Francisco Ignacio Taibo Mahojo (Gijón, Astúries, 11 de gener de 1949), més conegut com a Paco Ignacio Taibo II és un escriptor, periodista i activista sindical.
És fundador de Para Leer en Libertad AC, projecte cultural de foment a la lectura i de divulgació de la història de Mèxic. Conegut abans de res per les seues novel·les policíaques i per haver creat i dirigit fins a 2012Ana Marcos / Agencias. Paco Ignacio Taibo II abandona la dirección de la Semana Negra de Gijón, El País, 16.07.2012; accés 18.07.2012 el festival literari de la Semana Negra de Gijón. Des de 2012 exerceix com a secretari d'Art i Cultura del Comitè Executiu Nacional del Movimiento Regeneración Nacional (Morena).
El gener de 2019 fou designat director de l'editorial Fondo de Cultura Económica.
Biografia Encara que nascut a Gijón, va créixer en Mèxic a partir dels 10 anys: el seu pare, Paco Ignacio Taibo I, de gran tradició socialista, es va exiliar en aquest país llatinoamericà en 1959 després de fugir de la dictadura franquista. Allí van néixer els seus germans menors, el poeta Benito Taibo i el cineasta Carlos Taibo Mahojo.
Paco Taibo II va començar a practicar l'activitat política en els seus temps d'estudiant, i seria ella la que motivaria la seva renúncia, al juliol de 2012, a la direcció de la Semana Negra de Gijón per integrar-se en l'equip d'Andrés Manuel López Obrador.
El detectiu Héctor Belascoarán Shayne és el protagonista de les seves novel·les policíaques. La seva passió per aquest gènere el va portar a fundar en 1986 l'Asociación Internacional de Escritores Policíacos (AIEP) junt amb el també mexicà Rafael Ramírez Heredia, els cubans Rodolfo Pérez Valero i Alberto Molina, l'uruguaià Daniel Chavarría, el rus Iulian Semionov i el txec Jiri Procazka.
En 1988 creà el festival multicultural Semana Negra de Gijón, pel qual han passat milers d'escriptors de novel·les policíaques, històriques, de fantasia i ciència-ficció. Com indica el seu nom, es duu a terme a la ciutat natal de l'escriptor.
Taibo II ha desenvolupat moltes altres activitats, a més de la d'escriptor. Ha ensenyat en la Facultat de Filosofia i Lletres de la UNAM, ha estat director de les sèries México, historia de un pueblo i Crónica general de México (1931-1986); del suplement cultural de la revista Siempre! (1987-1988), i de les revistes Crimen y Castigo i Bronca.
La seva obra literària, distingida amb nombrosos premis, no es limita al gènere policíac; també ha escrit novel·les històriques, contes, còmics, reportatges, assaigs i crònica. Ha publicat una cinquantena de títols i alguns dels seus textos han estat traduïts a diversos idiomes.
Està casat, des de 1971, amb l'activista cultural i fotògrafa Paloma Sáiz Tejero, amb qui té una filla.
Durant el I Consell Nacional del Movimiento Regeneración Nacional, celebrat al Deportivo Plan Sexenal de la Ciutat de Mèxic, va ser nomenat secretari d'Art i Cultura del Comitè Executiu Nacional de MORENA per al període 2012-2015."Ser obradorista es la izquierda de nuestro tiempo": Martí Batres , Regeneración, 22.11.2012; accés 30.11.2012¿Quiénes dirigen Morena? (Segunda parte), Animal Político, 22.11.2012; accés 30.11.2012
Obres Nacimiento de la memoria, 1971 Días de combate, 1976 Cosa fácil, 1977 Historia General de Asturias. (Tomo 7), Gran Enciclopedia Asturiana Silverio Cañada, 1978 Historia General de Asturias. (Tomo 8), Gran Enciclopedia Asturiana Silverio Cañada, 1979 La huelga de los sombrereros, 1980 Asturias 1934, 1980 Memoria del Congreso de Mérida, 1981 El primer primero de mayo en México, con Jorge Fernández Tomás, 1981 México, historia de un pueblo, còmic en 20 volums; coordinador amb Sealtiel Alatriste Lozano, i autor; 1980-1982 La huelga del verano de 1920 en Monterrey, 1981 Héroes convocados: manual para la toma del poder, 1982 Irapuato mi amor, 1982 Doña Eustolia blandió el cuchillo cebollero (y otras historias), contes, 1982 Pascual sexto round, 1983 El socialismo en un solo puerto, amb Rogelio Vizcaíno, 1983 Bajando la frontera, 1984 El socialismo libertario mexicano, coordinador i prologuista, 1984 Memoria roja. Luchas sindicales de los años 20, amb Rogelio Vizcaíno, 1984 Algunas Nubes, 1985 Danzón en Bellas Artes, amb Luis Hernández Navarro, 1985 Octubre de 1934, cincuenta años para la reflexión, coautor, 1985 Pistolero y otros reportajes, antología y notas, amb Mario Gil, 1985 Reportaje, antología, 1985 De paso, 1986 Sombra de la sombra, 1986 Bolsheviquis. Historia narrativa de los orígenes del comunismo en México 1919-1925, 1986 La vida misma, Txalaparta argitaletxea, Tafalla, 1987 . Google Books. El regreso de la verdadera araña y otras historias que pasaron en algunas fábricas, 1988 Fantasmas nuestros de cada día, 1988 Arcángeles, 1988 