Henry James (Nova York, 15 d'abril de 1843-Londres, 28 de febrer de 1916), fill del teòleg Henry James i germà del filòsof i psicòleg William James, i de l'escriptora Alice James, va ser un escriptor i crític literari estatunidenc que va desenvolupar la seua carrera entre finals del i principis del . Va passar molt de temps a Europa i es va nacionalitzar com a britànic poc abans de la seua mort. És conegut fonamentalment per les seues novel·les, narracions breus i contes, basades en temes de consciència i moral.
James va contribuir significativament a la crítica de la ficció, particularment en la seua insistència que els escriptors han de gaudir de la llibertat més gran possible per a presentar la seua visió del món. El seu ús imaginatiu del punt de vista, del monòleg interior i del narrador no fiable en les seues novel·les i contes van aportar una nova profunditat i interès a la ficció narrativa. Va ser un escriptor extraordinàriament productiu, que va deixar grans llibres de viatges, biografies, autobiografia i volums de crítica d'art.Vegeu la bibliografia citada d'Edel, Laurence i Rambeau per a una relació completa de l'extensa obra de James.
James va ser nominat al Premi Nobel de Literatura el 1911, 1912 i 1916.
Vida Henry James va nàixer a la ciutat de Nova York, al si d'una rica família i en un ambient intel·lectual. Son pare, Henry James Sr., estava interessat en diversos temes religiosos i literaris. En la seua joventut, James va viatjar i residir amb la seua família entre Europa i Amèrica. Va estudiar amb tutors a Ginebra, Londres, París i Bonn. A l'edat de 19 anys, va assistir breument i sense èxit a la Harvard Law School (Facultat de Dret de Harvard), però s'estimava més la literatura que el dret.En la nota, "El punt d'inflexió de la meua vida," James manifesta tristament com a Harvard es dedicava a escriure ficció en lloc d'estudiar: "Per descomptat que en les més pregones profunditats del passat vaig gastar un any de la meua vida en aquella admirable institució de la Harvard Law School, i que, en abandonar-la prematurament — sense cap mena de precipitació de la que ara poguera avergonyir-me — vaig endur-me certs feixos de manuscrits que no eren certament apunts o notes trets de la lectura atenta de manuals de dret. Eren notes d'una altra mena, petites i malaltisses llavors encara, sense dubte, però destinades a florir només pogueren en un jardí menys elegant i organitzat que el de les lleis." The Complete Notebooks of Henry James editat per Leon Edel i Lyall Powers (2005) p.437–438. James també parla de la seua insatisfactòria estada a l'Harvard Law School a Notes of a Son and Brother, especialment als capítols nou i deu.
Des de ben jove James va llegir, analitzar i estudiar els clàssics anglesos, americans, francesos, italians, alemanys i russos (traduïts). L'any 1864 va publicar, de forma anònima, la seua primera narració curta A Tragedy of Error i, des d'aleshores, es va consagrar completament a la literatura. Al llarg de la seua carrera col·laboraria extensament amb diferents revistes, com ara The Nation, The Atlantic Monthly, Harper's i Scribner's. Des de l'any 1875 fins a la seua mort, va mantenir un intens calendari de publicació en gran varietat de gèneres: novel·la, col·leccions de contes, crítica literària, llibres de viatges, biografies i autobiografia.
En total, va escriure 22 novel·les, incloent-hi dues d'inacabades a la seua mort, i 112 contes de diferents llargàries, a més d'algunes obres teatrals i un gran nombre d'assaigs. Entre els escriptors que més pregonament el van influir en la seua obra de ficció cal esmentar Nathaniel Hawthorne, amb el seu èmfasi en les ambigüitats del lliure albir humà i la universalitat de la culpa, Honoré de Balzac, amb la seua acurada atenció al detall i la presentació realista dels personatges, i Ivan Turguénev, amb la seua aversió vers els arguments sobreelaborats.El mateix James reconeixia el seu deute amb aquests escriptors. Per exemple, vegeu el prefaci de l'edició novaiorquesa de The Portrait of a Lady per a una discussió sobre la influència de Turguénev, i Lesson of Balzac sobre el novel·lista francès. James va escriure abundants assaigs sobre tots tres escriptors; vegeu les edicions referides de la seua obra de crítica literària. Crítics com Cornelia Sharp i Edward Wagenknecht han detectat influències d'obres específiques sobre l'obra de James, com Eugénie Grandet de Balzac a Washington Square, Marble Faun d'Hawthorne a Roderick Hudson, o Terra verge de Turguénev a The Princess Casamassima. Vegeu els llibres de crítica referits per a més exemples.
