Placido Mandanici (Barcellona Pozzo di Gotto, Messina, 3 de juliol de 1799 – Gènova, 6 de juny de 1852) fou un compositor italià. Estudià en el Conservatori de Palerm, i el 1820 ingressà en l'orquestra del Teatro Reggio Calàbria com a contrabaix, si bé el piano era el seu instrument favorit. Després estudià composició, i fou contractat per a compondre balls per als teatres Teatro San Carlo i Fondo, de Nàpols. Posteriorment passà a Milà, i es dedicà a l'ensenyança. Malgrat que el seu nom avui dia és força oblidat, fou molt popular a Itàlia durant la primera meitat del . Entre les seves nombroses composicions figuren: L'isola disabitata; Argene; Il marito di mia moglie; Gli amanti allà prova; Il segreto; Il rapimento; Griselda; Il buontempone della porta Ticinese; Maria degli Albizi. Diversos balls d'espectacle; algunes obres religioses i la cantata A Giocchino Rossini.
Bibliografia Enciclopèdia Espasa, Volum núm. 32, pàg. 749,
Categoria:Compositors italians del Romanticisme Categoria:Persones de la ciutat metropolitana de Messina Categoria:Morts a Gènova Categoria:Professors del Conservatori de Milà Categoria:Compositors sicilians Categoria:Compositors italians morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII