Sant Cebrià de Palautordera és una capella romànica integrada al castell de Fluvià, a Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental).
Història Tot i que la construcció ha estat datada al , la primera notícia documental és del 1110, quan Pere Bonfill li llegà quatre sexters de vi.
Donada la seva capacitat, va ser probablement construïda com a església parroquial, però la manca de població al seu voltant i el creixement del nucli de Sant Esteve de Palautordera devien fer que no fos utilitzada com a tal. Al va ser fortificada amb espitlleres, i s'hi aixecà una doble teulada de dues vessants.
A finals del , Benet Adroher i Vinyals va adquirir la casa, que es trobava en estat ruïnós, al comte de Creixell, i la va fer reconstruir i ampliar, convertint l'església en una capella neobarroca. En un dels murs es trobaren les imatges romàniques dels sants patrons, que foren cedides al Museu de Vic.
Després de la Guerra Civil, els altars foren refets i l'absis fou decorat amb noves pintures. La darrera intervenció és del 1966.
Descripció Es tracta d'un temple de planta de creu llatina d'una sola nau i absis trilobat, amb volta lleugerament apuntada sobre arcs torals. La planta dels tres absis és lleugerament ultrapassada, en forma de ferradura, i les dues absidioles són més baixes que l'absis central, del qual només es pot veure un fragment al mur de llevant del casal, que no conserva la seva forma original, sinó que va ser sobrealçat i espitllerat i es convertí en torre de defensa, recuperada el 1966.
L'entrada, situada a ponent, queda desfigurada per un petit porxo que es va construir al davant. Els murs nord i sud queden incorporats dins les dependències de la casa i no són visibles exteriorment. El parament és de pedres tallades i disposades regularment.
Referències
Categoria:Esglésies romàniques del Vallès Oriental Categoria:Patrimoni monumental de Sant Esteve de Palautordera Categoria:Edificis de Sant Esteve de Palautordera