La Mollera d’Escalarre és el topònim amb què la població local designa la zona humida dels aiguamolls situats a la cua del pantà de la Torrassa. Es tracta d’un espai humit vinculat a la Noguera Pallaresa, just aigües amunt del poble de la Guingueta d'Àneu. Antigament, aquest indret havia estat ocupat per l’estany d’origen glacial més gran dels Pirineus, fa uns 10.000 anys, fins que el rebliment progressiu de sediments el va transformar en un aiguamoll, que encara es va expandir amb la construcció del pantà de la Torrassa: en aquest tram més planer del riu, les aigües s’hi encalmaven i van acabar configurant les molleres actuals. La presa, construïda a mitjan segle XX, va provocar un augment artificial del nivell de l’aigua, i la part corresponent a la cua de l’embassament va créixer i es va modelar fins a adquirir l’aspecte que coneixem avui. Els hàbitats aigualosos —herbassars, comunitats de plantes aquàtiques, verneda, etc.— van quedar alterats per l’embassament, però continuen tenint un interès molt elevat. L’espai és també clau per als ocells aquàtics en el context de l’Alt Pallars i, alhora, acull una presència notable d’ocells de muntanya i de bosc. La mollera és una de les poques zones humides d’aigües tranquil·les de què disposa el Parc Natural de l’Alt Pirineu.
L'espai deu la seva singularitat al fet d’estar situada en una zona de muntanya. A efectes comparatius, la superfície de la mollera d’Escalarre és de 68,79 hectàrees, mentre que la Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) del delta del Llobregat ocupa 2.407,12 hectàrees i el Parc Natural del Delta de l'Ebre té una extensió de 7.736 hectàrees.
El medi físic El pantà de la Torrassa és un embassament amb finalitats hidroelèctriques que estanya una superfície d'unes 65 hectàrees. Els sediments transportats pel curs fluvial s’han anat dipositant al fons del pantà, permetent que s’hi estableixin espècies herbàcies com el canyissar, el qual serveix com a hàbitat a un gran nombre d’ocells aquàtics. El nivell d'inundació és força irregular i el tram de la vall d'Àneu on es localitza és força obert i planer. Aquests dos fets faciliten la colonització de l'espai per vegetació pròpia de les zones humides. A la cua del pantà es produeix un intens procés de rebliment, que disminueix progressivament els sectors amb làmina d'aigua lliure.
Plantes i vegetació De la vegetació cal destacar el bosc de ribera, força extens i ben estructurat. Hi predomina la salzeda (hàbitat d'interès comunitari codi 92A0) i, en menor grau, la verneda, que no arriba a formar un bosc diferenciat. També hi ha clapes de canyissars, espècie afavorida pel lent però constant rebliment de la cubeta de l'embassament. La vegetació helofítica i higròfila presenta també un elevat interès. Cal remarcar també la presència de l'hàbitat d'interès comunitari 6510 Prats de dall de terra baixa i de la muntanya mitjana (Arrhenatherion). Pel que fa a la flora, destaca la presència en aquest espai de l'única població catalana de la planta aquàtica Hippuris vulgaris.
Ocells Els ocells de la mollera d’Escalarre són uns dels elements més atractius d'aquest aiguamoll de muntanya. Si bé els ocells aquàtics en son el grup més característic, el fet que l'espai combini hàbitats de zona humida i entorns de muntanya facilita que també hi siguin presents espècies de bosc i de muntanya. Aquest espai és rellevant en el context de l'Alt Pallars, però cal considerar que es ressent d’una afluència humana excessiva, degut en part a la seva facilitat d'accés. La carretera C-13 (eix del Pallars) circula per la riba dreta, mentre que una pista forestal ho fa per la riba esquerra coincidint amb un tram del sender GR-11, la qual cosa afavoreix l'accés de nombrosos pescadors i d'altres visitants (grups sorollosos, passejants amb els gossos deslligats, etc.). Aquest factor limita la presència de fauna i especialment la nidificació d’ocells.
Classificació ecològica dels ocells A la Mollera d'Escalarre es pot trobar una gran diversitat d’ocells. La definició més àmplia en clau ecològica la proporciona el Conveni de Ramsar, on l’Article 1.2 estableix que les aus aquàtiques són aquelles que depenen ecològicament dels aiguamolls. Aquesta dependència pot incloure diferents menes d’ocells: Ocells d'aiguamoll Ocells d’aiguamoll amb adaptacions freqüents al medi aquàtic, que varien segons cada grup ecològic: Nedadors, adaptats a desplaçar-se principalment nedant sobre l’aigua, gràcies a tenir les potes palmades situades relativament enrere i un cos flotant. S’alimenten sobretot a la làmina d’aigua (filtrant, pasturant o capbussant només el cap i el coll, estant cap per avall i cua enlaire), com l'ànec collverd i el xarxet comú. Bussejadors. Són espècies adaptades a capbussar-se i nedar sota l’aigua per capturar aliment (peixos o invertebrats). Tenen el cos més hidrodinàmic, les potes situades molt enrere (gran empenta sota l’aigua) i una flotabilitat més baixa; per això, sovint a terra són més maldestres i, nedant a la superfície, poden semblar enfonsats, com el cabusset i el corb marí gros. Camallargs de ribera, adaptats a vadejar per aigües somes i marges (ribera de riu, canyissar), gràcies a potes llargues i, sovint, coll i bec llargs. S’alimenten sobretot caçant a poca fondària (peixos, amfibis i invertebrats) amb una estratègia de guaita o avanç lent, aprofitant la cobertura de la vegetació de ribera. En aquesta categoria es troba el bernat pescaire i el martinet blanc. Limícoles. Són ocells de mida petita o mitjana especialitzats a alimentar-se a vores fangoses, on piquen o sondegen el substrat amb el bec per capturar invertebrats (cucs, crustacis, larves). Es diferencien dels camallargs tipus agró perquè, en general, tenen el coll més curt i un estil de cerca més actiu (caminant i prospectant el fang) en lloc de caçar sobretot a l’aguait. La xivitona pertany a aquesta categoria. Ràl·lids, adaptats a viure a la vegetació densa (canyissars), on es mouen discretament caminant més que volant. Tenen el cos lateralment comprimit (per esmunyir-se entre tiges); sovint només es deixen veure bé quan surten a clarianes o a aigües somes.. En la mollera es troba la polla d'aigua, la dieta de la qual combina vegetació aquàtica i llavors amb molts invertebrats i de vegades petits vertebrats. Ocells de ribera i de canyissar. Són espècies fortament lligades als marges d’aigua i a la vegetació palustre, i depenen d’aquest microhàbitat per alimentar-se, moure’s i, sovint, reproduir-se. A la ribera hi trobem la merla d’aigua, el blauet, la cuereta torrentera i la cuereta blanca; al canyissar, la boscarla de canyar i el rossinyol bord.