James no es va casar mai, i continua sent una qüestió irresolta (i potser irresoluble) si mai va experimentar una relació sexual consumada. Moltes de les seues cartes estan farcides d'expressions d'afecte vers homes i dones, però mai no s'ha pogut demostrar que aquestes expressions hagueren desembocat en alguna cosa més. Al seu efeminat amic Howard Overing Sturgis, per exemple, James podia escriure-li: "Repetisc, gairebé amb indiscreció, que podria viure amb tu. Tanmateix, només puc intentar viure sense tu."Gunter, Susan E; Jobe, Steven Dearly Beloved Friends: Henry James's Letters to Younger Men (2001) D'igual manera, James va escriure a Lucy Clifford, per molts anys amiga i deixebla: "Estimada Lucy! Què podria dir?, quan t'estime tant i tant, i et mire a tu nou vegades per cadascuna que mire a d'altres! Per tant, crec que —si vols que ho deixe clar fins i tot per a la intel·ligència més pobra— t'estime més que cap altra persona."Bravest of Women and Finest of Friends: Henry James' Letters to Lucy Clifford, editat per Marysa Demoor i Monty Chisholm, University of Victoria (1999), p.79 En altre exemple de l'estil epistolari de James, de vegades emocional, va escriure a la seua amiga novaiorquesa Mary Cadwalader Jones: "Estimada Mary Cadwalader. T'enyore, però t'enyore debades; i el teu llarg silenci realment trenca el meu cor, em desconcerta, em deprimeix, quasi m'alarma, fins al punt que fins i tot em pregunte si el vell babau i inconscient Célimare ["Jones", malnom afectuós de James] us ha fet quelcom, en algun fosc somnambulisme de l'esperit, que us haja… fet passar un mal moment, o una dolenta impressió, o un "pretext pintoresc"… Encara que aquestes coses hagen pogut passar, ell t'estima tan tendrament com sempre; res, fins al final dels temps, no el separarà de tu, i ell recordarà aquelles hores íntimes al matí al carrer Onze, aquelles matinades telefòniques, com les més romàntiques de la seua vida…"Dear Munificent Friends: Henry James' Letters to Four Women, editat per Susan E. Gunter, The University of Michigan Press (1999), p.146
James gaudia de la vida social amb els seus nombrosos amics i coneguts, però sembla que va mantenir certa distància amb altres persones.En una carta del 6 de maig de 1904 al seu germà William, James es qualifica a si mateix com "sempre el teu desesperat solter, tot i sexagenari, Henry." The Correspondence of William James: Volume 3, William and Henry editat per Ignas Skrupskelis i Elizabeth Bradley (1994) p. 271. El grau de fidelitat d'aquesta autodescripció és font de discussió entre els biògrafs de James. Vegeu el volum quatre de la biografia referida d'Edel, p.306–316, per a una particular i inconclusa discussió sobre el tema. Vegeu també la secció "Enllaços externs" de The Henry James Scholar's Guide to Web Sites per a un viu debat sobre el tema entre els biògrafs Edel, Novick i Kaplan, junt amb altres materials sobre la controvèrsia. La seua llarga amistat amb la novel·lista estatunidenca Constance Fenimore Woolson —en casa de la qual va viure durant unes setmanes a Itàlia l'any 1887— i el xoc i el dolor que va patir quan aquesta es va suïcidar l'any 1894, es discuteixen amb detall en la biografia de James escrita per Leon Edel, i tenen un paper central en la més recent biografia escrita per Lyndall Gordon. (Vegeu les notes al peu per a més detalls sobre totes les biografies de James en anglès.) Però de nou, la naturalesa de la relació no és clara. Alguns crítics moderns han especulat que James era el més semblant a un homosexual reprimit. L'autor Terry Eagleton ha manifestat que: "[…] els crítics gais debaten sobre el grau exacte de repressió de la seua (probable) homosexualitat…""The asperity papers" (June 24, 2006) de Terry Eagleton, ressenya de The Year of Henry James: The Story of a Novel de David Lodge in The Guardian. La ressenya tracta el tema de la rivalitat entre Lodge i Colm Tóibín en les seues novel·les sobre James, ambdues publicades l'any 2004. Vegeu la secció "Crítica, biografies i obres de ficció sobre James" per a més detalls sobre les dues novel·les. Però les fonts indicades en les notes al peu il·lustren que la sexualitat de James continua sent un tema polèmic i sense consens entre crítics i biògrafs, cosa que explica la qualificació de "probable" en l'opinió d'Eagleton.
