Les amours imaginaires és una pel·lícula canadenca de 2010 dirigida per Xavier Dolan. La pel·lícula segueix la història de dos amics, Francis i Marie, que s'enamoren del mateix home. Va ser estrenada al 63è Festival Internacional de Cinema de Canes.
Argument Els amors imaginaris parla d'una noia heterosexual (Marie) i un noi homosexual (Francis) que tenen una relació molt íntima d'amistat. Aquesta relació entra en conflicte quan els dos s'enamoren del mateix noi, en Nico un conegut seu amb el que es fan íntims i que acaba per trencar-los el cor a tots dos. El film tracta la idea de l'amor com una força que arriba, t'atrapa, et cega, t'ofega, i després et deixa anar. Ja ho diu el títol: els amors imaginaris, tan forts que semblen gairebé fantàstics. La idealització en extrem i el desencant romàntic cíclic com a motor vital.
Personatges La Marie és una noia de 25 anys dura i exigent amb si mateixa, perfeccionista, i que viu constantment aïllada en el seu interior i en un paper de noia clàssica que ella mateixa s'ha marcat: en gairebé cap escena del film la veiem actuar de manera natural o espontània.
En Francis és un noi sensible i introvertit. És el personatge menys caracteritzat de tots.
En Nicolas respon al clixé de noi encantador, atractiu, i insensible a la vegada. Durant tot el film és conscient de l'efecte que té en la Marie i en Francis, però li agrada, ho necessita: té un comportament gairebé narcisista.
Argument detallat El film comença amb una cita d'Alfred De Musset que diu "No hi ha més veritat en el món que el deliri amorós". En l'escena que comença el film, apareix una noia amb ulleres de pasta, de nas prominent, que parla cap al que entenem que són persones fora de camp. Va parlant d'un noi que li agrada, un tal Jean-Marc amb qui s'envia e-mails. Parla del pànic que li entra quan és a l'ordinador i ell triga a contestar-li un mail. En la mateixa línia, en l'escena següent surt un noi que pregunta a la gent en fora de camp en què es fixen quan van pel carrer: en tetes o en penis? Seguint amb el mateix tipus de composició, ara es veu una noia que explica que un dia va arribar a casa i es va adonar que el seu xicot, alemany, l'havia deixat. Surt altre cop el noi que preguntava en què es fixen pel carrer, i ara diu que no pots tenir preferències barrejades, que o t'agrada una cosa, o una altra. Són imatges que juguen molt amb els primers plans, el moviment de càmera per donar un efecte desordenat i el zoom. Es torna a veure la primera noia, que va parlant dient que ho sap del tal Jean-Marc. Ha anat al seu edifici, ha parlat amb el conserge, ho sap tot sobre la seva família... acaba dient que ella com és el personatge que fa Glenn Close al film Fatal Atraccion. L'escena següent ja surt d'aquesta línia: en un sopar d'amics es veu un grup de gent i la càmera es fixa en un noi ros amb una semblança peculiar al David de Miquel Àngel. A l'habitació contigua, una noia i un noi cuinen i parlen sobre aquest noi. Diuen que es diu Nicolas. Mentrestant s'intercalen imatges del noi fumant i rient, seductor, tocant-se el cabell... Es veu un contraplà del noi i la noia que cuinen a l'altra habitació i que un darrere l'altre giren el cap per mirar Nicolas, mig dissimulant. Sobre aquest pla surt el títol del film: "Les amours imaginaires". En l'escena següent, el noi que cuinava parla amb qui s'endevina que és la noia que estava amb ell, Marie. Li diu "endevina a qui veiem el dissabte", i en l'escena següent Marie i el noi, que es diu Francis, saluden en Nicolas, que porta unes ulleres vermelles en forma de cor. Es troben en un cafè maco, i en Nicolas els explica que treballa en sismografia fent mapes, que li paguen bé i que al mateix temps estudia literatura. Explica que llegeix de nits per no perdre l'agilitat mental. Els altres dos el miren enlluernats, intentant-ho dissimular.
