Paicî és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'àrea tradicional de Paici-Camuki, als municipis de Poindimié, Ponérihouen, Koné i Poya, a la Província del Nord, Nova Caledònia. Té 7.300 parlants nadius i l'estatut de llengua regional de França. Aquest estatut implica que els alumnes poden fer una prova opcional en batxillerat a Nova Caledònia mateix o a la França metropolitana.Només cinc de les 29 llengües canac (en l'informe Cerquilini de 1999 o 40 segons l'Acadèmia de les Llengües Canac) tenen aquest estatut: Drehu (illa de Lifou), Nengone (illa de Maré), A'jië (al voltant de Houaïlou), Paicî (al voltant de Poindimié) i Ajië (vora Canala i Thio). Com les altres llengües canac és regulat actualment per l'"Académie des langues kanak", fundada oficialment en 2007.
Fonologia El paicî té un inventari força simple de consonants, comparat amb el de les altres llengües de Nova Caledònia, però té un inusual gran nombre de vocals nasals. Les síl·labes paicî són restringides de CV.Gordon & Maddieson (1996).
Consonants Bilabial Post-alveolar Palatal Velarplanalabial Nasal Oclusiva Bategant Aproximant
Vocals El paicî té un sistema simètric de 10 vocals orals, totes poden ser tant llargues com curtes i sense diferència significativa en la qualitat, i set vocals nasals, alguns dels quals també poden ser llargues i curtes. Les seqüències de dues vocals curtes poden portar dos tons, però com que les vocals llargues es limiten a la realització d'un sol to, aquestes semblen ser les vocals fonèmicament llargues en lloc de seqüències.
Frontal Central Posterior Oral Nasal Oral Nasal Oral Nasal Tancada Semitancada Semioberta Oberta Tons Com la seva veïna cèmuhî, el paicî és una de les poques llengües austronèsies que ha desenvolupat to contrastiu,Rivierre (1974). que comprèn tres registres: alt, mitjà i baix. Addicionalment hi ha vocals sense to inherent, el to està determinat pel seu entorn. Les paraules solen tenir el mateix to en totes les vocals, de manera que el to pot pertànyer a la paraula en lloc de la síl·laba.
Bibliografia
Rivierre, Jean-Claude. 1983. Dictionnaire paicî - français, suivi d'un lexique français - paicî. Paris : Société d'Etudes linguistiques et anthropologiques de France, 1983. 375p.
Referències
Enllaços externs Corpus paicî al web del Lacito Alfabet i pronunciació a Omniglot
Categoria:Llengües canac