miniatura|Dependència energètica de la UE La política energètica de la UE pot definir-se com el conjunt d'actuacions que emanen de la Comissió, el Consell i el Parlament, recollides en els tractats i ratificades pels estats membres per actuar sobre la quantitat, el cost i la disponibilitat de les diferents fonts d'energia, amb una especial consideració a la preservació del medi ambient i la seguretat en l'abastament.POLÍTICA ENERGÉTICA EN LA UE: El debate entre la timidez y el atrevimiento. José Mª Marín Quemada. ECONOMÍA DE LA ENERGÍA. Maig-Juny 2008. Núm. 842 ICE
És fàcil advertir que, tot i estar a l'origen de la Unió, ha experimentat un cert retard en comparació amb altres àrees, en gran part a causa de la superposició d'interessos nacionals particularistes. Tanmateix en els últims anys, a partir de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa (2007), s'estan accelerant els plantejaments unitaris, potser impulsats per la constatació d'un fet físic: l'escassetat de fonts pròpies, que obligà a importar el 2010 més del 40% dels recursos utilitzats, amb una clara tendència a superar el 60% el 2030.
Antecedents Des dels seus orígens, la Unió Europea ha tingut l'energia al centre de la seva atenció. No s'ha d'oblidar que les primeres Comunitats Europees, embrió de l'actual Unió, foren: 1952: Tractat del Carbó i de l'Acer (Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer) 1957: Tractat sobre Energia Nuclear (Euratom) Aquest compromís energètic fou explícitament assenyalat en la declaració de Messina del 1955, el comunicat final de la qual afirmava:
Els ministres han convingut en els següents objectius: […] posar a disposició de les economies europees una energia més abundant i a un preu més baix...». miniatura|Percentatges d'energia renovable a la UE (2019)
Tot i aquests inicis tan prometedors, en els següents 30 anys amb prou feines s'aprofundí en la formulació d'una política energètica comuna. Tot i que la crisi del 1973 i el posterior repunt del 1978 evidenciaren la fragilitat d'Europa en l'aprovisionament de recursos, mostrant la necessitat de formular les línies mestres d'actuació solidària, no s'aconseguiren avenços significatius. El Tractat de la Unió Europea no aconseguí crear un capítol propi per l'energia, tot i que el sector es menciona únicament en la relació d'objectius (article 3 U o antic article 3 T);. Els intents periòdics d'estendre la jurisdicció de la UE ensopegaren amb el rebuig de diversos estats membres, que consideraven l'energia "material estratègic". Aquesta visió nacionalista comptava amb el suport dels diferents models energètics de cada nació: tipus de mercat, composició de l'energia primària, fonts de subministrament, eficiència, etc. ,EU. Renewable energy policy. J de Jong i L. van Schaik. Octubre 2009. Parlament Europeu: Fitxes tècniques. 4.12.0 Política Energètica.
Això no significa que no es fessin esforços, tot i que limitats, per establir les bases d'un mercat comú de l'energia liberalitzat, millora de l'eficiència en processos, vehicles i edificis, reducció de la dependència energètica, etc., com ho atesta l'abundant legislació promulgada.
Aquesta voluntat fou afavorida per la confluència entre política energètica i política mediambiental: paradoxalment, el medi ambient no era considerat estratègic per la majoria d'estats membres, per la qual cosa el Consell legislava atenent a una visió purament ecològica, tot i que sabia que les seves decisions afectarien profundament nombrosos aspectes energètics.
Una mostra (no exhaustiva) d'això són les següents decisions: La Directiva 88/609/CEE del Consell, de 24 de novembre del 1988, sobre limitació d'emissions a l'atmosfera de determinats agents contaminants procedents de grans instal·lacions de combustió. Afecta la qualitat dels combustibles emprats Programa Auto-Oil. 1994 - 1997 Auto-Oil I; 2000 - 2005 Auto-Oil II Modifica la qualitat dels carburants (contingut de sofre i benzè, volatilitat, etc.) Directiva 96/61/CE del Consell, de 24 de setembre del 1996, relativa a la prevenció i al control integrats de la contaminació. Estableix l'obligatorietat d'emprar les "Millors Tecnologies Disponibles" miniatura|Posició dels diversos països el 2011 respecte al protocol de Kyoto. La U.E tingué un destacat protagonisme en la signatura del Protocol de Kyoto del 1997, que plasma alguns dels acords més destacats de la Primera Cimera de la Terra, celebrada a Rio de Janeiro el 1992. Significa un nou paradigma en la visió de dels recursos fòssils/renovables. Directiva 2003/87/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 13 d'octubre del 2003, per la qual s'estableix un Règim de comerç de Drets d'Emissió de la Unió Europea de gasos amb efecte d'hivernacle. Amb innegable influència sobre la sostenibilitat dels recursos. Etc. El desajustament entre competències termina al desembre del 2005 amb l'anomenada Reunió informal de caps de govern al Palau de Hampton Court, comunicada formalment pel president el 15 del mateix mes, Presidency Conclusions – Brussels, 15/16 December 2005 on s'afirma:Communication from the Commission to the Council and the European Parliament - Interim report on the follow up to the informal meeting of Heads of State and Government at Hampton Court
La reunió del Consell d'Energia l'1 de desembre s'ha dedicat a l'aplicació del mercat interior de l'energia i la seva repercussió pràctica.
