Canavelles (, en francès oficialment: Canaveilles) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent. En el seu terme hi ha el poble de Llar, antiga comuna independent annexada a Canavelles el 1821.
Etimologia Segons Joan Coromines, el topònim Canavelles prové[Coromines, 1995.] del col·lectiu diminutiu cannabētǔlas (conjunt de cànems petits), derivat de cannăbis (cànem).
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Canavelles en el Conflent El terme comunal de Canavelles, de 109.500 hectàrees d'extensió és situat a l'esquerra de la Tet. És[ Canavelles en els ortofotomapes de l'IGN][ Canavelles a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN] a la zona sud-oest de la comarca. La de Canavelles és la trenta-sisena entitat municipal amb menys població dels Països Catalans i la quinzena de la comarca del Conflent.
El seu terme comunal és allargassat a l'esquerra de la Tet, en el coster que davalla cap al riu des del Serrat del Cortal i la Serra de Cervera. De fet, no arriba a tocar mai la llera del riu, ja que sempre s'hi interposa una franja del terme de Toès i Entrevalls. Antigament havia format dues entitats comunals diferents: la de Canavelles a l'est, prop d'Oleta, i la de Llar a l'oest, al nord de Toès de Llar, que ocupaven, aproximadament, la meitat del terme comunal cadascuna. Un contrafort de nord-oest a sud-est del Serrat del Cortal separava els dos termes.
El terme sencer és el pendís abans esmentat, que té com a punts culminants el Serrat de Clavera, al nord-oest del terme, que assoleix els 1.995,5 m alt en el seu cim més elevat, el Piló o Puig de Clavera. Tot el límit nord de la comuna està marcat, sempre al nord-oest, pels vessants del serrat esmentat, entre els 1.980 m alt en el trifini amb Sautó i Aiguatèbia i Talau, i els 1.600, al Planell de la Cabanassa, passant pels 1.995,5 abans esmentats. Al Planell de la Cabanassa, el termenal continua pel Serrat del Cortal, que puja fins als 1.553,9 m alt en el punt més elevat, el Puig de la Creu, i després davalla cap a llevant encara per la carena fins a prop de la Font del Guillemet. A partir d'aquest punt, el límit del terme de Canavelles deixa de seguir límits naturals, baixant cap al nord-est i després cap a l'est pel vessant nord de la serra, fins que arriba al quadrifini amb Aiguatèbia i Talau, Orellà i Oleta i Èvol, al Serrat de l'Home, a 766,6 m alt.
El límit meridional, com ja s'ha dit, és una línia paral·lela a la Tet, que va des dels 913,4 m alt a l'extrem sud-oest, fins als 642,7, al sud-est. Abans, però, el terme de Canavelles té un apèndix al nord-oest que roman allunyat de la Tet: el sector de Figamà, Travessat i Clavera, el límit meridional del qual segueix una línia trencada a certa alçada del coster, que passa pel Roc de l'Esquirol, el Roc de la Terrassera i el Roc de Mallorca, a una alçada que va davallant dels 1.900 metres al trifini amb Sautó i Fontpedrosa, fins als 1.425 a llevant del Roc de Mallorca, des d'on davalla per una carena secundària fins a la llera de la Tet.
El límit occidental, amb Sautó, és una línia quasi recta que oscil·la entre els 1.980 i els 1.900 m alt, i l'oriental, amb Oleta i Èvol i Soanyes, és una línia que marca un angle en els vessants nord, nord-est, est i sud-est del Serrat de l'Home, fins que arriba a toca de la llera de la Tec en el Molí del Pont Nou, entre els 766,6 m alt abans esmentats i els 642,7, també expressats anteriorment. El punt més alt del terme, així, doncs, són els 1.995,5 m alt del Serrat de Clavera, i el més baix, els 642,7 de la llera de la Tet a l'extrem oriental. El poble de Llar és a 1.400 m alt, i el de Canavelles, a 932.
Canavelles forma part del Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans.
