Arquebisbat de Torí

Larquebisbat de Torí (italià: Arcidiocesi di Torino, llatí: Archidioecesis Taurinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que pertany a la regió eclesiàstica Piemont. El 2010 comptava amb 2.020.313 fidels al voltant de 2.115.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Cesare Nosiglia.

Territori miniatura|esquerra|Mapa de l'arxidiòcesi L'arquebisbat comprèn bona part de la província de Torí (137 municipis), a més de 15 municipis de la província de Cuneo i 6 més de la província d'Asti.

L'arquebisbat limita al nord amb la diòcesi d'Ivrea, a l'est amb les de Casale Monferrato, d'Asti i la d'Alba, al sud amb la diòcesi de Fossano; i a l'oest amb les de Susa, Pinerolo, Saluzzo i Chambéry, aquesta darrera a territori francès.

La seu arquebisbal es troba a la ciutat de Torí, on es troba la catedral de Sant Joan Baptista.

La diòcesi està dividida en 60 zones pastorals, formades per 359 parròquies.

Història Els orígens del cristianisme a Torí no estan documentats. Es pot reconèixer els sants Avventore, Ottavio e Solutore (tots del ) com els protomàrtirs torinesos o, com a mínim, aquells que se sap ja es veneraven en temps de sant Màxim. Les comunitats cristianes del nord-oest d'Itàlia es van organitzar en esglésies (és a dir, en diòcesis, amb un bisbe com a cap, sobretot en època constantiniana.

Segons la tradició, el primer bisbe de Torí és sant Màxim. No hi ha notícies de bisbes anteriors. Màxim va morir entre el 408 i el 432. Va haver un altre bisbe anomenat Màxim, el primer històricament documentat, que participà a dos sínodes, a Milà al 451 i a Roma al 465.

Originàriament la diòcesi de Torí s'estenia fins a les valls de la Mauriena, de Susa i de Lanzo, fins que a final del passaren sota la jurisdicció del bisbe de Sant Joan de Mauriena. El 1033 el bisbat de Torí recuperà les valls de Susa i Lanzo.

Durant l'edat mitjana el capítol catedralici elegia el bisbe, però a partir del la Santa Seu exercí la seva influència per a les decisions. El 1300 el papa Bonifaci VIII anul·là l'elecció de Tommaso II di Savoia feta pel capítol i imposà a Teodisio Revelli a la seu torinesa. El 1411 els drets dels canonges ja s'havia extingit i Joan XXII elegí Aimone da Romagnano, sense concedir al capítol d'avançar una proposta.Goffredo Casalis, Dizionario geografico-storico-statistico-commerciale degli Stati di S. M. il Re di Sardegna, Torino 1851, vol. XXI, p. 499-500

El 6 de juny de 1453 les cròniques informes del famós miracle del Corpus Christi, que és l'origen del nom de la basílica del Corpus Christi. Segons les cròniques de l'època una hòstia que hi havia a una custòdia robada ascendí fins a quedar suspesa a l'aire davant de molts espectadors. Quan arribà el bisbe, l'hòstia quedà suspesa, fins que es posà sobre un calze. Les espècies eucarístiques es conservaven incorruptes després de l'erecció de la basílica (1521), fins que Roma ordenà que es consumissin sacramentalment.

Durant tota l'edat mitjana va ser sufragània de l'arquebisbat de Milà, fins que el 21 de maig de 1515 el papa Lleó X l'elevà al rang d'arxidiòcesi metropolitana mitjançant la butlla Cum illius; donant-li les seus sufragànies de Mondovi i bisbat d'Ivrea mitjançant la butlla Hodie ex certis.

El 1578 l'antiga relíquia del Sant sudari va ser traslladada de Chambéry a Torí.

Des del l'arxidiòcesi ha cedit parts del seu territori a les diòcesis de Fossano (1592), de Pinerolo (1748) i de Susa (1772).

Durant el adquirí gran importància sobretot pels mèrits dels bisbes Francesco Luserna Rorengo di Rorà i Vittorio Maria Baldassare Gaetano Costa d'Arignano.

Al la diòcesi de Torí es va fer popular per la presència de diversos sants: sant Giuseppe Benedetto Cottolengo, fundador de la Petita Casa de la Divina Providència; sant Joan Bosco fundador dels Salesians; sant Leonardo Murialdo, fundador de la Congregació de Sant Josep; sant Josep Cafasso, santa Maria Domenica Mazzarello; el sant infant Domenico Savio; el beat Francesco Faà di Bruno; seguits després pelr beat Giuseppe Allamano, nebot de sant Giuseppe Cafasso, fundador dels Missioners i Missioneres de la Consolata, i del beat Piergiorgio Frassati.

El 1947 cedí parts del territori a la diòcesi de Gap i a la de Saint-Jean de Maurienne

Cronologia episcopal Bisbes de Torí San Màxim I † (390 - 420 mort) Massimo II † (inicis de 451 - finals de 465) Vittore † (mencionat el 494) Tigridio † (inicis de 501 - finals de 502) Ruffo † (inicis de 562) Ursicino † (562 - 20 d'octubre de 609 mort) Rustico † (inicis de 680 - 15 de setembre de 691 mort) Valcuno o Walcuno † (mencionat el 739)Ignoto a Semeria e a Savio; menzionato da Cappelletti al 739, mentre la cronotassi del sito diocesano pone la data del 770. Andrea † (finals de 773 - vers 800) Claudio I † (vers 818 - 8 de maig de 827)Secondo Cappelletti muore nell'830 vers. Witgario o Vitgario † (22 de gener de 832 - 8 de maig de 838)Escluso da Semeria, è riconosciuto dagli altri autori come autentico bisbe de Torí. Regimiro † ()Ignoto al Cappelletti, è collocato da Semeria, sulla scia del Pedemontium sacrum di Meiranesio, sul finire dell'VIII secolo; l'unica menzione di questo vescovo è che visse 1047 e che istituì la vita comune dei canonici della sua cattedrale. Savio lo pone dopo Vitgario senza particolari indicazioni cronologiche, mentre la cronotassi della diocesi riporta le date 838-860. Guglielmo I ? † (vers 840)Sconosciuto a Savio e alla cronotassi diocesana, è collocato in questo periodo da Semeria e Cappelletti. Claudio II † (vers 873)Sconosciuto a Savio, è collocato in questo periodo da Semeria e Cappelletti; la cronotassi del sito della diocesi indica le date 860-878. Lancio ? † (mencionat el 887)Menzionato in un diploma dell'887, questo vescovo è ammesso da Semeria, Cappelletti e la cronotassi diocesana (nell'888). Savio lo esclude, perché la lezione Lancio è frutto di un errore del copista medievale, mentre la lezione autentica è Amolo. Amulo † (inicis de d'abril de 880 - 21 de maig de 898)A causa della presenza di Lancio nell'887, Cappelletti distingue un Amulo I e un Amulo II. Eginolfo † (mencionat el 901) Guglielmo II † (inicis de 906 - finals de 920 ?)Per Savio e la cronotassi del sito della diocesi, si tratta di Guglielmo I. La cronotassi diocesana inoltre, dopo Guglielmo, pone un Amulo II con queste indicazioni cronologiche: 904-906?. Ricolfo † (mencionat el 945)Escluso da Semeria, è collocato da Cappelletti nel 928, mentre Savio lo indica tra i firmatari del testamento del vescovo Attone di Vercelli il 15 de maig de 945; secondo quest'ultimo autore, la data del 928 è frutto di un'errata interpretazione del Meiranesio. La cronotassi diocesana indica come cronologia per questo vescovo: 906?-945; la stessa cronotassi riporta dopo Ricolfo tre vescovi (Alberto, Gebisio e Gumberto) sconosciuti agli altri autori. Amalrico † (inicis de juny de 955 – finals de novembre o de desembre de 969)Dopo Amalrico, Savio e la cronotassi del sito della diocesi collocano il vescovo Guglielmo II. Inoltre la cronotassi diocesana aggiunge, dopo Guglielmo II, un Oberto I mencionat el 989. Aunuco ? †Menzionato da Cappelletti nel 960 e nel 980, non è considerato da Semeria, mentre Savio ritiene che Aunuco sia un errore di lettura per Amico (ossia il vescovo Amizone); ed aggiunge (con il Cappelletti) che la data con cui il Meiranesio lo colloca nel 966 è un frutto di un errore, trattandosi invece del 999. Amizone (Amizo) † (inicis de 989 - 1 de setembre de 998) Gezone † (inicis del )Secondo il Savio non ci sono date certe per questo vescovo, se non che il suo episcopato è compreso tra 1 de setembre de 998 e il 1011. Bonifacio ? †Questo presunto bisbe de Torí è sconosciuto sia a Semeria che a Savio; la cronotassi del sito della diocesi lo colloca nel 1012, mentre il Cappelletti nel 1013. Landolfo † (vers 1011 - vers 1037) Pietro ? (antibisbe)Questo prelato, sconosciuto a Semeria e a Savio, è datato dalla cronotassi del sito diocesano al 1039, mentre Cappelletti lo segnala nel 1029. Guidone (o Widone) † (gener/març de 1039 - 20 de gener de 1046 mort) Regimiro ? †Questo presunto vescovo è sconosciuto a Semeria e a Savio; è mencionat alla cronotassi del sito diocesano alla data del 1047, mentre Cappelletti lo dice documentato il 1 de maig de 1046. Cuniberto † (11/26 de maig de 1046 - 20 de juliol de 1081) Ogero ? †Ignoto a tutte le fonti, ad eccezione di Cappelletti, che lo indica presente nel 1080. Umberto ? †Vescovo sconosciuto sia al Savio che al Semeria; Cappelletti lo menziona nel 1087, mentre la cronotassi del sito della diocesi nel 1090, dopo Guglielmo III. Per Cappelletti sarebbe Umberto I, mentre un Umberto II è da lui collocato nel 1118 e nel 1120: in questo modo i due Umberto si identificherebbero con i due Guiberto della presente cronotassi. Guglielmo III (o Vitelmo) † (3 d'agost de 1083 - 15 de març de 1089)Secondo Cappelletti, questo vescovo è un intruso. Guiberto I † (20 de setembre de 1098 - 16 de febrer de 1099 mort)Secondo Savio, potrebbe essere mort il 14 de novembre de 1099. Mainardo † (15 de juliol de 1100 - 10 de setembre de 1117 o 1118 mort)Secondo il Savio, ultima menzione certa di Mainardo è del 4 de novembre de 1116. Guiberto II (o Umberto) † (mencionat el 12 de novembre de 1118) Bosone † (13 de desembre de 1122 - finals de 1125)Dopo Bosone, la cronotassi del sito della diocesi pone un certo Agamennone di Ginevra (1125-1130) sconosciuto agli altri autori. Arberto † (mencionat el 29 de novembre de 1140)Secondo Savio un Ubertus, che potrebbe corrispondere al nostro Arberto, è menzionato in un documento del 30 de maig de 1135. Oberto † (inicis d'abril de 1144 - finals de 1145)Secondo Semeria morì il 5 de juny de 1148; la cronotassi del sito della diocesi pone l'ultimo anno di episcopato di Oberto II nel 1145; per Cappelletti visse oltre il 1147. Secondo quest'ultimo autore, nel 1151 è menzionato un vescovo Rinaldo, sconosciuto agli altri autori. Carlo I † (4 o 5 de juny de 1147 - 1162 mort)Secondo Cappelletti, al vescovo Carlo succedette direttamente Milone da Cardano, con l'esclusione degli altri vescovi presenti in questa cronotassi. Guglielmo IV † (9 de setembre de 1162 - finals de 1163)Dopo Guglielmo IV, la cronotassi del sito della diocesi pone un Oberto III nel 1164. Carlo II † (15 de febrer de 1165 - 1 de febrer de 1169) Milone da Cardano † (27 de febrer de 1170 - 5 de desembre de 1187 nomenat arquebisbe de Milà)Secondo Savio, sembra che dopo la sua nomina a Milano Milone abbia conservato l'amministrazione della diocesi di Torino, come si evince da un diploma del 16 de gener de 1188 dove è denominato arcivescovo di Milano e bisbe de Torí. Arduino † (11 de juny de 1188 - 7 de juny de 1207) Jacopo Ratteri † (antibisbe)Conosciuto al solo Cappelletti, che lo indica vescovo ordinario, non antibisbe, con il nome di Jacopo I, dal 1206 al 1215. Giacomo I di Carisio † (10 de setembre de 1207 - 16 de novembre de 1226 mort)La cronotassi del sito ufficiale dell'arcidiocesi lo chiama Giacomo I De Mosso. Ainardo † (antibisbe)Vescovo ordinario, non antibisbe, menzionato sia da Cappelletti che dalla cronotassi del sito diocesano al 1228. Giacomo II † (16 de novembre de 1226 - 7 de març de 1231 dimití)Secondo Savio, era ancora vivo nel 1237. La cronotassi del sito ufficiale dell'arcidiocesi lo chiama Giacomo II dei Signori di Carisio. Uguccione Caqualoro † (3/12 de juliol de 1231 - inicis d'abril de 1243 dimití)Chiamato da Semeria e dalla cronotassi diocesana come Uguccione dei Cagnola. Lo stesso sito diocesano fa seguire a Uguccione un Regino (1242?) e un Giovanni Provana (1243). Benché dimití, come documentato da Savio, Uguccione sembra abbia mantenuto l'amministrazione della diocesi, in quanto a lui scrive papa Innocenzo IV il 15 de novembre de 1243 per affrettare la nomina del suo successore.