El canvi de filosofia és molt important, sent ratificat formalment amb l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa (2007) que proporcionà la base jurídica de la qual mancava i de la qual ara disposarà com a competència compartida. Es pot destacar que, per primera vegada, en matèria de seguretat d'abastament s'introdueix amb caràcter innovador el concepte de crisi d'abastament i de les mesures solidàries per fer-hi front.LA POLÍTICA DE ENERGÍA DE LA UNIÓN EUROPEA. Elementos de base para "El Plan de Acción Europeo de Energía 2010-2014". Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. Desembre 2009
La nova estratègia política es veu immediatament reflectida en dos documents fonamentals, claus de l'estratègia actual i a mitjà termini: Llibre Verd de la Comissió, de 8 de març del 2006, «Estratègia europea per una energia sostenible, competitiva i segura» "Una política energètica per Europa". publicada per la Comissió Europea al gener del 2007.Comunicació de la Comissió al Consell Europeu i al Parlament Europeu - Una política energètica per a Europa {SEC(2007) 12} Amb aquestes referències finalitza l'establiment de les bases comunes i comença la consecució pràctica dels objectius marcats.
Política europea En el ja ressenyat informe del 2007 "Una política Energètica…", la UE es proposa objectius realment ambiciosos:
Provocar una nova revolució industrial i crear una economia d'alta eficiència energètica i baixa emissió de CO₂.
Per fer-ho, defineix objectius, adopta compromisos i identifica els sectors prioritaris d'actuació. En els següents apartats es realitza una breu relació dels més significatius.
Objectius Seguretat d'abastament: desenvolupant una política exterior comuna i l'establiment d'un diàleg amb els estats membres i els seus socis. Competitivitat: De les economies europees i abastament energètic a cost assequible. Cal posar en pràctica una legislació transparent relativa al mercat interior. Sostenibilitat mediambiental: Reforçant el lideratge de la UE a través de l'adopció d'un pla d'acció sobre l'eficiència energètica i la continuació del desenvolupament de les energies renovables, així com la posada en pràctica del pla d'acció en matèria de biomassa
Compromisos En línia amb els objectius, adopta diversos compromisos que condicionen de manera sensible l'activitat dels estats membres. Destaquen:
Compromís dels "Cinc Vints" Abans de l'any 20 20 la UE ha d'aconseguir:Aquest lema juga amb la manera de designar els anys en anglès. 20% de reducció en les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEI) sobre les xifres del 1990.Consell Europeu de març del 2007 Sol·licita la celebració d'un acord internacional en el qual els països desenvolupats es comprometin a reduir en un 30% les seves emissions de gasos amb efecte d'hivernacle des d'ara fins al 2020
El 15 de desembre del 2011, la Comissió Europea adoptà la comunicació "Energia: Fulla de ruta per l'any 2050", on la UE es compromet abans del 2050 les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a un 80-95% per sota dels nivells del 1990. 20% de reducció en el consum d'energia, també en comparació amb el 1990, promovent una major eficiència energètica.,Comunicació de la Comissió del 19 d'octubre del 2006. titulada «Pla d'acció per l'eficiència energètica: realitzar el potencial» 20% de l'energia primària consumida ha de procedir de fonts renovables.Comunicació de la Comissió, del 10 de gener del 2007, titulada «Programa de treball de l'energia renovable — les energies renovables al segle XXI: construcció d'un futur més sostenible»
Compromisos d'energies renovables en el transport. La Directiva 2009/28/CE i la decisió del 30 de juny del 2009 fomenten l'ús d'energies renovables. Almenys el 10% de l'energia consumida en transport ha de ser d'origen renovableEl 17 d'octubre del 2012, la Comissió Europea emeté una proposta de Directiva que, si fos aprovada pel Parlament i el Consell (molt probable), modifica substancialment la política comunitària sobre biocarburants reflectida en les encara vigents Directives 98/70 i 2009/28.
Les propostes de major impacte tendeixen a restringir la utilització de biocarburants de primera generació, intentant promoure el desenvolupament de noves fonts i procediments:
Limita al 5% l'aportació dels biocarburants fabricats amb cultius alimentaris poden tenir en l'objectiu final d'aconseguir abans de l'any 2020 el 10% d'energies renovables en el transport. Augmenta al 60% l'exigència de reducció d'emissions de GEH per les plantes que entrin en funcionament a partir de juliol del 2014. Estableix nous criteris per la comptabilització de les emissions que són degudes al canvi en l'ús de la terra. La Directiva 2009/30/CE, denominada "Directiva de qualitat dels carburants (FQD per les seves inicials angleses) Abans del 31 de desembre del 2020 els subministradors han de reduir les emissions de GEH en un 10% (6% imperatiu i dos trams del 2% indicatius). Amb l'estat actual de la tecnologia sembla que l'única opció vàlida serà el consum de biocarburants.
Compromís de reducció de consum a edificis Els edificis existents als diversos països de la Unió Europea són el principal sector consumidor final d'energia; actualment representa el 40% del totalAquesta proporció varia àmpliament entre els diversos països, per exemple, a Espanya (país més càlid i assolellat que la mitjana de la UE) es redueix al 25% i amb tendència expansiva. miniatura|Consum final d'energia a la UE 27 Per aquest motiu, la reducció de la demanda i satisfer-la mitjançant la utilització de fonts renovables ha sigut tractada des de la dècada del 1980 per diversos actes legislatius. miniatura|Consum final d'energia a Espanya En particular, la Directiva 2002/91 ja estava dirigida de manera monogràfica a l'eficiència energètica dels edificis, recollint diverses disposicions disperses promulgades a l'anterior dècada. Després de diferents modificacions, tornà a realitzar-se'n una nova refosa a la Directiva 2010/31, relativa a l'eficiència energètica a edificis. Finalment, la Directiva 2012/27 sobre eficiència energètica incideix de manera particular sobre el consum energètic a edificis.
Alguns dels compromisos més notables dels dos últims textos legals mencionats a l'anterior paràgraf són:
Directiva 2010/31 relativa a l'eficiència energètica dels edificis Proporciona metodologia de càlcul de l'eficiència energètica dels edificis Fixa requisits mínims: