miniatura|Mà d'una persona gran Ledatisme (en anglès ageism) o vellisme és la discriminació que rep una persona per la seva edat a través d'estereotips socials i prejudicis. En Google Books Comisión Europea: Glosario de términos relacionados con los temas de discriminación y diversidad en la UE. - L'edatisme és un prejudici contr auna persona o un grup de persones per motiu de l'edat. Aquest terme va ser creat l'any 1969 per Robert N. ButlerButler, R. N. (1969). Age-Ism: Another form of bigotry. The Gerontologist, 9, 243-246. doi: 10.1093/geront/9.4_Part_1.243. (metge, gerontòleg, psiquiatre, autor nord-americà i primer director de l'Institut Nacional d'Envelliment).
El terme ageism va ser utilitzat el 1968 pel gerontòleg i psiquiatre Robert Butler per referir-se a la discriminació contra les persones grans i basant-se en els termes de sexisme i racisme. Segons Butler,Butler, N. (1980) Ageism: A Foreword. Journal of Social Issues. 36(2) https://doi.org/10.1111/j.1540-4560.1980.tb02018.x aquesta problemàtica està constituïda per tres aspectes, que són les actituds perjudicials cap a les persones grans, a la vellesa i a l'envelliment; les pràctiques discriminatòries cap a aquest col·lectiu, i els processos i polítiques institucionals, els quals perpetuen i fan perdurar els estereotips sobre la gent gran, reduint així les seves oportunitats de viure una vida satisfactòria i disminuir la seva dignitat personal.Todd D. Nelson. (2005). Ageism: Prejudice Against Our Feared Future Self. Journal of Social Issues, 61, 207-221.
La causa real de l'edatisme no és el nombre elevat d'ancians/es o joves que hi ha actualment, sinó l'augment de la població en totes les edats, que ha fomentat la competència entre generacions.
L'any 2014, els governs del món van reconèixer l'edatisme com: "La font comuna de la justificació i la força impulsora de la discriminació per edat". Majoritàriament, existeix o s'utilitza en contra de les persones grans, però també hi ha casos de discriminació que afecten altres grups d'edats diferents.
Convé ressaltar que hi ha indústries que s'aprofiten de l'envelliment per provocar un gran complex i vergonya al col·lectiu gran i extreure'n benefici. Per exemple, les cirurgies plàstiques o les cremes anti-edat.
També, trobem edatisme cap als/les adolescents i nens/es, ja que, segons Astroth, és "malauradament" comú sentir o pensar que actualment la joventut es troba en risc d'abandonar els estudis, caure en drogoaddiccions, en la delinqüència i de patir embarassos no desitjats. En moltes ocasions, s'han rebutjat les seves idees perquè són massa joves, o assumint que han de comportar-se de certa manera a la seva edat.Dominick, B., Ebrahimi, S.Z. (2014). Young and Opressed. Extret de http://www.youthrights.org/blog/young-and-oppressed/ És usual que les persones de mitjana edat desqualifiquin els/les joves, establint paràmetres de comparació amb una societat (la de la seva pròpia joventut), que ja no existeix i la qual no tornarà.Balardini, S., Jóvenes, tecnología, participación y consumo. Per tant, la idea d'una joventut en risc s'implica en tot el col·lectiu que el forma. També, es pot destacar l'efebifòbia, què és la por o el rebuig irracional als/a les joves.
"Quan el referent universal és el de l'home i la dona bells/belles, joves, en plenitud sexual, la vellesa en surt malparada."
Àmbits Estereotips negatius cap a la tercera edat El prejudici contra la tercera edat es pot dividir en estereotips negatius i en actituds negatives. Els prejudicis són creences errònies o exagerades sobre un grup. Els estereotips són més cognitius i les actituds més afectives, encara que ambdues tendeixen a anar juntes.
Hi ha almenys nou estereotips principals que reflecteixen prejudicis cap a les persones grans: malaltia, impotència, lletjor, deteriorament mental, malaltia mental, inutilitat, aïllament, pobresa i depressió.
Malaltia La malaltia és el prejudici més comú contra la gent gran. Aproximadament, la meitat de les persones nascudes a Amèrica del Nord pensen que la mala salut és un "problema molt greu" per a la majoria de les persones més grans de 65 anys.
A causa que la majoria de les persones associen la vellesa amb la mala salut, és difícil desembolicar l'envelliment i la salut en la vida real.
Impotència Un estereotip relacionat és la creença que la majoria de la gent gran no tenen cap activitat sexual ni desig sexual, i que aquells/es que ho fan són moralment perversos/es o almenys anormals. Fins i tot els/les professionals de l'àmbit de la sanitat, sovint assumeixen que el sexe no és important en la vellesa. El fet que moltes persones creguin en aquest estereotip els avergonyeix dels seus impulsos personals i pot impedir que gaudeixin de l'activitat sexual normal.
Lletjor Un altre estereotip relacionat és que les persones grans són lletges. Segons diferents estudis, es pot veure que hi ha una forta associació entre les percepcions de l'edat avançada i la manca d'atractiu. La bellesa sol estar associada amb la joventut, i moltes persones, especialment les dones, tenen por de perdre la seva bellesa a mesura que envelleixen.
Deteriorament mental Un altre estereotip comú és que les habilitats mentals comencen a disminuir des de la mitjana edat, especialment les habilitats per aprendre i recordar.
A més, moltes persones creuen que els/les ancians/es són massa vells per aprendre a utilitzar ordinadors, per exemple.
Malaltia mental Un estereotip similar és que les malalties mentals són comunes, inevitables i intractables entre els/les més grans. En els resultats d'un estudi, la majoria de les persones entrevistades creien que els/les ancians/es tenen més deficiències mentals que els/les més joves, i fins i tot alguns creuen que la majoria de les persones majors de 65 anys tenen alguna malaltia mental prou greu per a malmetre les seves capacitats.
Inutilitat A causa de creences que les persones grans estan incapacitades per malalties físiques o mentals, moltes persones conclouen que les persones grans no poden continuar treballant, i que la minoria que continua en el món laboral és improductiva. Aquesta creença és la base principal per a les polítiques de jubilació obligatòria i la discriminació en la contractació, la reconversió i la promoció.
Aïllament Dos terços de les persones menors de 65 anys pensen que la soledat és un problema molt greu per a la majoria de les persones majors de 65 anys.
Pobresa Les opinions sobre la situació econòmica dels/de les ancians/es van des de les que pensen que la majoria de les persones grans són pobres per a aquells que pensen que són més rics. Actualment, hi ha més ancians/es que són pobres i tendeixen a superar en nombre a tots/es aquells/es amb una economia més alta.
Depressió Molts creuen que la típica persona gran pateix tots els aspectes i fenòmens anteriors. Per aquest motiu, la gent dona per suposat que també pateix depressió o se sent miserable. La discriminació per edat és un important factor d'estrès per a totes les persones que ho pateixen.
Per altra banda, es pot dir que una persona que pateix edatisme pot arribar a tenir una autopercepció negativa de l'envelliment, que reduirà el seu propòsit de vida i augmentarà els símptomes negatius.
Conductes estereotípiques gerontològiques Gràcies a un estudi podem trobar diverses interpretacions que fan etern aquest prejudici edatista. Segons nens/es, adults/es i persones grans, s'hi destaquen set tipus de maneres de ser, amb atribucions ofensives pel col·lectiu.
L'abatut/da: amb traços i conductes descuidades, tristes, temoroses i solitàries. Severament deteriorat/da: considerats/ades febles, que pensen lentament, senils. Rondinaire/a: s'adhereix a la idea d'una persona malmesa, que es queixa, tossuda. Reclús/a: consta d'una actitud tranquil·la, vergonyosa, nostàlgica envers el passat. L'avi/àvia perfecte/a: de personalitat amable, generosa, dedicada a la seva família, molt sàvia. De l'edat d'or: s'hi troben trets com la intel·ligència, portar un estil de vida sa, ser una persona productiva i, sobretot, independent.
