Clonorchis sinensis és un trematode paràsit del fetge transmès per la via alimentària i és l'agent causal de la clonorquiosi. El seu cicle de vida passa per diferents morfologies i hostes, sent els intermediaris els cargols i peixos d'aigua dolça i el definitiu l'ésser humà. El trematode s'alberga principalment a les vies biliars, per tant, la infecció causarà una simptomatologia hepàtica. A més, s'ha vist que està relacionat amb el desenvolupament del colangiocarcinoma.
Aquest paràsit és endèmic majoritàriament al Japó, Xina, Vietnam, Corea del Sud i l'est de Rússia, encara que viatgers procedents d'aquestes regions endèmiques i el comerç internacional d'aliments infectats han contribuït a la disseminació dels casos al món occidental. S'estima que al món hi ha 15 milions de persones infectades, de les quals un 85 per cent pertanyen a la població xinesa.
El diagnòstic de la malaltia, l'estudi dels mecanismes de patogènesi i l'anàlisi microbiològica dels aliments més freqüentment contaminats són mesures necessàries per a la prevenció i control d'aquesta malaltia parasitària.
Història Clonorchis sinensis va ser descrit per primera vegada en humans en un jove xinès de vint anys que es trobava a Calcuta (Índia) l'any 1875; la descoberta, feta per James F.P. McConnell, va publicar-se a la revista mèdica The Lancet. De manera independent, un metge de Port Louis (Maurici) havia trobat també aquesta espècie en fer l'autòpsia d'un home xinès el 1874 i la va descriure en un article publicat el 1877 a la revista Glasgow Medical Journal. Un tercer metge, T. Spencer Cobbold, va determinar la natura d'aquell paràsit i el va anomenat Distoma sinense.
Altres autors va classificar-lo després com a Opisthorchis sinensis. Un metge del Caire —A. Looss— va poder veure alguns espècimens classificats dins d'aquesta espècie en el Museu de la Facultat de Medicina Tropical de Liverpool i també a l'Institut de Malalties Tropicals i de Vaixells d'Hamburg (actualment Institut Bernhard Nocht de Medicina Tropical). Looss va adonar-se que aquells espècimens eren molt més grossos que els O. sinensis que ell havia vist anteriorment. Poc temps després va assabentar-se de la mort d'un xinès a Port Said a causa del mateix paràsit i en va demanar una mostra. Com els espècimens que havia vist a Liverpool i Hamburg, els obtinguts en l'autòpsia del xinés mort a Port Said eren molt grans. Posteriorment va tenir coneixement d'altres casos en què els espècimens aïllats eren més grans i sempre s'havien trobat en xinesos i en algun cas també al Japó. Looss, que no va trobar gaires diferències en comparar l'anatomia interna dels individus grans i els petits, es qüestionava si caldria considerar-los dues varietats d'una mateixa espècie o si serien dues espècies diferents. Ell, però, veia més probable que fossin dues espècies diferents, com ho són el gat i el lleopard o la rata i el ratolí, malgrat la sembla semblança interna. Després es va observar que diferien dels testicles lobulats propis del gènere, que en els espècimens més grans eren ramificats. També eren diferents les vesícules seminals. Això va fer que s'introduís el nou gènere Clonorchis i Clonorchis sinensis es va acceptar com a nova espècie el 1907.
S'han realitzat diversos estudis paleoparasitològics. Per exemple, a la Xina es van trobar ous del paràsit en mòmies que daten dels segles aC a la província d'Hubei. També es varen identificar ous a mòmies d'altres províncies xineses com Hunan, Guangdong i Fujian.
Morfologia miniatura|Figura 1: Morfologia de Clonorchis sinensis. a) Mouth, boca; b) Oral sucker, ventosa oral: c) Esophagus: esòfag; d) Ventral sucker, ventosa ventral; e) Seminal vesicle: vesícula seminal, f) uterus: úter, g) ovary:ovari, h) seminal receptacle: receptacle seminal, i) testes: testicles, j) bladder: bufeta, i k) excretory pore: porus excretor.
Son trematodes amb forma plana i solen ser incolors, llevat que continguin algun tipus de pigment com seria la lipofuscina, que s'acumula amb el pas del temps donant una coloració esgrogueïda. La seva aparença morfològica és semblant a una fulla.
Fase adulta Els individus adults mesuren entre 10 i 25 mm de longitud i entre 1.5 i 4 mm d'amplada. Tenen dues ventoses: la ventosa oral (figura 1-b) i la ventral (figura 1-d). La primera es troba a la part anterior del cos, la segona es localitza en la part més anterior de la seva anatomia.
La faringe es troba connectada a la ventosa oral, que succiona els nutrients. L'esòfag (figura 1-c) se situa immediatament després del final de la faringe i és especialment curt, alhora que es dicotomitza en dos segments intestinals. Aquestes dues branques intestinals acaben amb un cec cada una en una zona propera a la part més darrera de l'organisme.
El sistema reproductor consta d'un ovari lobular (figura 1-g) a l'inici de la part anterior, i pròximament es poden observar els testicles (figura 1-i), pràcticament adjacents als conductes d'esperma, que ressegueixen l'últim terç del trematode. Els testicles es troben ramificats en quatre branques un d'ells i en cinc o sis l'altre. Tenen un receptacle seminal (figura 1-h), just darrere de l'ovari, amb una morfologia similar a un sac. A prop d'on es troben els cecs intestinals se situa l'úter (figura 1-f), que contindrà els ous.
A l'extrem posterior hi ha una bufeta excretora (figura 1-j) i un porus excretor (figura 1-k), per on es produirà el desallotjament de matèria de rebuig. miniatura|Figura 2: ou de Clonorchis sinensis Altres estadis Ous: Pel que fa als ous (figura 2 o 5.1), tenen una forma ovoidal amb un dels extrems més angulós que l'altre, mesuren entre 26 i 30 micròmetres de llargada i entre 14 i 15 d'amplada i solen presentar coloració groguenca o marronosa. La coberta dels ous és arrugada i s'hi observa una ratlla entre l'opercle i la closca de l'ou. Surten a l'exterior de l'hoste en ser excretats amb la femta durant la fase de miracidi, l'etapa larvaria inicial.
Miracidi: (figura 4.2a) Estat larvari mòbil envoltat de cilis i de forma lleugerament ovalada. Es caracteritza per la presència de dues taques oculars i papil·les laterals que sobresurten i actuen com a òrgans sensorials. Penetra a l'interior de l'hoste invertebrat. Esporocist: Es troba a l'intestí del cargol, absorbint nutrients i té forma de sac o sarró (figura 5.2b). A l'interior es troben les cèl·lules que més tard esdevindran les redies. Redia: Quan es trenca l'esporocist, s'alliberen les redies (figura 5.2c). En aquesta etapa es desenvolupa un sistema digestiu molt simple, hi ha faringe, per tal d'alimentar-se de teixits de l'hoste. Cercària: (figura 5.2d) Les larves presenten una cua no bifurcada que els ajuda a nedar lliurement, però es perd a l'hora de penetrar el segon hoste. També tenen dues taques oculars. Son formes infectants que surten del cargol, hospedador intermediari, per infectar peixos. Metacercària: (figura 3 o 5.4) Quist o forma de resistència. S'introdueixen a l'hoste definitiu quan aquest els ingereix. Tenen una morfologia ovalada i son granulats interiorment. Mesuren entre 0,16 i 0,20mm. També pot denominar-se com oftalmo-pleurolophocercous, ja que aquesta etapa es caracteritza per la presència de dues taques oculars, a més de dues làmines a banda i banda de la cua.
Desenvolupament morfològic al llarg de la infecció Un experiment realitzat amb ratolins infectats amb el trematode va permetre veure l'evolució morfològica de Clonorchis sinensis. Es van mesurar i observar en diverses fases de la infecció i se’n va fer una descripció detallada. Un dia després de la infecció, el paràsit fa 0,47 mm de llarg i 0,13 mm d'ample; al llarg d'aquests 0,47mm hi ha grànuls de pigments dispersos per tot el cos, que es troba recobert d'espines i també es troben grànuls a l’intestí. Tal com s'observa en la fase metacercària. El conducte excretor es va desenvolupant fins a assolir una mida apreciable. El segon dia es produeix un creixement de 0,56 mm de llarg i 0,15 mm d'ample, continua sense haver-hi corpuscles en l'aparell excretor i els grànuls amb pigments disseminats.
Al tercer dia des del moment de la infecció l'acetàbul, ventosa posterior o ventral es troba ja desenvolupat i en la mateixa mesura que la ventosa oral. Al quart dia ja mesura 0,91 mm de llarg i 0,24 mm d'ample, els grànuls amb pigments es troben més dispersos encara que abans i les espines de la part posterior del cos ja no son presents.
Vuit dies després el paràsit ha crescut fins a 2,9 mm de llarg i 0,45mm d'ample i té una forma molt més allargada. L'úter ja es troba del tot desenvolupat, malgrat que no hi ha òvuls encara i els testicles, que també estan formats, ja han adquirit forma de dendra. La ventosa oral és ara bastant més gran que la ventosa ventral. S'observa un gran nombre de cèl·lules flama, cèl·lules del sistema excretor, les cèl·lules terminals del sistema protonefridal, que es solen trobar en invertebrats aquàtics.
Als vint-i-dos dies d'infecció C.sinensis ja fa uns 5,5 mm de llarg i 1,7mm d'ample. En aquest moment les cèl·lules flama tenen una mida menys allargada que la que tenien deu dies abans. El sistema reproductor es troba en la fase més madura i ja es troben òvuls.
Genoma i biologia molecular El genoma complet de Clonorchis sinensis és de 580 Mbp. Els gens són expressats en menor o major mesura en funció de l'estadi en què es troba el paràsit: s'ha observat que els gens que intervenen en el metabolisme, proteòlisi, motilitat i reproducció s'expressen més en les fases adultes del trematode, mentre que els gens que participen en el metabolisme mínim i l'adaptació a l'hoste s'expressen més en metacercaris. En els ous, en canvi, s'observa una major expressió de gens embrionaris.
Enzims glicolítics Les formes adultes del trematode metabolitzen glucosa per la via de la glicòlisi per obtenir energia. Els enzims glicolítics necessaris s'expressen en major mesura en adults que en metacercaris, degut a que en aquests l'activitat metabòlica és major en la fase de reproducció. miniatura|403x403px|Figura 4. Funcionament del sistema de transport ABC. Com es pot observar, el procés de transport implica la hidròlisi d'ATP.
Transportadors Clonorchis sinensis es troba als conductes biliars i per aquest motiu afronta grans concentracions de bilis que haurà de bombejar cap enfora de les seves cèl·lules mitjançant transportadors. És el cas de CsMRP4, un transportador dependent d'ATP pertanyent a la família ABC (Figura 4) que exporta activament àcids biliars a través d'una cavitat. Aquest transportador, juntament amb altres, es distribueixen en l'epiteli que recobreix els succionadors orals i ventrals del trematode.
Proteases Aquests enzims tenen funcions destacades en el metabolisme de proteïnes, aprofitament de nutrients i protecció contra la resposta immunitària de l'hoste. Les proteases associades al sistema digestiu són produïdes a l'epiteli intestinal i a la gastrodermis i participen activament en la digestió de les proteïnes de l'hoste i l'absorció de nutrients. Com que aquests enzims són crucials per a la nutrició i conseqüentment per a la supervivència del paràsit, podrien ser diana per al fàrmacs i tractaments per combatre'l.
Enzims antioxidants Els enzims antioxidants són vitals per a la supervivència de C.sinensis ja que neutralitzen espècies reactives d'oxigen (ROS) i altres biomolècules nocives que es produeixen a l'hora de la infecció a l'hoste.
Cicle vital miniatura|Figura 5: Cicle vital de Clonorchis sinensis. Els ous passen a través de la femta al primer hoste intermediari (2). Dins aquest cargol passarà de l'estat de miracidi (2a) fins a cercaria (2d). La metacercària és alliberada a l'aigua (3) i és ingerida pel segon hoste intermediari (4) per finalment arribar a l'hoste definitiu i enquistar-se al duodè (5). Seguidament migra al conducte biliar (6).|405x405px