mohave-Apache són la llar de la majoria dels apatxes occidentals i on la base de llurs tribus reconegudes federalment. Endemés, hi ha nombroses bandes. Les bandes apatxes occidentals s'anomenen a si mateixes Ndee (Indé) (“el poble”), a causa de les diferències dialèctiques de les bandes Pinaleño/Pinal i Arivaipa/Aravaipa dels apatxe San Carlos usen el terme Innee o Nnēē:.Shadows at Dawn - The Peoples - Nnēē / Apache / 'O:b
Els diversos dialectes de l'apatxe occidental (anomenat per ells Ndee biyati' / Nnee biyati) formen una branca de la família de les llengües atapascanes meridionals. El navaho està relacionat amb les altres llengües apatxes, però ambdós pobles porten separats lingüísticament i culturalment centenars d'anys. Altres pobles indígenes que parlen llengües atapascanes es troben a Alaska i Canada.
L'antropòleg Grenville Goodwin (1938) classificà els apatxes occidentals en cinc grups basats en llurs dialectes i cultura: Cibecue, Northern Tonto, Southern Tonto, San Carlos, White Mountain. Des de Goodwin altres investigadors han qüestionat la conclusió de cinc grups lingüístics, però han coincidit en tres dialectes principals apatxes amb diversos subgrups: San Carlos, White Mountain Dilzhe'e (Tonto).
Uns 20.000 apatxes occidentals encara parlen la seva llengua nadiues i fan esforços per preservar-la. S'empren sovint mestres bilingües en els graus elementals més baixos per accelerar aquest objectiu, però segueix sent dominant la tendència cap als nens que aprenguin a parlar només anglès, barrejat ocasionalment amb espanyol.
En relació amb la cultura, les escoles tribals ofereixen classes d'artesanies natives, com la cistelleria, fer arcs, fletxes, llances, escuts, bressols per a nadons, vestits nadius de pell d'ant per a les dones joves i la fabricació de joieria de plata (sovint pels homes) a nivell de primària i secundària.
Bandes i tribus apatxes occidentals Apatxe White Mountain de la reserva índia Fort Apache (Dzil Łigai Si'án Ndee - ‘Poble de les Muntanyes Blanques', espanyol: Apatxe Sierra Blanca, oscil·lant entre les White Mountains al nord sobre les Muntanyes Gila al sud sobre les muntanyes Pinaleno, vivint al llart de la confluència nord del riu White, Turkey Creek, riu Black i el riu Gila, el grup apatxe occidental més aïllat i oriental), tribu reconeguda federalment que inclou el clan Tca-tci-dn o "Dischiidn" (“gent dels estrats de roca vermella”) de la banda principal carrizo del cap Pedro dels apatxes cibecue, que no foren forçats a traslladar-se a San Carlos en 1875Ian W. Record: Big Sycamore Stands Alone: The Western Apaches, Aravaipa, and the Struggle for Place, p. 44, , 2008, University of Oklahoma Press banda White Mountain Occidental (Łįįnábáha, Laan Baaha o Łįįnábáha dinéʼiʼ - ‘Moltes persones van a la guerra’, també anomenats Coyoteros o apatxes coyotero) banda White Mountain Oriental (Dził Ghą́ʼ o Dzil Ghaa a - ‘Gent dalt de la muntanya’) Dzil Nchaa Si An (′Gen gran assentada a la muntanya′, i.e. ′Poble de Mount Graham′)Yavapai and Nde Apache Cibecue apatxe (derivació espanyola de l'endònim Dishchíí Bikoh - ‘Poble del Canyó Roig’, es movien al nord del Salt River molt pe sobre del Marge Mogollón a l'oest de les muntanyes Mazatzal), avui tots part de la tribu reconeguda federalment dels apatxe White Mountain de la reserva Fort Apache. banda Canyon Creek (Gołkizhn - ‘Gent pintada al cim’, probablement es refereix a una muntanya que estava esquitxada de ginebres, van viure al llarg de Canyon Creek, un tributari del riu Salt al Marge Mogollón, band occidental dels apatxes cibecue) banda Carrizo (Tłʼohkʼadigain, Tłʼohkʼadigain Bikoh Indee - ‘Gent del canyó de la fila de bastons blancs', vivien al llarg de