A més, factors d'aparença com les arrugues, el cabell gris o blanc a causa de les canes, postures i formes de caminar categoritzen el col·lectiu, donant suport a la perpetuació de la pràctica edatista.
Edatisme laboral Amb el fenomen de l'envelliment de la població actual, s'esdevé a la feina la convivència de diferents generacions. Per tant, es manifesten (siguin implícitament o explícitament), estigmes i discriminacions envers la gent gran.
L'edatisme a la feina es manifesta cognitivament, afectivament i conductualment, de manera que els/les treballadors/es grans són percebuts negativament en comparació amb els/les seus/seves companys/es més joves. Per exemple, reben més conseqüències negatives al fer un projecte o dur a terme una acció que no ha estat a l'altura segons l'empresa o el càrrec que tenen assignat.
A més, el prejudici laboral sobre el col·lectiu gran és tant que sorgeixen moltes dificultats per trobar feina, de rebre oportunitats de desenvolupament dels seus coneixements i, sobretot, d'ascendir en les seves carreres professionals quan arriben a certa edat.
D'altra banda, el col·lectiu jove també pateix prejudicis i explotació, ja que normalment quan s'introdueixen al món laboral són molt joves i encara no han finalitzat estudis superiors per accedir a llocs de treball regularitzats. Per tant, com que no tenen l'experiència que normalment es demana en un càrrec a la feina, són utilitzats de manera que acaben sent explotats/des laboralment, la qual cosa, són un col·lectiu en risc d'obtenir feines precàries.
Edatisme gerontològic als mitjans de comunicació Depenent de l'ús discursiu empleat, es pot adoctrinar a l'audiència en pensaments denigrants sobre el col·lectiu de la gent gran. Pot passar desapercebut en un principi, però existeix l'edatisme normalitzat en les estratègies discursives utilitzades en la televisió i altres mitjans de comunicació actuals. Tenim com a referència la Declaració Política i el Pla d'Acció Internacional de Madrid sobre l'envelliment de 2002, que promou la prevenció dels prejudicis i predisposició negativa al col·lectiu (com maltractament, discriminació), incloent-hi els mitjans de comunicació (Nacions Unides, 2003).
S'ha pogut veure en una investigació sobre l'edatisme a Xile i a Espanya que les estratègies discursives es manifesten de forma explícita i implícita mitjançant representacions negatives, estereotipades i sensacionalistes, amb absència de veu en el món de la informació, fent ús de terminologia inadequada i reduccionista, discursos sobre l'edatisme pejoratiu i la gerontofòbia, fent també ús de recursos estilístics ofensius.
Persones grans edatistes Com s'ha vist anteriorment, els mitjans de comunicació i els estereotips que es tenen com a referència sobre les persones grans acaba afectant de manera progressiva. En algunes persones acaba influenciant tant, que acaben tenint conductes edatistes amb elles mateixes o amb el seu mateix grup d'edat, ja que es troben entrant en una etapa de negació sobre un procés purament biològic i cronològic. Estem parlant de les influències del segle XXI sobre "envellir correctament".
Anteriorment s'ha esmentat la problemàtica de les cirurgies estètiques per reduir arrugues, anuncis de televisió on es promou l'ús de cremes antiedat, persones que comenten i valoren que "estàs envellint bé". L'exaltació irracional de la bellesa i la vitalitat, que acaba reconduint a què les persones grans cerquin maneres de reduir pèrdues relacionades amb l'edat.
Edatisme i gènere Una categoria social fonamental en l'estudi de l'edat és el gènere. La combinació de la vellesa i el gènere com categories socials es presenta com un important repte per la psicologia social en el .