La Catedral de Monza (en italià Duomo di Monza) dedicada a Sant Joan Baptista, és a Monza (ciutat d'Itàlia). Va ser edificada entre el i i es troba a la plaça homònima de la ciutat llombarda.
Història miniatura|esquerra|Fresc a la catedral representant a la reina Teolinda (1444) Monza surt del paisatge boirós de les ciutats més petites a la zona de Milà durant el regne ostrogot. Pau el Diaca en la seva Historia Langobardorum, destaca la seva proximitat a Milà i la salubritat del clima, raons per les quals Teodoric el Gran hi va fer construir el seu magnum Palatium.Pau el Diaca, Historia Langobardorum, Libri III et IV
Posteriorment Monza té nova importància quan és escollida com residència d'estiu per la reina Teodolinda, princesa de Baviera, vídua d'Autari i esposa d'Agilulf, rei dels llombards, que va fundar un oratori, dedicat a Sant Joan Baptista l'any 595. L'oratori, que va néixer com una capella del palau, en el 603 s'utilitza excepcionalment com a lloc de baptisme per a Adaloald fill i hereu al tron d'Agilulf i Teodolinda. El baptisme va ser celebrat per Secondo di Trento, abat benedictí conseller de la reina.
Aquest primer edifici va ser de planta de creu grega; d'aquesta primera construcció només en queden els murs del . A la mort de la reina(627), encara que l'edifici no estava acabat, el seu cos va ser enterrat allà, al centre de la nau esquerra. Sobre les restes de l'oratori, al va ser construït un nou temple i després se'l va allargar cap a Occident.
La basílica va ser completament reconstruïda a partir de l'any 1300 sobre les ruïnes de l'església longobarda. Es realitza aleshores una església de planta de creu llatina i cimbori octogonal. A la segona meitat del segle s'afegeixen les capelles laterals i s'amplia, amb projecte de Matteo da Campione, amb la façana de marbres policroms blancs i verds sota l'influx del gòtic pisà. Del 1500 en endavant, a l'interior va ser reestructurat el cor i el sostre que constava de bigues i era cobert de volutes impostades en arcs rodons. Les parets i les volutes van ser pintades al fresc i ornades d'estuc. El campanar va ser erigit en el 1606 per Pellegrino Tibaldi i al hi va ser annexat un cementiri al costat esquerre.
Les campanes El campanar té un concert de vuit campanes en escala diatònica major de LA2, fosa el 1741 pel milanès Bartolomé Bozzi,Fitxa completa de les campanes també l'autor de les campanes de la Basílica de Sant Ambròs. Aquest campanar té la característica de tenir el so de campanes d'«impuls», una excepció en la diòcesi de Milà, que en lloc seu s'utilitza el sistema «Ambrosià». Campana Nota nominal Fundidor Any Pes estimat Primera La3 Bartolomeo Bozzi 1741 372 kg Segona Sol#3 Bartolomeo Bozzi 1741 414 kg Tercera Fa#3 Bartolomeo Bozzi 1741 662 kg Quarta Mi3 Bartolomeo Bozzi 1741 993 kg Quinta Re3 Bartolomeo Bozzi 1741 1324 kg Sexta Do#3 Bartolomeo Bozzi 1741 1656 kg Septima Si2 Bartolomeo Bozzi 1741 2401 kg Octava La2 Bartolomeo Bozzi 1741 3315 kg
Referències
Bibliografia Pau el Diaca, Historia Langobardorum, edició de Georg Waitz a Monumenta Germaniae Historica, Hannover, 1878, Scriptores rerum Langobardicarum et Italicarum saec. III-IV Traducció a l'italià: Paolo Diacono, Lidia Capo (a cura di), Storia dei Longobardi, Milano, Lorenzo Valla/Mondadori, 1992. . Es pot consultar a Wikisource.
Enllaços externs
Web oficial de la Catedral Web amb imatges dels frescos
Categoria:Monza Monza, Catedral de M