Un russisme és una influència de l'idioma rus en altres idiomes. En particular, els russismes són paraules russes o russificades, expressions o construccions gramaticals utilitzades a les llengües eslaves, llengües dels estats de la CEI i llengües de la Federació Russa.

No obstant això, l'abast de la influència idioma rus és més àmplia. Per exemple, a l'italià, els russismes ocupen el cinquè i sisè lloc després dels anglicismes, gal·licismes, germanismes, hispanismes, i arabismes.Nicolai, p. 11. En català, per exemple, són d'origen rus, entre d'altres, els mots estepa, taigà, pogrom, cosmonauta, kolkhoz, tsar, Duma, korenització, starets, líman, beluga, datxa, politburó, l'acrònim NEP, perestroika, glàsnost, vodka. i gulag.

Classificació per Ajduković Jovan Ajduković reinterpreta i innova la "teoria de la transferència" dels préstecs lèxics (е.g., Rudolf Filipović 1986, 1990) i introdueix la "teoria de la còpia i l'activació aproximada" de lexemes de contacte.

A la "teoria de la transferència", el concepte de russisme a les fonts lexicogràfiques, en el seu sentit més ampli, significa, (1) una paraula d'origen rus, motivada o no, que ha mantingut una forta connexió formal-semàntica amb la paraula corresponent en rus (e.g. serbi. baćuška, votka, dača, samizdat, sputnjik, uravnilovka), (2) una paraula, motivada o no, d'origen rus que ha perdut parcialment o totalment la seva connexió formal-semàntica amb la paraula original en rus, a causa de l'adaptació (per exemple, en serbi, blagovremen, iskrenost, istina, pravda, ljubimac, ljubimica, predostrožan, predostrožnost), (3) una paraula, motivada o no, d'origen no rus manllevada a través del rus (per exemple, en serbi. agitprop, agitpropovski, almaz, bandura, aul, kilka, tajga, čaj, korsak, jantar, kumis, kaftan, aršin)i (4) una paraula, motivada o no, d'origen rus o no rus, manllevada a la llengua receptora per mitjà d'un llenguatge transmissor (per exemple, en macedoni, boljar, kolhoz, sovhoz, kolhozovština). Per exemple, el llenguatge transmissor en els contactes entre el rus-macedoni és el búlgar o serbi (Ajdukovic 2004: 94; 340).

A la "teoria de la còpia aproximada i activació" (l'anomenada "Teoria d'Ajduković del contactema"), el concepte de russisme significa una paraula que té un o més "contactemes independents", que han sorgit sota la influència dominant del rus (e.g. en serbi, vostok, nervčik, knjiška, bedstvo, krjak). Jovan Ajduković introdueix el terme "contactema" per a la unitat bàsica de contacte en cada nivell separat del llenguatge. Ell distingeix "contacte-fonema", "contacte-grafema", "contactema en la distribució dels sons", "contactema prosòdic", "contactema derivatiu", "contactema morfològic", "contactema semàntic", "contactema simàntic", "contactema estilístic", "contacte-lexema" i "contacte frasema " (e.g. en serbi, čovek u futroli, Baba Jaga, pali borac, planska privreda, široke narodne mase, Sve srećne porodice liče jedna na drugu, svaka nesrećna porodica nesrećna je na svoj način) (Ajdukovic 2004: 99; 340) (vegeu la pàgina web principal d'Ajduković) .

Russismes i russificació Als països que han estat durant molt temps sota la influència de l'Imperi Rus, la Unió Soviètica i l'actual Rússia, el russisme és un resultat directe de la "russificació", quan les paraules natives i expressions foren reemplaçades per unes de russes. Els russismes són especialment freqüents en l'ucraïnès i el belarús, atesa la seva proximitat lingüística al rus.

Exemples de russismes a l'ucraïnès serien "часи" (txassi, "rellotge") en lloc de "годинник" (hodinnik), "ковьор" (kovor "catifa") en comptes de "килим" (kilim), "празнувати" (praznuvati, "celebrar") en comptes de "святкувати" (sviatkuvati), i molts d'altres. Els exemples en moldau inclouen "odecolon" i "subotnic".

L'ús de russismes han comportat la creació de pidgins (anomenats súrjik i trassianka en conseqüència).

Notes

Referències Mansvetova E.N. On the problem of semantic differentiation of Slavisms and Russism // Research on semantics. - Ufa, 1980. - p. 20-30. Jovan Ajdukovic, Jovan Ajdukovic, Russisms in Serbo-Croatian Dictionaries. Principles of Adaptation. Dictionary, Foto futura, Belgrad, 1997, 331, 1997, 331 (extracte) Jovan Ajdukovic, "An Introduction to Lexical Contact: The Theory of the Adaptation of Russisms In South and West Slavic Languages" Foto Futura, Belgrad, 2004, 364 pp. Giorgio Maria Nicolai. Dizionario delle parole russe che si incontrano in italiano . Biblioteca di cultura. Roma: Bulzoni Editore, 2003. 529 pp.

Enllaços externs Ressenya de Marc Ruiz-Zorrilla Cruzate publicada per l'Institut d'Estudis Catalans sobre el llibre: Buchi, Éva (2010): Bolchevik, mazout, toundra et les autres – Dictionnaire des emprunts au russe dans les langues romanes. París: CNRS, 718 p.

Categoria:Rus