Termes municipals limítrofs:
Canavelles miniatura|esquerra|Canavelles en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) miniatura|El poble de Canavelles El poble de Canavelles és enfilat en el coster al sector orientalCanavelles en els ortofotomapes de l'IGN del terme comunal, bastant a prop d'Oleta, Orellà, Marians i Soanyes. Té les cases graonades en el coster on es troba, des d'on es domina la vall de la Tet. La carretera que hi puja des del fons de la vall de la Tet és una carretera plena de revolts tancats, per tal de guanyar alçada. Està format bàsicament per dos barris. El de més al nord-est té l'església parroquial de Sant Martí de Canavelles, romànica, al costat del cementiri.
A prop del poble, al nord-est, hi hagué la torre anomenada el Far, o la Torre, de Canavelles, ara desapareguda. També cal esmentar el Pont dels Banys, que arrenca del terme de Canavelles per anar cap als Banys de Toès que, malgrat el seu nom, són en terme de Nyer.
Llar miniatura|Llar en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Llar és a la part occidental del terme, enlairatLlar en els ortofotomapes de l'IGN en el coster que forma el terme sencer de Canavelles, en un petit replà al mig del coster. L'església vella de Sant Andreu, amb el cementiri vell, és uns 500 metres apartada al nord-est del poble. Dins del poble hi ha actualment la nova església de Sant Andreu, construïda el , i a prop seu, a la part més alta, les restes del Castell de Llar. Al els seus possessors, el monestir de Cuixà, infeudaren el lloc a Joan Sirac i de Serrabou, els descendents del qual es cognominaren de Llar, fins que en foren desposseïts el 1674 a ran de la seva implicació en la conspiració de Vilafranca.
Els Banys de Canavelles L'antic balneari dels Banys de Canavelles és a la riba esquerraEls Banys de Canavelles en els ortofotomapes de l'IGN de la Tet en el sector més oriental del terme, gairebé al davant del poble d'En i a prop al nord-est dels Banys de Toès. Són a prop al sud del poble de Canavelles, a la zona dels Graus de Canavelles, un paratge molt abrupte en el pas de la Tet, que antigament motivà l'existència de diversos castells per defensar aquest pas (Castell de Nyòvols, Torre de Nyòvols, Castell de Serola) i la fundació del monestir de Sant Andreu d'Eixalada.
Castell de Nyòvols miniatura|esquerra|El castell de Nyòvols en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Les restes del Castell de Nyòvols, o d'Enyòvols (de vegades també grafiat Niòbols), estan situadesEl Castell de Nyòvols en els ortofotomapes de l'IGN en una elevació per damunt dels Banys de Canavelles, a la riba esquerra de la Tet. Al davant seu, a la dreta de la Tet i, per tant, dins de l'actual terme de Nyer, hi ha les restes de la Torre de Nyòvols, que formava part del sistema de control medieval del pas per l'estreta vall de la Tet als Graus de Canavelles, pas obligat cap a la Cerdanya des del Rosselló i la major part del Conflent. Les restes del castell, molt desfetes, són lleugerament al sud del cim del turó travessat pel túnel de la carretera que hi ha poc després de l'arrencada de la carretera que puja cap al poble de Canavelles, i molt a prop del quart gran revolt d'aquesta segona carretera.
Castell de Serola (o de s'Erola) miniatura|El Castell de Serola i l'església de Sant Pere en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El Castell de Serola, o de s'Erola, era una de les tres construccions militars medievals que controlaven el pas pels Graus de Canavelles. ÉsEl Castell de Serola en els ortofotomapes de l'IGN dessota del poble de Canavelles, a prop a ponent de les restes de l'església de Sant Pere d'Eixalada i al nord-oest del Castell de Nyòvols.
Sant Pere d'Eixalada, o de Serola, o de les Graus Les ruïnes de l'església de Sant Pere d'Eixalada, o de Serola (o s'Erola), o de les Graus sónLes ruïnes de Sant Pere d'Eixalada en els ortofotomapes de l'IGN al sud-oest del poble de Canavelles, en el Solà de les Graus. És a prop a llevant del Castell de Serola, o de s'Erola. Correspon a l'antic poble d'Erola, o de s'Erola, del qual només romanen les restes d'aquesta església i del castell proper.
