miniatura|Un bisbe catòlic de l'Església llatina, revestit amb les robes pontificals i portant el bàcul pastoral. miniatura|Un bisbe catòlic oriental Siro-Malabar, portant la Creu Mar Thoma que simbolitza l'herència i identitat de l'Església Siriana a l'Índia. miniatura|Johann Otto von Gemmingen, Príncep-Bisbe d'Augsburg, 1591-1598, portant un bàcul i revestit amb una capa pluvial i la mitra.
A l'Església Catòlica, un bisbe és un ministre ordenat que té la plenitud dels sagraments de l'orde sacerdotal i és responsable d'ensenyar doctrina, governar els catòlics dins la seva jurisdicció, i santificar el món i representar l'Església. Els catòlics consideren que l'origen del càrrec de bisbe està en els apòstols, creient que l'Esperit Sant els dotà d'un carisma especial durant la Pentacosta.Catechism 1556 Els catòlics creuen que aquest carisma especial s'ha transmès mitjançant la successió continuada de bisbes mitjançant la imposició de les mans al sagrament de l'orde sacerdotal.Catechism 1555-1556
Els bisbes diocesans, coneguts com a eparques a les Esglésies Catòliques Orientals, són destinats a governar regions locals que a l'Església catòlica són conegudes com a diòcesi dins de l'Església Llatina i com eparquia al ritu oriental. Els bisbes són coneguts col·lectivament com el Col·legi episcopal i poden tenir títols addicionals com a arquebisbe, cardenal, patriarca o papa. El 2009 hi havia aproximadament uns 5.100 bisbes a l'Església Catòlica.Catholic Hierarchy.org
Els bisbes sempre són homes. A més, el cànon 378 §1 exigeix que un candidat per l'episcopat ha de ser: ferm en la seva fe, de bons costums, pietat, cel per les ànimes, saviesa, prudència i virtuts humanes, i dotat de les altres qualitats que el fan apte per exercir l'ofici que es tracta de bona fama com a mínim de 35 anys ordenat prevere com a mínim cinc anys ençà amb un doctorat o com a mínim una llicenciatura en Sagrada Escriptura, teologia o dret canònic d'un institut d'estudis superiors aprovat per la Seu Apostòlica o, com a mínim, que sigui veritablement expert en aquestes disciplines.
Bisbes diocesans o eparques
El paper tradicional d'un bisbe és actuar com a cap d'una diòcesi o eparquia. Les diòcesis varien considerablement, tant pel que fa a la seva superfície com a la seva població. Hi ha una gran varietat de diòcesis al voltant de la Mediterrània que van rebre la fe als primers temps i són molt petites, mentre que les diòcesis de les zones evangelitzades més recentment, com a l'Àfrica subsahariana, l'Amèrica del Sud o l'Extrem Orient, tendeixen a ser molt més extenses i més poblades. A la seva pròpia diòcesi un bisbe de l'Església llatina pot fer servir els vestits pontificals i la regàlia pròpia, però quan es troba a una altra diòcesi li cal el consentiment de l'ordinari local.Canon 390
Nomenament Dimissió als 75 anys L'article 401.1 del Codi de Dret Canònic senyala que el bisbe diocesà que hagi complert 75 anys se li prega que presenti la renúncia del seu càrrec al Summe Pontífex, el qual proveirà tenint en compte totes les circumstàncies.Canon 401
Papers miniatura|Exemple de l'escut d'armes d'un bisbe catòlic Al bisbe diocesà se li confia la cura d'una diòcesi. És responsable del magisteri, govern i santificació dels fidels de la seva diòcesi, compartint aquesta tasca amb els preveres i diaques que el serveixin.
Per "ensenyar, santificar i governar"Canon 386.1 significa que ha de 1) supervisar la predicació de l'Evangeli i de l'educació catòlica en totes les seves formes 2) supervisar i proveir per l'administració dels sagraments 3) legislar, administrar i actuar com a jutge per a qüestions de dret canònic a la seva diòcesi.
El bisbe serveix com a "pastor en cap" (cap espiritual) de la diòcesi i té la responsabilitat per la cura pastoral de tots els catòlics que visquin a la seva jurisdicció eclesiàstica i ritual.Canon 383.1,2 Està obligat a celebrar la Missa cada diumenge i Dia Sant d'Obligació amb la intenció de pregar per aquells al seu càrrec, assignar clergat als seus càrrecs en les diverses institucions i supervisar les finances.Canons 388.2 and 392.2 Un bisbe ha de tenir una preocupació especial pels preveres, escoltant-los, usant-los com a consellers, assegurant-se que tenen les necessitats cobertes per al que els calgui, i defensar els seus drets.Canon 384 Els bisbes catòlics també han de realitzar visites ad limina a la Santa Seu cada cinc anys.Canon 399.1
A causa de la seva funció com a mestres de la fe, és costum en alguns països angloparlants afegir al nom del bisbe el títol postnominal de "D.D." (Doctor en Divinitat) i referir-se a ells amb el títol de "Doctor".
Només un bisbe té l'autoritat per conferir el Sagrament de l'Orde Sacerdotal. A l'Església Llatina els ordes menors van ser abolits després del Concili Vaticà Segon. Als ritus catòlics orientals, un arximandrita monàstic pot tonsurar i instituir els seus membres als ordes menors; tot i que la tonsura i els ordes menors no es consideren part del sagrament de l'orde sacerdotal.Catechism 1554
El sagrament de la Confirmació és normalment administrat per un bisbe a l'Església Llatina, però el bisbe pot delegar l'administració a un prevere. En cas que un adult rebi la plena comunió amb l'Església Catòlica el prevere que presideixi li administrarà la Confirmació.Canon 883.2 A les Esglésies Catòliques Orientals, la Confirmació (que allà rep el nom de Crismació) és normalment administrada per preveres i és atorgada al mateix temps que el baptisme. És només amb el poder del bisbe diocesà o de l'eparca beneir esglésies i altars, tot i que pot delegar-ho en un altre bisbe o, fins i tot, en un prevere.Canon 1207
El Dijous Sant els bisbes catòlics llatins presideixen la Missa de la Crismació. Tot i que l'Oli dels Malalts pel sagrament de la Unció dels malalts es beneeix en aquesta Missa, aquest també pot ser beneït per qualsevol prevere en cas de necessitat. Només un bisbe pot consagrar el Crisma. A les Esglésies Catòliques Orientals el crisma només és consagrat pels caps de les esglésies sui juris (patriarques i metropolitans).
Només un bisbe o un altre ordinari pot concedir els imprimaturs pels llibres teològics, certificant que estan lliures d'errors morals o doctrinals; aquesta és una expressió de l'autoritat magistral i de responsabilitat en l'educació del bisbe.
Abans del Segon Concili Vaticà, era també prerrogativa del bisbe consagrar la patena i el calze que es faran servir a la Missa. Un dels canvis des del Concili és que ara només es pronuncia una simple benedicció i pot ser dita per qualsevol prevere.
Autoritat canònica Tant a les esglésies catòliques orientals com occidentals, qualsevol prevere pot celebrar la Missa. Per tal de celebrar-la públicament, però, un prevere requereix tenir permís de l'ordinari local (l'autoritat per aquest permís pot ser atorgada pels rectors de parròquies per a un període limitat, però per a un permís a llarg termini habitualment cal el recurs al bisbe diocesà). Els preveres de viatge poden rebre un celebret de manera que poden demostrar a les autoritats fora de la seva diòcesi que tenen el permís. Malgrat tot, encara que un prevere no posseeixi un document, pot celebrar els sagraments si el bisbe local considera que és de bon caràcter.Canon 903
A Orient es guarda a l'alter un antimensió signat pel bisbe en part per recordar que aquell altar i sota el seu omoforion el prevere està servint a una parròquia local.