Després, Marie i Francis miren roba en una botiga, Marie li pregunta a en Francis desinteressadament què n'opina d'en Nicolas. Mencionen que és amable, i intel·ligent, però tots dos, com qui no vol la cosa, deixen anar que no és el seu tipus. A continuació es veu un pla de Francis al seu lavabo, veu aigua i mira la paret. Es veu un pla detall del que mira: hi ha una sèrie de ratlletes pintades, comptant alguna cosa. En Francis s'observa al mirall i surt del lavabo. Marie mira una carta en un sobre elegant, on hi ha un paper que la cita a prendre llimonada. Seguidament, trucar a en Francis per descobrir que ell també ha estat convidat a prendre llimonada. Quan penja, Marie es queda seriosa: no li fa gràcia que ell també hi estigui convidat. Aleshores es potm suposar que la carta era d'en Nicolas. Es veu en Francis a casa seva, assegut al sofà, amb la mateixa carta que Marie tenia a les mans, pensatiu.
L'escena següent mostra com tant ell com ella s'estan arreglant als seus respectius lavabos. Són imatges a càmera lenta mentre sona la cançó Bang-Bang, de Dalida. Seguidament, tant ell com ella, per separat, caminen pel carrer, i la càmera els enfoca des de davant i des de darrere. La noia fuma i el fum li passa per davant la cara mentre ella camina impassible. La composició dels plans és molt cuidada i la imatge està a càmera lenta. En l'escena següent, Nicolas espera en un bar. Arriben la Marie i en Francis, un després de l'altre. i en Nico somriu. La Maire i en Francis se saluden, no del tot efusivament, amb els somriures imposats. Un pla frontal mostra els tres que berenen; en Francis i la Marie s'intercanvien comentaris mig desagradables, molt subtils. En Nico proposa que vagin a jugar a fet i amagar al bosc. Hi van, i mentre en Nico conta, els altres dos s'amaguen cadascú per la seva banda. En Francis veu un conill, s'hi acosta a quatre grapes cridant-lo fluixet. Per darrere seu, Nico com se li acosta. Se li tira a sobre, el gira, l'immobilitza i el pla canvia a una càmera lenta i es veu els dos nois que es miren fixament mentre se senten les seves respiracions i es nota la tensió que provoca en Nico sobre en Francis. Tot seguit en Nico s'aixeca, cridant a la Marie, i en Francis es queda a terra, respirant. En l'escena següent Marie diu il·lusionada al Francis que en Nico l'ha convidada a anar al teatre.
Després, tots tres són a casa d'en Francis, arrupits en un sofà petit mirant una pel·lícula. La Marie està mig adormida, i en Nico pregunta a en Francis si té un llit gran. En Francis afirma amb el cap i li diu que es pot quedar a dormir. Entre els tres acorden que en Nico es posi al mig del llit. Al matí, es veuen tots tres al llit, adormits. En Francis obre els ulls, es mira els peus i veu que els té tocant amb els peus d'en Nicolas. Es queda en silenci mentre mira com aquest dorm encara.
En l'escena següent els tres esmorzen plegats. En Nicolas ensenya a la Marie una crítica de l'obra de teatre on han d'anar, i aleshores pregunta a en Francis si els vol acompanyar. Aquest denega la invitació tot dient que té plans, perquè veu com la Marie li diu amb la mirada que no accepti. Nicolas menciona que l'obra de teatre és una versió d'un film on surt l'Audrey Hepburn, "la dona de la meva vida". Després que en Nico digui això, en Francis mira la Marie i li pica l'ullet.
Francis és en una botiga d'art, on compra una làmina. Després, se'l veu assegut al carrer, contra una paret, que juga amb la làmina enrotllada. Desembolica un paper petit que té entre les mans on hi ha escrit el nom d'un barri de Montreal. És en un bar, on demana un cafè per emportar-se, i just en sortir es troba en Nicolas. En Francis menteix i diu que ha estat prenent cafè amb una amiga i que passava per casualitat per aquell barri —que és el que tenia apuntat al paper. Li ensenya la làmina i li diu que és per a ell: és una impressió d'una fotografia d'Audrey Hepburn. En Nicolas li dona les gràcies i li explica que ha de marxar perquè ha quedat amb una amiga per dinar. En Francis li fa algun comentari tot intentant que en Nico li digui si té intencions amb aquesta amiga, però en Nicolas no li aclareix, i tot fent-li un petó al coll s'acomiada. Quan marxa, en Francis es queda inquiet, es mossega les ungles i juga nerviosament amb la seva roba.