Ocells de bosc i de muntanya La mollera combina hàbitats de zona humida i entorns de muntanya, de manera que també es poden incloure espècies que no són estrictament dependents d’un aiguamoll, però que hi fan vida totalment o parcialment, o hi passen ocasionalment.
Generalistes de mosaic agrari. Els ocells els trobem en camps no massa grans, intercalats amb el bosc i amb marges i límits amb bardissa i tanques vegetals formades pels arbusts del bosc del voltant. En aquest entorn es troba la garsa, la cornella negra, el gaig, el pardal comú, el pinsà comú, el gafarró, el verderol, el gratapalles i el tord comú. Insectívors de sotabosc i terra, com la merla, el pit-roig, el rossinyol i el rossinyol bord. Es troben a la fullaraca, mates baixes o clarianes ombrívoles. Insectívors de l'estrat arbustiu i capçada d'arbre, com el tallarol de casquet, el tallarol capnegre, el mosquiter comú, l'oriol i el cucut. Insectívors forestals de tronc i capçada, com el picot garser gros, el picot verd ibèric, el pica-soques blau, el raspinell comú, la mallerenga carbonera, la mallerenga blava i la mallerenga cuallarga. Aeris. Els ocells són caçadors d’insectes en vol, com l'oreneta vulgar, l'oreneta cuablanca i el roquerol. Rapinyaires i carronyaires. Són ocells que sobrevolen la mollera i quan hi detecten un cadàver hi acudeixen. En aquest grup es troben l'aligot comú i el voltor comú.
Estacionalitat Segons l'estació les espècies d'ocells van canviant, seguint el ritme de les migracions. En funció de l'època de l'any, es poden agrupar els ocells en quatre grans grups: D’una banda hi ha els sedentaris, presents tot l’any, que formen el nucli estable de la comunitat. En el grup dels ocells aquàtics destaca l'ànec de coll verd. En el grup de muntanya, el pit-roig, la garsa, el gaig, la cornella i el voltor entre altres hi són presents tot l'any. I també hi ha els ocasionals, com els voltors, que són present de forma irregular com la presència puntual d'aliment, o de sobrevol. A l’hivern s’hi afegeixen els hivernants, sovint concentrats als sectors amb aigua i zones d’alimentació on abunden invertebrats aquàtics, llavors i vegetació aquàtica. En el grup dels ocells aquàtics destaquen el corb marí gros, el bernat pescaire i el xarxet comú. A la primavera i a la tardor destaca el pas migratori, amb espècies que hi fan estades breus durant el desplaçament. Finalment, a finals de primavera i a l’estiu augmenten els estivals/reproductors. Arriben a la primavera, crien i marxen. Apareixen entre el mesos d'abril i agost. La seva presència sovint va lligada a l'abundància d'insectes, vegetació alta i bosc de ribera. Destaca el Rossinyol a l’estiu i especialment a la primavera. Altres ocells estivals típics de l’entorn de ribera i prats inclouen orenetes i altres passeriformes insectívors, que aprofiten l’explosió d’insectes de primavera-estiu., aprofitant el pic d’activitat i disponibilitat d’aliment.
Impacte humà A part de la excessiva freqüentació, un altre element a corregir és la presència de diverses línies elèctriques que creuen l'espai. Un altre factor problemàtic és la presència de la planta aquàtica invasora Elodea canadensis.
L'embassament acumula un excés d'algues i sediments, reduint la capacitat d'emmagatzemament d'aigua, fet que Endesa, companyia gestora de la presa, intenta corregir baixant periòdicament la cota d'aigua per poder fer neteja. L'any 2021 i amb anterioritat s'ha acusat a l'empresa de fer el buidat parcial del pantà de forma brusca, provocant la mort de peixos de l'embassament.
L'espai disposa d'alguns equipaments (observatori elevat, senyalització informativa, taules i bancs, etc.) als dos marges del riu. Les línies elèctriques amb suports situats al bell mig de la zona humida, fins i tot dins de l'aigua, van ser suprimides l'any 2015.
Aquesta zona humida està situada dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu i està protegida també com a espai del Pla d'Espai d'Interès Natural Alt Pirineu i com a espai de la Xarxa Natura 2000 ES5130022 La Torrassa.
Referències
Bibliografia
Categoria:Geografia d'Esterri d'Àneu Categoria:Geografia de la Guingueta d'Àneu Categoria:Zones humides de Catalunya Categoria:Hàbitats d'interès comunitari