Els preveres que validin el sagrament de la Reconciliació han de tenir les facultats (permís i autoritat) del bisbe local,Canon 966.1 si no és que el penitent estigui en risc de mort, un prevere té el dret i el deure d'escoltar la confessió sense que importi on pugui ser.Canons 966.1 & 976
Per presidir cerimònies de matrimoni, els preveres i diaques de l'Església Llatina han de tenir la jurisdicció o delegació apropiada d'una autoritat competent. A la branca llatina de l'Església Catòlica, el magisteri és que és la mateixa parella qui s'administra la gràcia del sagrament; encara que sigui una persona ordenada qui oficií la cerimònia, un bisbe pot delegar en un laic que estigui present en l'intercanvi de vots (això seria només en casos extrems, com en territoris de missió). A la tradició oriental, el clergue no només és testimoni de l'intercanvi de vots, sinó que ha d'impartir una benedicció perquè tingui lloc un matrimoni vàlid.Catechism of Catholic Church para 1623
Tret que un bisbe en particular ho tingui prohibit, qualsevol bisbe pot predicar per tota l'Església CatòlicaCanon 763 i qualsevol prevere o diaca també pot predicar arreu (presumint el permís del bisbe local) tret que la seva facultat de predicació hagi estat restringida o anul·lada.Canon 764
La catedral d'una diòcesi conté una cadira especial, anomenada la càtedra, a vegades també anomenada tron, situada al santuari per a l'ús exclusiu del seu Ordinari, simbolitzant la seva autoritat espiritual i eclesial.
Títols i papers addicionals
Dins de l'Església Catòlica els bisbes poden realitzar papers addicionals, entre els quals trobem: Papa El papa és el bisbe de Roma. Com que l'Església Catòlica manté que el "Col·legi Episcopal" com a conjunt és el successor del "Col·legi dels Apòstols", els bisbes de l'Església en consell ecumènic tenen autoritat per governar l'Església. Malgrat això, l'Església també sosté que, d'entre els apòstols, Sant Pere va rebre un paper d'autoritat i lideratge, donant-li el dret de parlar per l'Església i de fer el seu lideratge necessari per completar el Col·legi.Lumen Gentium 18 Així, el catolicisme manté que el bisbe de Roma, com a successor de Pere, és hereu d'aquest paper: el papa, únic entre els bisbes, pot parlar per tota l'Església, i un consell de bisbes és incomplet sense l'aprovació papal. Els pronunciaments papals que compleixen els requeriments del decret sobre la infal·libilitat papal del Primer Concili Vaticà són considerats dogma de fe. La infal·libilitat papal només ha estat invocada en una ocasió des que s'instituí la doctrina, i va ser quan Pius XII declarà l'Assumpció de Maria el 1950.
Catolicós El títol de catolicós és un títol oriental, semblant al de patriarca. A l'Església Catòlica és aplicat a un prelat que és també un arquebisbe major.
Arquebisbe major Els arquebisbes majors són els caps de certes Esglésies Catòliques Orientals. L'autoritat de l'arquebisbe major respecte a la seva església sui juris és igual a la d'un patriarca, però reben menys honors cerimonials.
Cardenal Un cardenal és un membre del clergat nomenat pel papa per servir al Col·legi de Cardenals. Els membres del Col·legi de menys de 80 anys elegeixen el nou papa, el qual pràcticament sempre és un membre del Col·legi, en morir o dimitir l'ocupant. Els cardenals també serveixen com a consellers papals i ocupen posicions d'autoritat dins de l'estructura de l'Església Catòlica. Seguint les disposicions del codi de dret canònic, un cardenal ha de ser un bisbe, o acceptar la consagració com a bisbe, o aconseguir la dispensa papal per declinar ser consagrat. La majoria dels cardenals ja eren bisbes en el moment de ser creats, sent la majoria d'ells arquebisbes d'importants arquebisbats o patriarcats, o bé són funcionaris de la Cúria Pontifícia. Els darrers papes han nomenat alguns preveres, la majoria d'ells reputats teòlegs, pel Col·legi de Cardenals, permetent-los declinar la consagració episcopal.
Primat A les esglésies Catòlica, Anglicana i d'altres, un primat és habitualment el bisbe de la diòcesi més antiga de la nació; i es tracta d'un títol merament honorífic.
Arquebisbe metropolità