Carrizo Creek, un tributari del riu Salt, banda oriental dels apatxes cibecue) banda Cibecue (Dziłghą́ʼé, Dził Tʼaadn o Dził Tʼaadnjiʼ - ‘Gent de la base de la muntanya/gent del costat de la muntanya’, vivien al llarg de Cibecue Creek, un tributari del riu Salt, banda central o mitjana dels apatxes cibecue) Apatxe San Carlos de la reserva San Carlos (Tsékʼáádn - “gent del metate”, vivien en ambdós costats del riu San Pedro i als turons de les muntanyes Santa Catalina vora Tucson), una tribu reconeguda federalment composta pels grups propers als apatxes San Carlos dels cibecue (excloent el clan Tca-tci-dn (“gent dels estrats de roca vermella”) de la banda carrizo, alguns Tonto apatxe, lipans així com alguns chiricahua. Banda Apatxe Peaks (Nadah Dogalniné - ‘Gent del mescal espatllat’, ‘Gent del mescal sense gust’, també anomenats Bichi Lehe Nnee - ′gent que va fugir a les muntanyes′, vivien al nord-est de Globe entre el riu Salt i els Apache Peaks tan a l'est com Ishįį (“Sal”) al riu Salt, entre les boques de Cibicue Creek i Canyon Creek) Banda San Carlos (Tsandee Dotʼán - ‘gent que es posa sola al costat del foc’, o simplement Tsékʼáádn - “gent del metate”, o San Carlos, també anomenats Tiis Zhaazhe Bikoh - ′gent del petit canyó d'alber′, vivien i conreaven al llarg del riu San Carlos, un tributari del riu Gila) Banda Pinaleño/Pinal (Tʼiisibaan, Tʼiis Tsebán o Tiis Ebah Nnee - ‘gent de l'hibiscus gris en la roca’, ′gent de l'hibiscus gris en forma de tronc′, el nom dels arbres a la desembocadura del riu San Pedro i llurs granges al llarg de Pinal Creek anomenats Tʼii Tsebá, vivien a les muntanyes Mescal a l'oest del límit septentrional dels Apache Peaks a l'est, cap al nord a través del riu Salt River i a les parts nord i est de les Muntanyes Pinaleno (Pinal Mountains, Dzi£ Nnilchí' Diyiléé - ‘muntanyes plenes de pins') al sud-est cap el riu Gila, juntament amb els seus aliats Hwaalkamvepaya dels Guwevkabaya-Yavapai i els seuys parents arivaipa caçaven i acampaven a les Muntanyes Dripping Springs al sud-oest, vivint generalment al nord de la banda arivaipa) Banda Arivaipa/Aravaipa (Pima: ‘covards, ‘dones', anomenats pels apatxes Tsé hiné, Tséjìné o Tsee Zhinnee - ‘gent de les roques fosques' o ‘gent de les roques negres', per les roques negres de la seva àrea de distribució a la vall Aravaipa Creek, les muntanyes Galiuro, les muntanyes Santa Teresa, muntanyes Santa Catalina i muntanyes Rincon (Itah Gos'án - ″Seuen força plegats″) i al límit sud de les Muntanyes Pinaleno,The Apaches of the Aravaipa Canyon juntament amb llurs aliats Hwaalkamvepaya dels Guwevkabaya-Yavapai i llurs parents Pinaleño/Pinal kcaçaven i acampaven a les Muntanyes Dripping Springs al nord-oest) Tséjìné (Tsé hiné o Tsee Zhinnee - ‘gent de les roques fosques' o ‘gent de les roques negres', arivaipa pròpiament dits, ja que van superar als Tsé Binestʼiʼé llur nom va ser usat per tots els arivaipa) Tsé Binestʼiʼé (‘gent encerclada per roques') Dzil Dlaazhe (també apatxe Mount Turnbull Apache, una banda mixta Guwevkabaya (Kwevekapaya) - (Arivaipa ?)) Tonto apatxe (autònim: Dilzhé`e, els chiricahua els anomenaven Ben-et-dine - ‘salvatge’, ‘boig’; llurs veïns apatxes occidentals els anomenaven Koun`nde - ‘aquells a qui no entens', ‘gent aspra i salvatge’, noms adaptats pels espanyols com a Tonto; els Dine anomenaren als Tonto apatxe i veïns yavapais Dilzhʼíʼ dinéʼiʼ - ‘gent amb veus agudes', vivien als San Francisco Peaks, riu East Verde i Canyó Oak Creek al llarg del riu Verde a les Muntanyes Mazatzal i el riu Salt al SO i la Conca Tonto al SE, estenent-se cap a l'est vers el riu Little Colorado, van ser el grup més occidental dels apatxes occidentals) Tonto del