Francesc Burgues i Bartomeu (Ciutat de Mallorca, – 23 de febrer de 1556), procurador reial de Mallorca.
Biografia Origen i nomenament Francesc Burgues formava part de la tercera generació d'una nissaga de procuradors reials de Mallorca, ja que era fill de Gregori Burgues i Uniç i net de Francesc Burgues, tots dos també procuradors reials. Fou nomenat procurador reial vitalici pel rei Ferran el Catòlic el 16 de desembre de 1505. Tot i el nomenament, la presa de possessió del càrrec s'endarrerí per venjança del lloctinent general Joan d'Eimeric, i no en va fer efectiu fins al maig de 1506. El 1507 va assolir la majoria d'edat.
Càrrecs i poder polític També va succeir el seu pare com a mestre de la seca i castlà de Santueri (Felanitx). Durant el seu llarg mandat al càrrec de procurador —al voltant de mig segle— va exercir sovint mitjançant lloctinents familiars, i va mantenir diferències i pols amb diversos governadors generals del regne. Va utilitzar entre les seves tàctiques el bloqueig dels pagaments ordenats pels governadors i fins i tot del seu propi salari. L'any 1517 va participar en un intent de cop d'estat amb l'objectiu de cessar al virrei Miguel de Gurrea i substituir-lo per el governador de Menorca, Frederic de Sant Climent.
La Germania de Mallorca Quan va esclatar la Germania de Mallorca (1521–1523), Francesc Burgues va militar al costat reialista. Inicialment va fomentar les actuacions dels menestrals contra Gurrea, però posteriorment, arran de la carta reial de Carles V signada a Worms que declarava la revolta fora de la legalitat, va prendre partit fermament contra el moviment agermanat. El juliol de 1521 va llegir la carta davant de Joan Crespí, instador del poble i del bé comú, a la sala baixa del castell reial de l'Almudaina; i la va remetre als batles i jurats de la Part Forana. Refugiat al castell de Santueri i posteriorment a Menorca, va aportar recursos i va participar en la repressió després de la victòria reialista, incloent-hi la venda de béns confiscats als agermanats segons ordres reials del 30 de març de 1523.
Últims anys, patrimoni i successió Després de la Germania, va continuar al càrrec, però sovint a través de lloctinents ja que passava llargues temporades fora de Mallorca. Posseïa bens a Catalunya – entre ells la baronia de Vallmoll (Tarragona) – i al Rosselló, a Sant Feliu Damunt i Sant Feliu d'Avall. Es va casar el 1527 amb Joana d'Erill i Requesens, però no va tenir fills. A la seva mort (febrer de 1556) el va succeir el nebot Jordi de Santjoan. Va deixar com a hereva universal la seva neboda Catalina (filla del seu germà Gregori), casada amb Pere de Pacs. Aquest testament va provocar un llarg litigi amb el seu cosí Ramon Quint Burgues.
Referències
Categoria:Governants reials del Regne de Mallorca a l'edat moderna Categoria:Nobles palmesans històrics Categoria:Persones de les Germanies de Mallorca Categoria:Procuradors reials de Mallorca Categoria:Morts a Palma Categoria:Nascuts al segle XV