Almerinda Soler Di-Franco, de vegades escrit di Franco (Saragossa, 1857 - Sant Sebastià, 17 d'octubre de 1930) fou una cantant soprano espanyola.
Va ser filla del tenor Manuel Soler i de la cantant d'òpera Corinna Di-Franco.CASARES RODICIO, Emilio. «Soler». Diccionario de la zarzuela. España e Hispanoamérica, Vol. 2, pp.724-725
Assolí gran anomenada en els bons temps de la sarsuela espanyola, a l'esplendor de la qual contribuí poderosament. Des de la seva aparició en públic, el 1874, amb la sarsuela Estebanillo, fins a la seva retirada de l'escena, la seva carrera fou una sèrie ininterrompuda de triomfs. Va estrenar, entre d'altres, les sarsueles El Rey que rabió, El juramento, La bruja i Las campanas de Carrión.
Posseïa una veu extensa, potent i d'admirable timbre, i una irreprotxable escola de cant.
Va morir en la ciutat de Sant Sebastiá el 17 d'octubre de 1930 atropellada per un automòbil.
Referències
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 111
Categoria:Cantants saragossans Categoria:Sopranos espanyoles Categoria:Morts a Sant Sebastià Categoria:Nascuts el 1857 Categoria:Morts el 1930