Cal Prat o Colònia Prat és una colònia tèxtil del municipi de Puig-reig (Berguedà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Història El 1870, el fabricant de Sallent Teodor Prat comprà un terrenys per a construir-hi una fàbrica de filats i teixits de cotó. El 1871, el mestre d'obres de Berga Francesc Joan Canalss'encarregà d'aixecar la fàbrica, els espais industrials annexos i els primers habitatges per als treballadors. Més endavant, la colònia s'amplià amb la construcció de més habitatges i els propietaris encarregaren, també, la construcció d'una església i d'una torre per al seu ús privat. La proximitat amb el nucli de Puig-reig comportà que hi treballés molta gent que no vivia als pisos construïts a la colònia, sinó al poble. Lentament, Cal Prat s'anà dotant de serveis i equipaments diversos per a ús dels treballadors. A tocar de la carretera de Berga i del baixador del tren Manresa-Berga (inaugurat el 1885), hi havia un carrer amb una botiga i dues tavernes. Un carrer on, malgrat quedar fora del portal de la colònia, també vivien obrers.

Contràriament a la majoria de les colònies tèxtils de la zona, on a principis del el gruix dels treballadors provenien del camp, a Cal Prat només un 37% dels obrers procedien del món rural. La majoria eren treballadors de Puig-reig o gent amb experiència en altres colònies o fàbriques. La fàbrica es mantingué activa fins als anys 1990, però el model de colònia industrial s'anà perdent abans de la crisi econòmica. Ja a partir dels anys 1970, molta gent abandonà la colònia per anar a viure majoritàriament a Puig-reig.

Descripció Entrant a l'espai original de la colònia, i després de travessar el portal, hi havia el carrer Nou, el primer que va disposar d'aigua corrent, i el carrer Gran, al final del qual hi havia la cotxeria, un magatzem que havia servit, també, de teatre on representar els Pastorets i altres obres. A l'entrada de la plaça de la colònia hi havia l'hostal i la barberia. Tancant la plaça, hi havia l'església, la torre de l'amo, el xalet del mestre, el pis de la mestra, l'escola, el forn de pa i la rectoria.

El desenvolupament urbanístic de Cal Prat s'emmotllà a la situació del terreny, no massa planell. Les cases de la colònia són grups de pisos, 3 d'alçada i 3 per planta, organitzats en carrers curts els uns sobre els altres segons el pendent del terreny. La seva disposició també segueix l'estructura característica de les colònies industrials del Llobregat, dividint-se en dos nivells diferenciats: un nivell inferior, tocant al riu, on se situa la fàbrica per aprofitar l'energia hidroelèctrica, i un segon nivell on s'aixeca la zona residencial i els edificis al voltant dels quals es desenvolupa la vida de la colònia. En aquest cas, les construccions més significatives formen una plaça tancada que marca el centre del conjunt.

Seguint el carrer de la fàbrica, hi ha l'edifici que acollia l'hostal i la barberia. És una construcció de planta rectangular, coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, que mira vers la fàbrica. Està distribuïda en planta baixa (on hi havia l'hostal i la barberia) i fins a tres pisos superiors, on s'instal·laven les dependències de l'hostal i habitatges.

L'hostal té també accés des de la plaça de l'Església a través d'un pati, del qual s'accedeix als antics magatzems i celler de l'Hostal, situades a la plaça de l'església. De formes austeres, tota la construcció està recoberta per un arrebossat uniforme, mentre que les obertures són de petites dimensions i de forma rectangular, algunes d'elles amb balcó de ferro.

Mirant vers la plaça a un nivell superior del terreny, hi ha l'edifici de l'antiga escola, una construcció amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. De formes austeres, acollia l'habitatge dels mestres i fou adaptada com a guarderia.

Les edificacions del números 6 al 16 de la plaça van ser els habitatges de treballadors de la fàbrica en el període d'activitat de la colònia. Consten de planta baixa, amb accés des de la plaça de l'Església, una planta superior i una planta sota coberta amb dependències vinculades als habitatges. Originàriament, hi havia habitatges a la planta baixa i al primer pis, al qual s accedia per una escala situada a la façana nord, juntament amb la fleca i l'habitatge del forner. La banda posterior del bloc disposa d'un espai lliure d'edificació que dona al canal.

Al nord de la fàbrica, hi ha els habitatges del carrer Sant Josep, en funcionament durant el període d'activitat de la colònia. Es tracta d'un bloc rectangular de pisos, amb coberta de teula àrab a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana. De formes austeres i obertures regulars, de forma quadrangular, estan distribuïts en planta baixa, pis principal i golfes. Originalment, s'accedia als habitatges a través d'una escala situada a la façana noroest.

Torre de l'amo miniatura|Façana de la Torre de l'amo de Cal Prat Fou construïda entre finals del i principis del , i reconstruïda i reformada cap al 1920-1925. Era la residència fixa dels propietaris de la colònia, fins que a mitjan segle traslladaren la seva residència a Barcelona. És un edifici aïllat, de planta baixa i dos pisos. És de planta gairebé quadrada, orientada a llevant. La coberta és a doble vessant amb teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana, orientada a la plaça de l'Església.

La construcció segueix els models austers de les grans masies, caracteritzades per l'ordre en les obertures, els grans finestrals en arc de mig punt i la presència de balcons, galeries i glorietes repartides per totes i cadascuna de les façanes. Per la cara de migdia i de llevant està envoltada de jardins. Mancada d'ornamentació, els únics detalls es concentren en les diferents motllures de les finestres i portes.

Referències

Vegeu també Mare de Déu de Montserrat de Cal Prat Cal Pons

Bibliografia

Categoria:Patrimoni monumental de Puig-reig Categoria:Geografia de Puig-reig Categoria:Colònies industrials del Berguedà Categoria:Torres residencials de colònies