Després d'un breu intent de residir a París, James es va traslladar de forma permanent a Anglaterra, l'any 1876. Primer es va instal·lar en un apartament de Londres, i després, des del 1898, a Lamb House, una residència històrica de Rye, East Sussex. El 1899, quan James tenia 56 anys, va conèixer a Roma el jove escultor estatunidenc -de 27 anys- Hendrik Christian Andersen, del qual sembla que es va enamorar, i a qui va escriure cartes sentimentals i de vegades eròtiques: "Et posseïsc, estimat xicot, en el meu més profund amor, i confie que tu sentes el mateix —en cada batec de la teua ànima"; "Pose, estimat xicot, el meu braç al voltant teu, i sent la pulsació del nostre excel·lent futur i del teu admirable talent."Mamoli Zorzi, Rosella (Ed.) Beloved Boy: Letters to Hendrik C. Andersen, 1899-1915 Tot i això, l'exacta naturalesa de la relació entre James i Andersen potser mai no serà coneguda amb certesa.
James va visitar els Estats Units en diverses ocasions, notablement entre el 1904 i el 1905. L'esclat de la Primera Guerra Mundial el va afectar profundament, i l'any 1915 va esdevenir ciutadà britànic amb l'objectiu de demostrar lleialtat al país que l'havia acollit, i en protesta per l'actitud dels Estats Units de no entrar en guerra al costat del Regne Unit. James va sofrir un atac d'apoplexia a Londres, el 2 de desembre de 1915, i va morir tres mesos després.Vegeu les biografies referides per a més detalls sobre la vida de James. La biografia d'Edel documenta àmpliament els fets coneguts de les activitats quotidianes de James. La biografia epistolar de Horne se centra en la carrera professional de James. Les biografies de Kaplan, Novick, i Gordon exploren temes de la vida privada de James amb freqüents especulacions controvertides.
Estil i temes James és una de les grans figures de la literatura americana. Les seues obres juxtaposen sovint personatges de diferents procedències —el Vell Món (Europa), alhora artístic, corromput i fascinant; i el Nou Món (Estats Units), on la gent és sovint temerària, oberta i assertiva— explorant com aquest xoc de personalitats afecta tots dos mons.
Aposta pels drames interns i psicològics, sovint centrant-se en els conflictes amb què els seus protagonistes imaginaris es troben en els seus dificultosos entorns. Sobre això, la seua secretària Theodora Bosanquet va manifestar en la seua monografia Henry James at Work:
"Quan abandonava el refugi del seu estudi, s'internava en el món i guaitava al seu voltant, veia un lloc de turment, on criatures rapinyaires clavaven perpètuament les urpes en la tremolosa carn dels condemnats, indefenses criatures de la llum… Les seues novel·les són una reiterada exposició d'aquesta maldat, una repetida i apassionada súplica per una completa llibertat de desenvolupament, entrebancada per una imprudent i bàrbara estupidesa".Henry James At Work de Theodora Bosanquet, p.275–276 (1970)