El Castell de Jafre era una fortalesa de la localitat homònima (Baix Empordà), les restes de la qual estan catalogades com a bé cultural d'interès nacional.
Història El primer senyor documentat fou Guillem de Jafre (1243), que, pel que sembla, va vendre els delmes de la parròquia al monestir de Sant Miquel de Cruïlles. Sembla que el succeí Artal de Jafre, esmentat el 1277 en el reconeixement fet pel seu fill Arnau de Bordils de la venda esmentada.
D'aquest llinatge va néixer Jofre de Jafre, abat de Sant Salvador de Breda (†1336), sota el govern del qual bastí el temple gòtic del monestir de la Selva. Els anys 1348 i 1362, s'esmenta un Berenguer de Jafre, i al , el castell i el lloc de Jafre, que formava part de la baronia de Verges, depenia dels vescomtes de Rocabertí. Hi ha un document de 1357 sobre Asbert de Tallada, senyor de Jafre.
Al , la senyora Rafaela de Jafre es casà amb B. J. de Marimon, i els seus descendents portaren el cognom Marimon-Jafre. El 1462, durant la Guerra Civil contra Joan II, hi hagué una forta acció dels pagesos, que degollaren 30 francesos. Sembla que la reina Joana hagué de permetre que, en represàlia, fossin penjats 30 presoners. Aleix de Marimon-Jafre (†1643), fou capità del castell de Salses i portaveu del governador general de Catalunya.
Descripció Sembla que s'alçava al costat nord de l'església parroquial de Sant Martí, reedificada al , on s'hi veuen fragments d'aparells de carreus grans i mal escairats provinents de l'antic castell o casa forta. La resta més notable és un mur perpendicular al temple, fet amb carreus grossos i que té una longitud d'uns 7 m i una alçada d'uns 8 m, que hom pot datar cap al o el . Actualment, ha estat convertit en la façana d'una casa i hi han estat practicades obertures, algunes fa molt pocs anys. L'existència d'espitelleres demostra que el parament avui visible donava a l'interior de la fortalesa.
Referències
Categoria:Patrimoni monumental de Jafre Categoria:Edificis de Jafre Jafre Categoria:Castells de Catalunya desapareguts