Els masos del terme El terme de Canavelles, o de Canavelles i Llar, no té masos dispersos, a part del Xalet del Dentista, que no és d'ús agrícola. Ara bé, sí que hi ha algunes construccions disperses al llarg i ample del terme: la Cabana del Gavatxó, el Cortal de les Caussines, els dos Cortals de Barlís, el Cortal Calló, o Baduix, el Cortal de la Cabanassa, o d'en Broc, el Cortal de Demonte, el de l'Espanyol, el del Monet, el del Pagaire, el del Roquet, el d'en Bouer, o de Camillongues, el d'en Carrera, abans d'en Manalt o del Peire, el d'en Cigala, el d'en Guillemet, el d'en Pagès, o dels Avellaners, un altre d'en Pagès, o d'en Bigorra, el Cortal Frarer, o d'en Ferrer, el Cortal Lluís, o d'en Batlle, els Cortals de la Font Garrabó, i els d'en Carrera. A l'extrem oriental del terme hi ha el Molí del Pont Nou, en part en el veí terme de Nyer. També cal esmentar l'oratori de Santa Anna, entre Llar i la seva antiga església de Sant Andreu.
Hidrònims Cursos d'aigua Els cursos d'aigua de Canavelles discorren quasi tots de nord a sud, lleugerament decantats de nord-oest a sud-est, per tal de vessar en la Tet, quasi tots ja dins del veí terme de Toès i Entrevalls. Així, de ponent a llevant es troben el Torrent dels Avellaners, el del Falguerar i el dels Camps del Peirer, que discorren units en el seu tram final. Més a llevant, el Còrrec de Voise, el de la Mollera, el del Camí Nou, el Còrrec de la Closa i el Torrent dels Estallats de la Luja. Continuant cap a l'est, es troba el Torrent de l'Oratori, o de la Coma, amb el Torrent de la Torre, que prové del poble de Llar, el Còrrec o Torrent dels Estallats, el de les Encantades, el de Sant Genís i el de Querangle, amb el de les Caussines; tots els anteriors són dins de l'antic terme de Llar. Ja en el vell territori de Canavelles, hi ha el de Querangle (diferent de l'anterior), el Torrent de l'Orri, o de Clavera, el Còrrec de Cóm, amb el Còrrec dels Garrigalls, el Còrrec de Ricolba, el de les Roquetelles, el Còrrec de la Font d'Avall, el Còrrec de Coma Descent, el Còrrec de les Voltes, el Còrrec dels Plandors i el Còrrec de la Garriga.
Al nord-est del terme hi ha alguns còrrecs que discorren a la inversa, de sud-oest a nord-est, cap al terme d'Aiguatèbia i Talau: còrrecs del Marrà, de Font Garrabó i de Barlís.
Fonts Les principals fonts del terme de Canavelles són la Font d'Avall, la de Canavelles, que és termal, la de Guillemet, la de la Cabanassa, la de la Plana, la de la Solana, o de Sant Andreu, la del Cortal del Monet, la Font o Mollera del Cucut, o, simplement, la Mollera, que és una font captada, la del Grau dels Monjos (una altra font termal), la de l'Ós, la del Pagaire, la de Santa Anna i la Font Garrabó.
Canals d'irrigació En el terme de Canavelles hi ha el Rec de Llar i Canavelles, molt important per als dos pobles d'ençà que fou construït, i el Rec del Molí.
Orònims Els topònims que indiquen formes de relleu o indrets geogràfics específics es poden classificar en boscs, com el Bosc Comunal de Canavelles; clots, com el Clot del Beç i els Clots; colls, com el Coll o Collet de Querangle; comes, com la Coma i la Coma del Freixe; congosts, com els Graus de Canavelles; coves, com la Cova dels Llops o la d'en Drilles; muntanyes, com el Piló o Puig de Clavera, el Puig de la Creu, el Puig de o d'en Vidal; planes, com la Plana, el Planal de la Collada, el Planell de Jaguinta, el Planell de la Cabanassa, el Planell de Querangle, els Planells de Canavelles; roques específiques, com la Roca Frisada, el Roc de Cancallès, el Roc de Creuat, el Roc de la Terrossera, el Roc de les Encantades, el Roc de l'Esquirol, el Roc dels Traspassats, el Roc de Mallorca, el Roc de Querangle, el Roc Pla i els Rocs Espatllats; serres i serrats, com la Serra (dues de diferents), la Serra de Clavera, el Serrat del Cortal, el Serrat del Gavatxó, el Serrat de l'Home, i solanes, com el Solà, el Solà del Molí, el Solà dels Graus i les Solanes.
El terme comunal