L'escena següent passa en el dormitori de la Marie. L'ambient és ple d'una llum vermella. La Marie acaba de fer l'amor amb un noi; es miren, el noi li diu que té uns ulls molt macos i ella li contesta secament: "Els tinc color avellana, és difícil imaginar un iris tan banal. Una intel·ligència alta compensa uns ulls marrons". El noi es queda mig tallat per la resposta d'ella. Li pregunta si està enamorada, i ella es queda mirant cap al front, seriosa. Tot seguit es veuen diverses imatges d'ells dos acariciant-se, fent-se petons, a càmera lenta.
En la següent escena es veu un pla general d'un teatre des de fora. En Nicolas i la Marie surten i parlen de l'obra, que els ha decebut. Marie li proposa d'anar a sopar en un restaurant vietnamita. En Nicolas hi accedeix. Quan arriben al restaurant es troben en Francis, que està sopant amb alguns amics. La llum de l'escena és freda, mig blavosa. En Francis diu a la Marie que és una casualitat que hagin anat just allà a sopar, i ella se'l queda mirant en silenci. En Francis abaixa la mirada i es gira per parlar amb la gent. L'escena següent ens mostra en Francis arribant a casa seva, la càmera el segueix fins al lavabo, on es renta la cara i es queda mirant les marques de la paret. Seguidament, es veu la Marie en un taxi; torna cap a casa sola, amb la mirada buida.
Aleshores es torna a veure el noi que al principi parlava sobre la sexualitat, en un pla del mateix estil que el del principi. Parla, altre cop, cap a un grup de persones, que la càmera no mostra, sobre l'escala Kinsey que regula els nivells d'heterosexualitat o homosexualitat d'una persona. Seguidament, i dins el mateix tipus de pla, un noi explica que va quedar un vespre amb una noia, van prendre alguna cosa i després la va deixar al metro i va anar a continuar la nit amb els seus amics. Aleshores torna a sortir la noia que ja ha sortit al principi del film i diu que el seu xicot la va deixar. Explica que al principi ell vivia a Berlín i ella a Montreal, i que quan finalment el noi va anar a viure amb ella, ja res va ser el mateix. Explica que en realitat els dos estaven enamorats de la idea de l'amor que tenien, però que quan van eliminar la distància, la màgia es va acabar. Aleshores torna a sortir el noi que abans ha explicat que va quedar amb una noia per prendre alguna cosa. Ensenya una carta que va rebre dos dies després, on la noia li diu que no pot deixar de pensar en ell. El noi es mostra molt desconcertat per la idealització que presenta la noia, quan per a ell no va significar res de res.
Seguidament, es veu la noia que està obsessionada amb en Jean-Marc, el noi amb qui s'envia mails. Explica que aquest noi li està arruïnant els seus llocs preferits, perquè, si no hi és ell, ja no els troba emocionants. Aleshores el film segueix altre cop amb la història d'en Nicolas, en Francis i la Marie.
L'escena, tenyida de llum verda, passa en el dormitori de Francis. Ell és al llit al costat d'un noi que fulleja una revista. El noi li fa respondre un test sobre "Quin tipus de noi és perfecte", i a la primera pregunta en Francis ha de descriure físicament el seu home ideal. Aleshores, ell comença descrivint un noi moreno d'ulls foscos, però es va desviant en la seva descripció i, tot contradient-se, acaba descrivint en Nicolas: ros, ulls verds. El seu company se'l queda mirant quan veu que ell desvia tant la seva descripció i es crea un silenci incòmode, que és seguit per imatges dels dos tendres al llit, fent-se petons i carícies. És el mateix tipus d'imatge que s'havia vist abans quan la Marie era al seu dormitori amb un noi.