nord (habitaven la conca alta del riu Verde i es movien al nord cap a les Muntanyes San Francisco al nord de Flagstaff) Banda Bald Mountain (Dasziné Dasdaayé Indee - ‘Poble del porc espí assegut damunt’, vivien per Bald Mountain o Squaw Peak, al cantó occidental del vall Verde, al sud-oest def Camp Verde. Es dedicaven totalment a la cacera, la pesca i a recollir plantes. Formaren una banda mixta bilingüe amb els Wi:pukba (Wipukepa) o yavapais del nord-est) Banda Fossil Creek (Tú Dotłʼizh Indee - ‘poble de l'aigua blava’, tenien algunes granges a Fossil Creek, Clear Creek i al riu Verde River sota la boca de Deer Creek, caçaven i recollien a l'oest del riu Verde, al nord-oest del territori de la banda Oak Creek i al nord-est d'Apache Maid Mountain. Formaren una banda mixta bilingüe amb la banda Matkitwawipa dels Wi:pukba (Wipukepa) o yavapais del nord-est) Banda Mormon Lake (Dotłʼizhi HaʼitʼIndee - ‘Poble que puja per la carretera tuquesa’, vivien a l'est de Mormon Lake vora al cap del Canyó Anderson i van variar fins a la falda sud de les muntanyes de San Francisco, a Elden Mountain vora Flagstaff, al voltant dels llacs Mormon, Mary's, Stoneman's i Hay, i als canyons Anderson i Padre. Com que van ser exposats als navajos hostil al nord i l'est depenien enterament de la caça i la recol·lecció de vegetals silvestres per al seu manteniment. Només la banda de Mormon Lake es compon enterament de Tonto apatxe.) Banda Oak Creek (Tsé Hichii Indee - ‘Poble de la roca vermella horitzontal’, vivien vora l'actual Sedona, al llarg d'Oak Creek, Dry Beaver Creek, Wet Beaver Creek i al sud de la cara oriental del riu Verde entre Altnan i West Clear Creek, a l'est cap als llacs Stoneman's i Mary's, i cap al nord al llac Roger's i Flagstaff. Formaren una banda mixta bilingüe amb la banda Wiipukepaya dels Wi:pukba (Wipukepa) o yavapais del nord-est) Tonto del sud (vivien a la Conca Tonto del riu Salt al sud i cap al riu East Verde, incloses les muntanyes Sierra Ancha, muntanyes Bradshaw i Mazatzal) Banda Mazatzal (Tsé Nołtłʼizhn - ‘Poble de les roques en una línia de verdor’, vivien principalment a les faldes orientals de les Muntanyes Mazatzal, formaren bandes mixtes bilingües amb els grups locals Hakayopa i Hichapulvapa de la banda Wiikchasapaya (Wikedjasapa) dels Guwevkabaya (Kwevkepaya) o yavapais sud-orientals) Semibanda Dil Zhęʼé (‘persones amb veus agudes', primera i més importants semi-banda amb el nom de la qual eren conegudes les cinc restants semi-bandes, alguns Dil Zhęʼé a Sierra Ancha formaren la banda mixta bilingüe Matkawatapa amb membres de la banda Walkamepa dels Guwevkabaya (Kwevkepaya) o yavapais del sud-est) Segona semibanda Tercer semibanda Quarta semibanda Cinquena semibanda Sisena semibanda
Sovint grups de Wi:pukba (Wipukepa) i Guwevkabaya (Kwevkepaya) dels yavapais convivien amb els Tonto Apatxe (així com amb bandes d'apatxes San Carlos) en ranxeries bilingües, i no podien ser distingits pels forasters (nord-americans mexicans o espanyols) és sobre la base de la seva "llengua materna." Yavapais i apatxe en conjunt eren referits sovint com a Tonto o Tonto Apaches. Per tant, no sempre és fàcil saber si ocupava ara exclusivament amb yavapaia o apatxes, o aquestes bandes mixtes. Els Wi:pukba (Wipukepa) i Guwevkabaya (Kwevkepaya) eren, a causa de llur proximitat ancestral i cultural amb els apatxes tonto i San Carlos, anomenats sovint incorrectament Yavapai Apaches o Yuma Apaches. Els Ɖo:lkabaya (Tolkepaya), grup sud-occidental dels yavapais, i els hualapais (un altre poble yuma) també eren anomenats Yuma Apatxes o Mohave Apatxes.Timothy Braatz: Surviving Conquest: A History of the Yavapai Peoples, 2003, University of Nebraska Press,