Can Catà és una masia de la serra de Collserola a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Història Antigament conegut com a mas Coll i també Gassó, va ser venut el 1708 per Eulàlia Domingo, vídua del doctor en drets Francesc Catà, a Josep Mas i Duran (†1725), burgès honrat de Perpinyà.AHPB, notari Josep Galí, 21-12-1708. Aquest va reunir més propietats a la zona i fou succeït per la seva filla Maria Agnès Mas i Duran (†1743), vídua del procurador causídic Josep Pallerols, que al seu torn fou succeïda per Josep Vinyes i Fuster, doctor en drets. El 1773, els seus hereus, els germans Francesc d'Assís, Maria Francesca, Maria Agnès, Maria Teresa i Marià Peraller i Vinyes vengueren el conjunt al comerciant Ramon Llordella i Torrebruna,AHPB, notari Joan Fontrodona i Roure, manual 1.064/13, f. 300-309v, 08-11-1773. que el 1790 va ser nomenat cavaller i el 1791 va rebre el privilegi de noble de mans de Carles IV. A la seva mort el 1799, va ser succeït pel seu fill Ramon de Llordella i Tresserras.AHPB, notari Joan Fontrodona i Roure, 14-10-1799. Publicació del testament de Ramon de Llordella i Torrebruna.
Arran de la Guerra del Francès, la família va fugir a Mallorca, on la seva esposa Gertrudis de Lana i Piferrer i la seva filla Maria Rosa moririen el 1812. Després de la mort sense descendència del primogènit Pere Nolasc, la successió va passar a la seva neboda Gertrudis de Lemaur i de Llordella (1802-1868), filla de Maria Lluïsa de Llordella i de Lana (1780-1803) i de l'enginyer militar Manuel Lemaur de la Muraire (1759-1811), casada amb el coronel d'artilleria Josep de Molins i de Cabanyes (1793-1859).
El 1861, ja vídua, va vendre la finca per 12.000 duros a Maria Carme Llopart i Xiqués, pagats per la seva mare Manuela Xiqués i Romagosa, indiana natural de l'Havana, com a part del dot al seu matrimoni amb Leopold Gil i Serra.AHPB, notari Josep Pla i Soler, manual 1.298/26, f. 39-49v, 16-07-1861. Posteriorment, fou heretada pel seu fill Leopold Gil i Llopart, casat en terceres noces amb Elisa Nebot i Torrens, i foren pares de l'arquitecte Leopold Gil i Nebot (1921-2016).
Descripció És una masia del amb els portals d'entrada a punt rodó i la teulada amb pendent als costats. Mostra l'estructura formada per la planta baixa, pis i golfes, on s'ha fet una galeria de dos arcs. La façana és orientada a migdia i fou reformada a inicis del . És coronada per un frontó amb formes motllurades circulars i els balcons tenen baranes amb balustrada. Les finestres són coronades amb cornises.
Té uns jardins d'estil neoclàssic, dissenyats al per l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrens. La finca inclou la Reserva Natural de Can Catà, que actualment no s'obre al públic.
Referències
Vegeu també
Eudald Mas i Duran Venceslau de Molins i de Lemaur Torrent de Can Catà Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes Casa Gertrudis Zorrilla
Bibliografia
Categoria:Patrimoni monumental de Cerdanyola del Vallès Categoria:Masies de Cerdanyola del Vallès Categoria:Serra de Collserola