Pascual: décimo round, 1988 Regreso a la misma ciudad y bajo la lluvia, 1989 Sintiendo que el campo de batalla..., 1989. Txalaparta argitaletxea. Tafalla. . Google Books La batalla de Santa Clara, 1989 Amorosos fantasmas, 1989 No habrá final feliz, 1989 Las dos muertes de Juan R. Escudero, amb Rogelio Vizcaíno, 1990 Cuatro manos, 1990 Sueños de frontera, 1990 El hombre de los lentes oscuros que mira hacia el cielo se llama Domingo y se llama Raúl, 1991 68, 1991 Desvanecidos difuntos, 1991 La lejanía del tesoro, 1992 El caso Molinet, 1992 Cuevas-Taibo: mano a mano, 1993 La bicicleta de Leonardo, 1993 Nomás los muertos están bien contentos, 1994 Cárdenas de cerca, 1994 El año que estuvimos en ninguna parte: La guerrilla africana de Ernesto Che Guevara, amb Froilán Escobar i Félix Guerra Que todo es imposible, Txalaparta argitaletxea, Tafalla, 1995 . Google Books Máscara Azteca y el Doctor Niebla (después del golpe), 1996 Ernesto Guevara, también conocido como el Che, 1996 El general orejón ese, 1997 Insurgencia mi amor, 1997 Adiós Madrid, 1997 Cuentos policíacos mexicanos, coordinador amb Víctor Ronquillo; autor de la presentació i d'un contr, 1997 El juego de la intriga, amb Martín Casariego, Javier García Sánchez i Luis Sepúlveda), 1997 Arcángeles, Doce historias de revolucionarios herejes del siglo XX, 1998 Mi amigo Morán, 1998 El camino de María Que todo es imposible, 1998 Primavera pospuesta, 1999 Así es la vida en los pinches Trópicos, 2000 Retornamos como sombras, 2001 El mundo en los ojos de un ciego, 2002 Hurler à la lune, amb Marc Behm, 2003 Muertos incómodos, amb el Subcomandante Marcos, 2005 Sólo tu sombra fatal, 2006 Olga Forever, 2006 Pancho Villa: una biografía narrativa, 2006 El cura Hidalgo y sus amigos, Ediciones B, 2007 Tony Guiteras, un hombre guapo, 2008 El libro rojo, (sota la coordinació editorial de Gerardo Villadelángel Viñas, amb Adolfo Castañón, Carlos Chimal, Enrique Krauze, Fabrizio Mejía Madrid, Jean Meyer, Jaime Moreno Villarreal, Eduardo Antonio Parra, Luis Arturo Ramos y Álvaro Uribe; i els artistes plàstics Jan Hendrix, Perla Krauze, Mónica Castillo, Emilio Said, Franco Aceves, Alberto Castro Leñero, Edgardo Ganado Kim, Helen Escobedo, Carla Rippley, Patricia Soriano, Gerardo Suter i Viskin, entre altres), 2008 Temporada de zopilotes: una historia narrativa sobre la Decena Trágica, 2009 De paso, 2009 El retorno de los tigres de la Malasia, 2010 Todo Belascoarán, 2010 México negro y querido, 2011 Olga Lavanderos, Planeta, México, 2011; La lejanía del tesoro, 2011 El Álamo: una historia no apta para Hollywood, 2011 Librado Rivera: el último de los magoneros, 2011 Los libres no reconocen rivales, 2012 Si Villa viviera, con López anduviera: La batalla de Zacatecas, 2012 "Asturias. Octubre 1934", 2013 Yaquis: Historia de una guerra popular y de un genocidio en México, 2013 El muro y el machete. Notas sobre la breve experiencia del sindicato de pintores mexicanos (1922-1925) (2014) Que sean fuego las estrellas (2015) Patria 1 (2017) Patria 2 (2017) Patria 3 (2017)
El olor de las magnolias (2018) La libertad, la bicicleta (2018)
Premis i reconeixements rebuts Premi Grijalbo de Novel·la 1982 per Héroes convocados: manual para la toma del poder Premi Café Gijón 1986 per De paso Premio Nacional de Historia INAH 1986 Premi Francisco Javier Clavijero 1987 per Bolsheviquis. Historia narrativa de los orígenes del comunismo en México 1919-1925 Premio Hammett 1988 per La vida misma Premio Latinoamericano de Novela Policíaca y Espionaje per Cuatro manos Premio Hammett 1991 per Cuatro manos Premio Internacional de Novela Planeta-Joaquín Mortiz 1992 per La lejanía del tesoro Premio Hammett 1994 per La bicicleta de Leonardo Premio a la Mejor Novela Extranjera publicada en Francia Premio Bancarella 1998 per Ernesto Guevara, también conocido como el Che Premio Bellas Artes de Narrativa Colima para Obra Publicada 2007 Premio Corsario Negro 2011 per El retorno de los Tigres de Malasia Medalla d'acer al Mèrit Històric Capitán Alonso de León 2012
Referències
Enllaços externs
Paco Ignacio Taibo II web oficiosa
Entrevista a Otra vuelta deTuerka (19/07/2019)
Categoria:Escriptors mexicans en castellà Categoria:Exiliats del franquisme asturians Categoria:Professors de la Universidad Autónoma Metropolitana Categoria:Escriptors asturians en castellà Categoria:Polítics de Gijón Categoria:Escriptors mexicans del segle XXI Categoria:Escriptors espanyols del segle XXI Categoria:Escriptors de Gijón Categoria:Polítics espanyols del segle XXI Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XX Categoria:Escriptors mexicans nascuts al segle XX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1949 Categoria:Polítics mexicans nascuts al segle XX