Can Calderó és un mas fortificat d'Alella, catalogat com a bé cultural d'interès local, mentre que la torre de defensa ho està com a bé cultural d'interès nacional.
Història Els seus orígens a l'antic mas rònec Oliver o Font, que a finals del va passar a mans de la família Dauder, per la qual cosa es diria Mas Dauder. El 1432, Francesc Sayol, procurador de Pere Dauder, el va vendre a Francesc Font, que també era amo de Cal Vell. Trenta anys més tard, Bernat Dauder recuperà la finca, que el 1559 passà a mans del seu nét mossèn Oller, ciutadà de Barcelona.
La seva vídua heretà la propietat i la llegà al seu nebot Jeroni Resplans, mercader de Barcelona, que la va ampliar amb la compra del mas Mates de Vall i de l'antic mas rònec Valls. El 1655, la seva filla Magdalena es va casar amb el jurista Miquel de Calderó i de Masdovelles (†1716), que reformà la masia per a transformar-la en residència senyorial, i també va fer construir la capella, beneïda el 1682. Miquel de Calderó exercí com a catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona, membre i advocat fiscal del Consell Reial, regent de l'Audiència de la Cancelleria Reial. Com a partidari de l'Arxiduc Carles, fou regent honorari del Consell d'Aragó, i un cop acabada la Guerra de Successió, els borbònics el destituïren i li confiscaren els béns.
El 1863, la finca era propietat de Josep de Calderó, a qui el 1895 va succeir el seu fill Salvador. Aquest va morir sense descendència, i la propietat va passar a mans del seu nebot Miquel Bosch de Calderó, fill de la seva germana Josepa i de Josep Bosch, apotecari d'Alella. Miquel Bosch va restaurar la casa i va recuperar els drets per a celebrar missa a la capella, inaugurada amb un aplec el 8 de setembre del 1914, festivitat de la Mare de Déu de Núria.
Descripció L'edifici principal és una gran casa de planta baixa, planta noble i golfes, i coberta a quatre aigües amb un petit carener horitzontal de teula àrab i amb arestes de ceràmica vidriada. Està formada per un cos central de tres crugies, amb la façana principal orientada cap a ponent. Les obertures s'organitzen segons segons eixos de composició verticals. A la planta baixa hi ha la portalada d'arc de mig punt adovellat; a la planta noble hi ha finestres balconeres emmarcades amb carreus de pedra i un balcó del sobre la portalada; a les golfes hi ha dotze petites finestres d'arc de mig punt. Els espais interiors encara conserven elements originals, amb sostres de jàsseres, voltes de maó pla, bigues i cavalls de fusta, i arcs rebaixats en planta baixa. El celler, situat al fons, unifica totes les crugies de forma transversal i encara conserva les dues premses originals.
Adossada a la part posterior, però a l'alçada de la planta noble a causa del desnivell del terreny, hi ha la capella, coberta amb voltes gòtiques i amb accés independent des de l'exterior. Hi ha un jardí envoltat amb un mur de pedra i un camí d'accés amb un barri d'entrada.
Torre de defensa Es troba a l'angle esquerre de la façana principal, i consta de planta baixa i dos pisos, amb un cos més elevat per a la caixa d'escala, ambdós coronades per merlets esglaonats. L'actual aspecte és fruit d'una remodelació moderna, a quan es practicaren les actuals obertures amb els brancals, ampits i llindes de pedra granítica treballada.
Referències
Bibliografia
Categoria:Monuments històrics del Maresme Caldero Caldero Categoria:Patrimoni monumental d'Alella Caldero