Cirsa és una multinacional catalana fundada el 1978 a Terrassa per Manuel Lao, consolidada al sector del joc d'atzar i l'oci, líder a Catalunya, Espanya i diversos mercats internacionals. El 2018 fou adquirida a la família fundadora pel fons d'inversió Blackstone, i el 2025 va fer una oferta pública de venda a inversors institucionals del 18% del capital en borsa.
Orígens i evolució La companyia va començar gestionant màquines escurabutxaques en bars i hotels. El seu primer gran projecte fou l'obertura del Casino de Marbella (1985), seguit per una expansió al sector del bingo a finals de la dècada del 1980.
La dècada del 1990, Cirsa va iniciar una forta internacionalització, obrint casinos i salons de joc a la República Dominicana, Veneçuela, Estats Units, Itàlia i Argentina. El grup va créixer fins superar els 400 casinos en 11 països i reunir una plantilla de prop de 15.000 empleats. A Catalunya, Cirsa controla 53 establiments dedicats al joc a través d'un entramat de 27 societats. La companyia va registrar, fins la seva sortida a borsa el setembre de 2025, 67 trimestres seguits de creixement de l'EBITDA excepte durant la pandèmia.
Canvi de propietat El fons estatunidenc Blackstone va adquirir Cirsa el 2018. El juliol de 2025, l'empresa va debutar a la Borsa de Barcelona amb una valoració de 2.520 milions d'euros i una demanda vuit vegades superior a l'oferta. Blackstone va mantenir la majoria accionarial, mentre que un 18% va anar a mans de nous inversors institucionals. Bona part de la recaptació es va fer servir per reduir el deute i consolidar l'expansió internacional.
Controvèrsies Cirsa concentra la gestió de salons de joc, bingos i casino en zones de gran afluència a Catalunya, sobretot a l'àrea metropolitana i en zones turístiques, incloent-hi diversos centres comercials. Aquesta presència ha generat debat social per la facilitació de l'accés als jocs d'atzar, especialment en espais populars i familiars. L'Ajuntament de Barcelona va impulsar diverses moratòries en la concessió de llicències per a nous establiments, intentant limitar la proliferació de salons prop de centres educatius o espais sensibles, però el Tribunal Suprem va anul·lar algunes d'aquestes restriccions tot exigint una nova regulació més justificada i proporcional.
La Generalitat de Catalunya, des de 2012 i fins 2022, va imposar 103 sancions a salons de joc, bingos i casinos a Catalunya, la majoria per presència de menors, entrada de persones inscrites al registre de prohibits o incompliment d'horaris. Tot i el discurs generalitzat sobre la relació entre joc i barris vulnerables, diversos estudis apunten que la concentració d'establiments respon a criteris de densitat de població i turisme.
Referències
Categoria:Empreses de Terrassa Categoria:Jocs d'atzar